Romanticisme Musical: Característiques i Evolució

Context Històric del Romanticisme Musical

Periodització i Context Històric

El Romanticisme musical s'inicia a Alemanya al segle XIX, dins l'àmbit de la literatura, però ràpidament s'estén a totes les arts i a tot Europa. Allò que domina la creació artística són els sentiments, no pas la raó ni la forma. S'hi destaca l'individualisme i el nacionalisme. L'exotisme consisteix a situar les obres en espais o temps llunyans.

Concepció Romàntica de la Música

Els romàntics creuen que hi ha una jerarquia de les arts, i el lloc més elevat l'ocupa la música perquè és l'única que pot expressar allò que no es pot traduir en paraules.

Concepció Romàntica de l'Artista

Hi ha un món de sensacions i sentiments al qual només pot accedir l'artista. A través de la imaginació, l'artista pot convertir aquests sentiments en una obra d'art i, d'aquesta manera, fer-los sentir a la resta de la gent.

Característiques Musicals

Hi ha una gran admiració per Beethoven i la seva Novena Simfonia. Es distingeixen dos tipus de música:

• Música de saló: música per triomfar en els salons dels burgesos, acostuma a ser per a piano.
• Música culta: l'artista compon per donar sortida a la seva necessitat d'expressió.

L'instrument preferit és el piano, seguit de la viola. El lied (cançó acompanyada de piano) es converteix en una de les formes musicals preferides. Raons:

• És una forma musical breu i lliure amb piano.
• Té un lligam amb la poesia.
• Té un lligam amb la cançó popular.

Franz Schubert inventa el cicle de lieder: col·lecció de cançons al voltant d'un mateix tema. Exemples: Viatge d'hivern, El cant del cigne, La bella molinera.

Primera Generació de Compositors Romàntics

Compositors que neixen abans que Beethoven mori. Tenen tendència a les formes musicals breus i lliures per a piano. Rebutgen la simfonia i les grans formes orquestrals. Raons:

1. Creuen que és impossible superar la Novena de Beethoven.
2. Les formes breus són més adequades per expressar sentiments.

Compositors importants: Franz Schubert, Felix Mendelssohn, Frédéric Chopin, Robert i Clara Schumann.

Segona Generació de Compositors Romàntics

Compositors que neixen quan Beethoven ja és mort. Hi ha un retorn a les simfonies i a les grans formes orquestrals. Franz Liszt inventa el poema simfònic.

Segle XX: Noves Tendències Musicals

Arnold Schönberg i la Música Dodecafònica

Arnold Schönberg proposa que, si la tonalitat està esgotada i no es pot innovar més dins d'ella, s'ha de trencar, és a dir, fer música atonal. Per evitar el caos, cal buscar un mètode alternatiu a la tonalitat, i aquest mètode és la sèrie dodecafònica.

Stravinski i el Neoclassicisme

Ígor Stravinski defensa que, si la tonalitat està esgotada, s'han de refer els clàssics. No es tracta de plagiar-los, sinó de fer-los servir com a font d'inspiració per fer música nova.

Béla Bartók i el Folclorisme Científic

Béla Bartók argumenta que no és cert que la tonalitat estigui esgotada, sinó que ho està un model de tonalitat que deriva de la tradició italogermànica. Busca nous models i troba la música popular dels pagesos d'Hongria. Béla Bartók és el pare de l'etnomusicologia. Dues fases:

1. Citació literal: l'autor incorpora fragments de melodies populars dins de les seves obres.
2. Sublimació: l'autor domina tant el llenguatge de la música popular que és capaç de compondre obres completament originals dins el mateix estil.