Romanticisme: Característiques i influència en la música

Romanticisme: 1800-1900

Caspar David Friedrich: el caminant entre els núvols.

La Nostàlgia per l’Infinit i la nova situació de l'artista

En una societat cada vegada més complexa i industrialitzada, més allunyada de la Naturalesa, provocarà en l'ànima romàntica un profund esquinçament, una consciència de la tràgica existència.

Característiques generals

En l'Art: els romàntics buscaven expressar la subjectivitat, la individualitat, per això trencaran MOTLLES I PRINCIPIS. La idea de l'artista incomprès per la societat, del geni, és netament romàntica i al·ludeix a una crisi de l'Art.

Societat: El Segle 19 és El Segle de la Burgesia, la qual cosa sigui reflectit La Pròpia Dialèctica. També en aquesta època neixen els sentiments Nacionalistes, que com veurem van ser una determinants creació d'un musical.

Kant, Hegel, la constitució 1812, Tolstoj, Bequer, Napoleó.

El SIGNIFICAT el "romàntic" i "Romanticisme" és molt ambigu sol associar-se al novel·lesc al fantàstic i inusual, al remot, l'exòtic, l’ estrany, l’ingenu i Popular, al sublim, al sentimental, l'absolut, ... etc.

Principals temes romàntics

• LLibertat
• Idealisme radical
• Interès per les tradicions i valors Nacionals i folklòrics
• L'evasió de la realitat i angoixa
• Buscant el Món interiors i solitari
• La música com expressió de l’Absolut

Romanticisme en la música

RITME I TEMPO: es manté l'estructura periòdica i la rítmica estilitzada. El moviment i la pulsació es fan més flexibles (rubato), amb petits accelerado i rittardando, que provoques una sensació del vaivé. Hi ha Una gran influència dels ritmes populars.

LA MELODIA: és mes Important que en el Classicisme: Expressió de la individualitat i inspiració romàntiques. Experimenta un gran desenvolupament, que va des de la senzillesa popular, fins una gran complexitat (Melodia infinita de l'Wagner).

DINÀMIQUES: trobem grans contrastos (Fortissimo i pianissimo, cresc. Dim i., Etc).

Un ús molt radical és el de Beethoven.

Tonalitat: es manté com fonament de la música, encara que s’expandeix a la recerca de noves sonoritats, de noves possibilitats expressives: nous acords que inclouen DISSONÀNCIES, l MODULACIONS més arriscades, estructures molt complexes que fan ús cada vegada més lliure del cromatismes.

Tímbrica: les possibilitats es multipliquen amb compositors com Beethoven, Berlioz; Rimsky-Korsakov i Wagner. L'orquestra va veure una expansió de volum i riquesa de colorit, incloent nous Instruments. Els Instruments de vent adquireixen amb Beethoven gran importància. El piano, violí i el violoncel, seran els preferits dels música romàntics. Tècnicament es tendeix a un gran virtuosisme.

Formes musicals: En les formes musicals es dóna un espectacular contrast entre ho espectacular-íntim i grandiós-petit. A les grans formes destaquen l'Òpera, la missa i l'oratori, a la música vocal; i La Simfonia, el concert i el poema simfònic, entre les formes enstrumentals. Destaca la música per a Piano (valsos, masurques, impromptus, Nocturns, Rapsòdies, balades, etc.) i el Lied, expressió privada d'ànima romàntica, perfecte unió de Poesia i música.