El Romanticisme Musical: Característiques, Compositors i Nacionalisme

El Romanticisme Musical

No mecenes. Estava reconegut com a un geni creador pel públic. El nacionalisme sorgeix com un component més del romanticisme, i reforça la idea d’individualitat a través de l’ús del folklore. Tots els grans músics componien simfonies i concerts. Els instruments protagonistes seran el piano i el violí per a fer les composicions dels concerts solistes.

Formes Musicals Romàntiques

Simfonies: Schubert, Mendelssohn, Bruckner, Brahms, Mahler.

Concerts: Schumann, Chopin, Liszt, Txaikovski.

L’orquestra romàntica multiplica el nombre d’executants (al voltant de 100) i amplia amb instruments nous les seccions de vent i percussió.

Música Programàtica

Té per objectiu evocar idees o imatges extramusicals en la ment de l'oient, representant musicalment una escena, imatge o estat d'ànim. És una simfonia que en lloc de basar-se en una estructura formal, es desenvolupa entorn de la descripció d’un argument, generalment de caràcter literari. És una composició orquestral en un sol moviment basada en elements poètics descriptius.

El Lied

És una composició breu escrita per a veu i piano sobre un text poètic (Denominació alemanya que significa cançó).

L'Òpera Romàntica

L’òpera aplega el seu màxim esplendor. Es converteix en l’espectacle preferit de l'alta burgesia. Es construeixen grans teatres per tot Europa i els cantants es converteixen en divos.

• L’òpera a Itàlia: Rossini, representa la transició de l’òpera clàssica a la romàntica (El barber de Sevilla); Bellini (Norma); Verdi (La Traviata, Nabucco).
• L’òpera a França: Meyerbeer, creador de la Grand Opéra: temes heroics, masses orquestrals i corals amb coreografies; Offenbach, representant de l’Opereta: arguments humorístics, és a dir, còmica.
• L’òpera a Alemanya: La gran figura de l’òpera alemanya va ser Richard Wagner. Intenta aglutinar tots els elements, poesia, música, escenaris, acció… de forma inseparable. Els seus textos estan inspirats en la mitologia germànica. Obres a destacar: Tannhäuser, Tristany i Isolda, L’anell dels nibelungs.

A finals del s. XIX el realisme literari es trasllada a la música amb una nova tendència que es diu verisme. I això farà que els arguments de l’òpera se centrin en personatges de la vida quotidiana: Mascagni, Cavalleria Rusticana; Puccini, Tosca, Madame Butterfly.

El Nacionalisme Musical

Els nacionalismes sorgeixen a mitjan del segle XIX. Busquen accentuar la individualitat i l’autonomia musical i cultural dels diferents països.

Característiques de la Música Nacionalista

Per l’ús del folklore en dues formes diferents:

• Copiant literalment les fonts, i introduint una melodia tradicional.
• Imitant alguna cosa feta.

La Dansa Romàntica

Va desaparèixer la dansa cortesana i el seu lloc va ser ocupat per la dansa de saló a la nova societat burgesa. Aconseguiran una gran popularitat als salons de ball de les principals capitals europees. La dansa de més acceptació va ser el vals, una dansa de ritme ternari i moviment ràpid en el qual les parelles ballen abraçades desplaçant-se amb cercles amplis.

El Nacionalisme Espanyol

Sorgirà a finals del segle XIX. Més tard que en tota Europa. El nacionalisme espanyol es fundarà sobre les idees de Barbieri i Felip Pedrell. Van iniciar la recuperació de la nostra música a través de la música antiga i la recopilació de la música popular. La música folklòrica tindrà riquesa del folklore d'Andalusia.

Compositors Destacats

Falla, Albéniz, Granados.