Romanticisme i Impressionisme: Art, Història i Cultura

Context Històric i Cultural del Romanticisme

Romanticisme i Neoclassicisme

El Romanticisme comparteix algunes característiques amb el Neoclassicisme, com la influència de la Revolució Industrial, l'aparició del proletariat, la revolució dels transports, l'Acadèmia i el Saló. Tanmateix, ambdós moviments presenten diferències significatives.

Revolucions i Nacionalismes

En el període de revolucions burgeses (1820, 1830 i 1848), la burgesia s'enfronta a les restauracions monàrquiques i absolutistes, amb el suport del proletariat i els intel·lectuals. Sorgeixen els nacionalismes, amb les unificacions d'Alemanya i Itàlia, i la independència de Grècia i Bèlgica.

Mitjans de Comunicació i Filosofia

L'expansió dels mitjans de comunicació (diaris, revistes) facilita la difusió d'idees i modes artístiques. La filosofia de Kant emfatitza el sentiment com a vehicle de coneixement, mentre que Fichte defensa la idea que tot forma part de la consciència individual. Rousseau promou l'amor a la naturalesa i les passions.

Característiques de l'Art Romàntic

Romanticisme vs. Neoclassicisme

Neoclassicisme i Romanticisme, tot i ser moviments oposats en principi, s'influeixen mútuament (exemple: la Marsellesa de l'Arc de Triomf de París). Ambdós busquen escapar de la realitat, però en direccions diferents.

Art i Literatura

L'art romàntic està estretament lligat a la literatura. El seu nom deriva de "roman" (novel·la en francès). Obres com Faust de Goethe representen l'esperit romàntic.

Actitud i Escapament

El Romanticisme és una actitud vital. L'artista romàntic viu com a tal. Busca l'exòtic, l'oriental o l'Edat Mitjana (Historicisme), un món de fantasia i exuberància.

Trencament amb la Tradició

Hi ha un trencament amb la tradició clàssica i acadèmica, tant temàtic (temes històrics, revolucionaris o contemporanis) com tècnic (composicions complexes, punts de vista casuals).

Individualisme i Imaginació

El Romanticisme valora la diversitat i l'individualisme, exaltant les tradicions nacionals. Promou l'imaginari, l'irracional, el món oníric i la religiositat mística.

Emoció i Bellesa

L'art romàntic explora l'aventura, el risc, la lluita i el dolor. La bellesa no sempre és l'objectiu principal. Es valora l'enginy i l'esboç com a obra definitiva.

Natura com a Inspiració

La natura és la font d'inspiració, el refugi on l'home busca la felicitat.

Context Històric i Cultural de l'Impressionisme

París: Revolucions i Canvis

L'Impressionisme sorgeix a París durant la segona meitat del segle XIX, en un context de revolucions polítiques, econòmiques i socials. Els grans boulevards, parcs i exposicions universals (com la Torre Eiffel) transformen la ciutat. L'especulació urbanística impulsa l'aparició d'una nova burgesia.

Artistes, Salons i Marxants

Artistes i intel·lectuals es reuneixen en cafès per discutir sobre art, política i ciència. Els artistes s'identifiquen amb la bohèmia i critiquen el poder. Els Salons continuen sent importants, però els marxants guanyen protagonisme, alliberant els artistes de la dependència de l'Acadèmia.

Influències i Innovacions

La teoria dels colors de Chevreul i la fotografia influeixen en l'Impressionisme. Les noves pintures industrials permeten pintar a l'aire lliure (plen air). L'art japonès, amb els seus colors plans i tractament de la llum, també inspira els artistes.

Característiques de l'Art Impressionista

Origen del Nom

El nom "Impressionisme" prové d'una exposició organitzada al 1874 a París, fora del Saló oficial, coneguda com el "Saló dels Rebutjats".

Pintura i Percepció

L'Impressionisme és un moviment pictòric que prioritza la llum, el color i la percepció sensorial sobre la raó. Un grup de pintors francesos (1870-1880) es dedica a pintar per pintar, sense buscar la comercialització.

Tècnica i Influències

Els impressionistes pinten a l'aire lliure amb una tècnica ràpida i intuïtiva. Reben influències de l'art japonès i experimenten amb els efectes de llum i moviment. L'aigua i els seus efectes sobre la llum són temes recurrents.

Color i Composició

Utilitzen colors brillants i contrastants, sense barrejar-los a la paleta. Les formes es difuminen i el color predomina sobre el dibuix. Els quadres són de mida petita i sovint repeteixen temes amb diferents condicions de llum. El tema en si mateix és secundari; l'interès principal rau en l'aspecte pictòric.

El Post-impressionisme

El Post-impressionisme (1880-1905) succeeix l'Impressionisme a França. El terme va ser encunyat posteriorment (1910). Artistes com Cézanne, Gauguin i Van Gogh, inicialment vinculats a l'Impressionisme, desenvolupen un estil propi. Recuperen el dibuix i busquen l'expressivitat, revisant la representació fidel de la natura dels impressionistes. Segons el crític Jean Cassou, la pintura es bifurca en dues vies: la construcció intel·lectual de Cézanne i l'expressió personal de Van Gogh.