Romanització i Llei de Cites a la Península Ibèrica

Romanització a la Península Ibèrica

El primer text, escrit per Plini el Vell, es refereix a la concessió de la ciutadania yatina a Hispania per part de l'emperador Vespasià l'any 74 d.C. El segon text, la Lex Irnitana, és una llei municipal trobada a El Saucejo, que data de l'any 91 d.C., regulant la vida municipal de la ciutat romana d'Irni, signada per Dioclecià a Circei. El tercer text és un fragment de les Institutiones del jurista romà Gai, escrit durant el regnat d'Antoni Pius i el principi del regnat de Marc Aureli, que tracta sobre la distinció entre el dret yati menor i major. L'últim text és la Constitutio Antoniniana o Constitució de Caracalla de l'any 212 d.C., promulgada per Caracalla, que atorgava la ciutadania romana a tots els habitants de l'Imperi, excepte els delinqüents greus, amb l'objectiu principal d'augmentar els ingressos fiscals. El text proporciona un resum del procés de romanització de la Península Ibèrica durant l'època romana, destacant quatre elements clau que van contribuir al seu èxit.

Sistema de Govern i Exèrcit Romà

En primer lloc, es destaca el sistema de govern de les ciutats, que es dividien en colònies, municipis i ciutats. Les colònies estaven habitades exclusivament per romans, mentre que els municipis eren ciutats d'origen hispànic que adoptaven un sistema de govern romanitzat i oferien la ciutadania romana als que col·laboraven amb Roma. Les ciutats que no cooperaven amb Roma eren subdividides en federades, iúries i estipendiàries, segons el seu tractament. En segon lloc, es destaca la importància de l'exèrcit romà, format per socis a canvi de sou, que patrullava el territori i contribuïa a la fundació de ciutats al voltant dels seus quartels d'hivern.

Comerç i Administració Romana

En tercer lloc, s'indica la importància del comerç i les comunicacions, amb l'extracció de minerals, la introducció de l'olivera i el desenvolupament de rutes comercials, tot el qual va generar una influència econòmica significativa. Finalment, es destaca la presència de l'administració romana, amb la creació de províncies, convents i concilis provincials, que organitzaven l'administració del territori i representaven els interessos de les diferents regions davant de l'Imperi.

Llei de Cites i Imperi Romà d'Orient

El text també parla sobre la Llei de Cites, que va tenir dues versions. La segona versió va ser redactada l'any 438 per Teodosi II, i va ser incorporada al Codi Teodosià, que era una compilació de lleis de l'Imperi Romà des de Constantí fins a Teodosi II. Aquest codi tenia l'objectiu de solucionar problemes de justícia i establir les fonts consultables, incloent-hi juristes antics, coneguts com el 'Tribunal dels Morts'.

Visigots a la Península Ibèrica

El text proporciona un context històric sobre els visigots a la península Ibèrica i presenta fragments del llibre Sententia de Sant Isidor de Sevilla. Aquesta obra reflecteix l'ideologia religiosa i social de l'època, on es destaca el paper del rei visigot com a legislador i la seva relació amb Déu.