Romanticisme Català: Ideologia, Estètica i Literatura

Ideologia i estètica del romanticisme català

Els romàntics liberals com Pere Mata i Víctor Balaguer es van aplegar entorn de revistes com ara El Vapor. Eren republicans escèptics, i van adoptar posicions molt radicals en art i política, cosa que els va conduir a l'exili o a apropar-se al grup idees més conservadores. El grup més conservador s'interessava sobretot per la Visió del passat medieval i en formava part Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors… En el camp estètic, tant els uns com els altres es van oposar a la rigidesa neoclàssica i van defensar l'originalitat i la imaginació creadora. Van incorporar els conceptes del lleig i el grotesc. Les primeres generacions de poetes romàntics: El sector romàntic conservador, encapçalat per Aribau, comptava amb Manuel Milà i Fontanals, erudit, professor universitari i poeta, que va escriure poemes èpics i Joaquim Rubió i Ors, «Lo Gayter del Llobregat». Anselm Clavé també liberal, va concebre la idea de redimir i enfortir la classe obrera mitjançant la música i la cançó Coral amb lletres de Contingut Social, polític, patriòtic o simplement Sentimental. Les seves poesies, escrites en català i castellà.

Jocs florals

Entre la primera generació de romàntics, de seguida va quallar la idea de restaurar els Jocs de la Gaia Ciència medievals. Víctor Balaguer i Antoni de Bofarull van crear l'ambient definitiu per a la restauració dels Jocs Florals, que es va produir l'1 de maig de 1859, al Saló de Cent, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona. Al poeta que les guanyava totes tres, en un mateix o diferents certàmens, se li atorgava el títol de «Mestre en Gai Saber». Van crear un públic assidu al fet literari. Van fer possible l'aparició de les primeres infraestructures editorials en català. Van donar prestigi social a la literatura escrita en català. Van crear una poètica romàntica, potser desfasada, però que va propulsar els diferents gèneres literaris i va permetre i potenciar l'aparició de noves generacions de poetes i prosistes. Àngel Guimerà: és autor d'una important obra poètica, de to narratiu, que el va portar a ser proclamat «Mestre en Gai Saber» el 1877. És una obra que es caracteritza pel to autobiogràfic, pel to combatiu i patriòtic, la grandiositat i força plàstica de les descripcions, per la gran habilitat dramàtica i per la concepció èpica i colossal dels temes.

Apel·les Mestres

Dibuixant, poeta, dramaturg, músic, jardiner..., és un cas d'artista polifacètic que va dedicar la vida a l'art. Es va formar en el romanticisme i va guanyar diversos premis als Jocs Florals, però aviat va evolucionar cap a l'estètica del Naturalisme, i, a la llarga, cap a solucions personals que van marcar algunes de les línies de força de la poètica del modernisme. Tres gèneres que predominaran en la seva producció: Idil·lis, on mostra una voluntat objectivista i de senzillesa expressiva. Cants íntims, on barreja les impressions del natural amb les emocions més íntimes i les reflexions filosòfiques. Balades, petites visions d'una edat mitjana mítica i reduïda als seus ingredients més essencials. Teatre del segle XIX: Primeres dècades: obres en castellà- gèneres romàntics. Poc tradicionals en català. Primer teatre romàntic en català- models: V. Hugo, A. Dimas. Drama romàntic: històric i contemporani. Comèdia urbana: adaptació del significat de sainet, obres més llargues, perfils de personatges més aprofundits. Tragèdia: nova tragèdia, les espatlles de la morta. Frederic Soler: Serafí Pitarra: etapa inicial: peces incoformistes, de poca ambició literària, grolleres. Usa el pseudònim de Serafí Pitarra. Costumistes, paròdies. 1866-1874 les joies de la roser. + de 30 títols, èxit de púbic, plenitud creadora. Drames romàntics històrics i rurals, comèdies retrats de tipus populars de BCN. 3r punt: 30 obres més, comèdies, drames, duel amb Guimerà.

Angel Guimerà

Representant d’una tradició estètica entre un romanticisme tardà i el realisme francès. Millor teatral del sXIX, malgrat que havia començat a escriure tard. Caract: p. de vista artístic: a les obres domina l’estètica romàntica, més tard s’incorporara al realisme i catalanisme polític. Llengua: literaria però proxima al català moral. Rebutja cultinismes, neologismes. No era revolucionari en el camp lingüístic. Personatges: no massa treballats psicològicament. En les seves obres sempre hi ha un focus religiós i el mon rural es idealitzat. Estructura: clàssica en 3 actes. Etapes: tragèdia romàntica temes medievals i del passat, mar i cel. Drama realista etapa de plenitud. Guimerà compromès amb el catalanisme. Tracta temes d’història contemporània. Terra baixa. Vacil·lacions, recerca de nous corrents artístics, l’aranya. Retorn als orígens però sense èxit anterior. Aparició de novela moderna en català: la primera novela històrica d’autor català és Los Bandos de Castilla. Usar el castellà per narrar el passat medieval.

La novella romàntica

La primera novel·la històrica en català és L'oreneta de Menàrguens o Catalunya agonitzant d'Antoni de Bofarull, ambientada durant el Compromís de Casp a l'inici del Segle XV. La novel·la romàntica en català pràcticament es va cenyir al gènere històric i va influir sobre l'orientació de la Renaixença cap a la línia més medievalitzant i conservadora. És el cas de Julita, de Martí Genís i Aguilar, que ocupa un lloc d'excepció dins la novel·la Vuitcentista; s'hi narra la història de Julita, un personatge típicament romàntic, abocada a un destí fatal: la mort per amor. El realisme: sorgeix a França cap al 1830 i s'estén al llarg del segle XIX a la resta d'Europa. De manera esquemàtica, els trets essencials del moviment són els següents: L'art s'entén com una representació fidel del món real i pren com a model els mètodes d'observació i d'anàlisi de les ciències experimentals. S'atorga gran importància a la descripció d'ambients, preferentment urbans, i a unes classes a les quals la literatura havia concedit escassa atenció com són la burgesia o les capes inferiors de la societat. S'analitza minuciosament el temperament i els motius dels personatges. La presentació dels problemes de la societat és feta des d'una perspectiva crítica. L'ideal d'exactitud i d'objectivitat provoca que l'autor adopti una actitud de cronista imparcial. El llenguatge s'adapta a la manera de parlar dels personatges.

El naturalisme

Es relaciona amb el corrent iniciat pel novel·lista francès Émile Zola. Basant-se en teories científiques i filosòfiques de l’època, el naturalisme no havia de ser només una tendència literària, sinó que havia de plantejar una concepció de l’ésser humà i, alhora, esdevenir un mètode per estudiar-ne el comportament.

La crítica

Gràcies als crítics Josep Yxart (Tarragona, l852 – 1895) i Joan Sardà (Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès, l851 – Barcelona, 1898), l’obra de Zola va introduir-se ràpidament a Catalunya. Ara bé, tots dos crítics van rebutjar el rerefons ideològic del moviment naturalista de Zola, ja que, si bé van admetre amb recelles lleis de l'herència, no van acceptar la visió determinista del món sinó que van veure en la voluntat humana un element capaç de contrarestar-la.