Romanticisme: Música, Art i Societat (1820-1900)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,09 KB
Romanticisme (1820-1900)
A partir del 1820, l'ideal estètic va canviar i, en contrast amb el classicisme, va sorgir el moviment romàntic (1820-1900). El Romanticisme va ser un estil que va tenir tres arts dominants: la música, la literatura i la pintura.
La melodia acompanyada romàntica
- 1750-1820
- Classicisme
- Perfecció formal
- Senzillesa
- Bellesa ideal i caràcter racional
- Classicisme
- 1820-1900
- Romanticisme
- Expressió dels sentiments subjectius
- Creació d'atmosferes màgiques i misterioses
- Llibertat i espontaneïtat creativa
- Romanticisme
L'època romàntica
Cap als 1820-1830, a Alemanya va aparèixer un nou moviment cultural: el romanticisme. El músic romàntic trenca amb totes les normes del classicisme perquè el trobava fred i antiquat, i així fomentà la capacitat expressiva dels sentiments i la llibertat creadora.
Moment històric, social i cultural
Políticament, els països que van vèncer Napoleó van voler restaurar la monarquia absoluta, però la burgesia, que hi estava en contra, va organitzar diversos alçaments que van desembocar en les anomenades revolucions burgeses. Les principals insurreccions revolucionàries es van esdevenir el 1820 a Espanya, el 1830 a França i el 1848 a França, a Itàlia i a gairebé tota l'Europa central. Els moviments revolucionaris de 1848 tenien en comú el rebuig dels règims autoritaris i l'exaltació del sentiment nacional.
Socialment, es van consolidar pràcticament les idees de la Revolució Francesa: la burgesia va triomfar sobre la noblesa.
Econòmicament, Europa es desenvolupà en l'àmbit industrial i van començar les primeres acumulacions de capital fruit de la Revolució Industrial i del mercantilisme.
Científicament, es produïren molts avenços en el camp de la medicina (Louis Pasteur, penicil·lina) i en el camp de la tècnica (Thomas Edison amb la bombeta).
Característiques de la música romàntica
Característiques estètiques
- La música és un mitjà per expressar els sentiments més íntims de l'ésser humà i per fugir de la realitat revolucionària del moment. Els sentiments del cor (l'amor, la tendresa, la bondat, però també l'odi, la mort o la crueltat), juntament amb els sentiments nacionals, foren els temes principals de la música romàntica.
- La font d'inspiració és el món interior i les èpoques i terres llunyanes i llegendàries, com ara l'edat mitjana i els països exòtics; els elements més suggeridors que la difícil realitat del moment. De fet, es pot afirmar que la gran font d'inspiració dels artistes romàntics era la pintura.
- El contingut prevalia sobre la forma; aquesta última gairebé va desaparèixer per donar pas als sentiments dels músics.
Característiques musicals
- El ritme era més lliure i depenia dels sentiments momentanis del compositor. Aparegué el tempo rubato, és a dir, els canvis rítmics que avancen o retarden el tempo del compàs.
- La melodia era l'element més important i moltes vegades s'inspirava en melodies populars.
- El timbre de l'orquestra es va enriquir enormement i adquirí unes dimensions brillants i espectaculars. Això va ser possible gràcies als avenços tècnics dels instruments i al fet que el nombre d'instruments que formaven una orquestra augmentà considerablement.
- L'homofonia (la melodia acompanyada) s'enriquí de colors harmònics gràcies als canvis de tonalitats (modulacions) i als cromatismes de les veus.
- Les formes racionals clàssiques es van deixar de fer servir; algunes es van transformar en formes més flexibles, mentre que d'altres van desaparèixer i van donar pas a formes més curtes que permetien transmetre els sentiments momentanis dels músics.
Formes Vocals
- Lied: Composició breu formada per un poema per a solista vocal (home o dona) i piano. La música i la poesia van molt lligades, ja que ambdues poden expressar els sentiments apassionadament.
- Òpera: Drama cantat, acompanyat per l'orquestra i representat en un escenari. Durant el Romanticisme va aconseguir la seva màxima esplendor, ja que tant la veu com l'orquestra es van poder deixar anar per expressar els sentiments. Itàlia (on nasqué) i Alemanya van ser les reines de l'òpera romàntica.
- Sarsuela: Gènere teatral hispànic que es caracteritza per una barreja de cant i diàleg parlat.
Formes instrumentals
Per a piano
- Sonates i obres breus de caràcter lliure: poloneses, masurques, valsos i rapsòdies (de caràcter nacionalista); nocturns, balades, preludis i estudis (de caire intimista).
Per a orquestra
- Concert solista: per a piano, per a violí, etc.
- Simfonia
- Poema simfònic: deriva de la simfonia, segueix un argument (una història) i només té un moviment.