El Romanticisme i els Moviments Literaris Catalans

El Romanticisme

El mal del segle és l’expressió que designa l’estat d’insatisfacció de l’artista romàntic i es manifesta en un estat de melancolia, amb tendència al somni, a l’apatia i al menyspreu de la vida. La importància del jo fa que l’escriptor romàntic reflecteixi els seus estats d’ànim, amb tendència a l’anàlisi del pas del temps i dels records. La cerca de l’evasió de l’escriptor romàntic vol fugir d’un present que no li agrada. El viatge és un dels grans temes romàntics. El valor de la llibertat fa que l’artista romàntic se senti un ésser superior, perquè la seva sensibilitat li permet veure una altra dimensió de la realitat.

La Renaixença

És un procés de recuperació de la literatura i la cultura catalana. Es va iniciar l’any 1833, any en què Carles Aribau va publicar l’oda La Pàtria. El final es fixa en el moment en què Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà són anomenats “mestres en Gai Saber” en els Jocs Florals.

Factors

• L’hegemonia de la burgesia
• L’existència d’importants precedents il·lustrats
• L’impacte del Romanticisme

Autors

• Jacint Verdaguer (1845-1902)
• Tomàs Aguiló (1812-1884)
• Maria Aguiló
• Josep Lluís Pons i Gallarda (1823-1894)
• Àngel Guimerà (1845-1924)

El Realisme

Va aparèixer a Europa a la primera meitat del segle XIX. Els escriptors realistes pretenen retratar la realitat i reflectir-la objectivament, basant-se en una observació que els permet fer descripcions exactes d’ambients i personatges. Narra esdeveniments contemporanis, descriu amb detall els personatges i tot el que fan, predomina l’individualisme i la competitivitat, i predomina el narrador omniscient.

Narcís Oller

És el principal novel·lista català del segle XIX i la seva obra s’inscriu més aviat dins del Naturalisme. Destaquen 3 etapes: La papallona i L’escanyapobres, La bogeria i Pilar Prim, i Memòries literàries.

El Modernisme

Va ser un moviment que va sorgir a Catalunya al final del segle XIX amb la voluntat de transformar la cultura i l’art tradicionals en una cultura nacional moderna. Influïts pel vitalisme, elaboren un programa de regeneració moral, social i política.

Santiago Rusiñol

Les festes modernistes eren uns actes culturals per donar a conèixer el modernisme. L’obra que primer va ser novel·la i després teatre va ser L’auca del senyor Esteve. També destaquen les obres L’alegria que passa, Cigales i formigues.

L’Escola Mallorquina

Els poetes mallorquins tendeixen a la contenció i l’equilibri i utilitzen una llengua més genuïna i s’expressen amb un gran rigor formal. Estaven influïts pels romàntics italians i s’inspiraven en els grans poetes i en certs llibres de la Bíblia.

Joan Alcover

Va néixer a Palma, estudià a Barcelona i es llicencià en Dret. Es va casar dues vegades i va tenir 5 fills. La mort de la seva dona i dos fills va fer que escrivís en català i no, com fins aleshores, en castellà.

El Noucentisme

Aquest moviment va recollir les aspiracions polítiques de la burgesia catalana i va formular pautes de comportament en l’àmbit social, polític i cultural.

Josep Carner

Va néixer a Barcelona i va ser el principal poeta noucentista. Quan Franco es va aixecar contra la República, es va mantenir fidel al govern republicà i es va exiliar primer a Mèxic i després a Brussel·les. Destaquen obres com Els fruits saborosos. Els poemes són una reflexió sobre la pèrdua de la joventut, la infantesa, la resignació i l’acceptació de la realitat. La vellesa és la permanència per mitjà del record. Els fruits saborosos té influències clàssiques i presenta una visió idealitzada del món, amb una gran perfecció formal.

Les Avantguardes

Són uns moviments estètics i literaris desenvolupats durant el segle XX per tot Europa que pretenen trencar totes les normes establertes. Se segueixen diferents tendències: Cubisme, Futurisme, Dadaisme i Surrealisme.

Joan Salvat-Papasseit

Provenia d’una família humil, va aprendre l’ofici tot sol i va tenir tuberculosi, i a causa d’això va morir als 30 anys. Va ser un poeta bipolar, perquè va fer dos tipus de poesia: d’una banda, amb les estratègies d’avantguarda i, d’una altra, amb caràcter més líric, en la qual usava formes més tradicionals.

Llocs de Parla Catalana

Catalunya, Balears, Comunitat Valenciana, Andorra, Franja de Ponent, Catalunya del Nord i l’Alguer.

Situació Jurídica

Al País Valencià es fa referència al nom “valencià” com a llengua oficial. Als altres llocs de parla catalana no es reconeix la seva oficialitat. En el cas de les Illes Balears cal destacar la llei de normalització de l’any 1986.

Altres punts a destacar

1. A la Reforma de l’Estat de la Comunitat d’Aragó del 2007, les llengües pròpies d’Aragó seran objecte de protecció i difusió.
2. Al Departament dels Pirineus Orientals i a l’Alguer, el català no té cap reconeixement legal.
3. A Andorra, el català és la llengua pròpia, nacional i oficial. El fet que Andorra sigui un estat independent i membre de l’ONU fa possible una certa presència del català en l’àmbit internacional.