Romànic vs Gòtic: Arquitectura, Art i Societat

Romànic vs. Gòtic: Característiques

El romànic i el gòtic són dos estils arquitectònics de l'edat mitjana amb diferències clares en diversos aspectes:

1. Arquitectura

Romànic: Edificis robustos i baixos, amb murs gruixuts i poques obertures. Predomina la volta de canó i l'arc de mig punt.

Gòtic: Construccions més altes i esveltes, amb grans finestrals. S'utilitza la volta de creueria i l'arc apuntat.

2. Il·luminació

Romànic: Interiors foscos per la manca de finestres grans.

Gòtic: Més llum gràcies als vitralls i rosasses.

3. Suport i Estructura

Romànic: Les parets massisses suporten el pes de la construcció.

Gòtic: Es fan servir contraforts i arcbotants per descarregar el pes i permetre murs més prims.

4. Decoració

Romànic: Escultures i pintures religioses, generalment rígides i esquemàtiques.

Gòtic: Escultures més detallades i expressives, amb una sensació de moviment més realista.

5. Funció i Sensació

Romànic: Transmet sensació de fortalesa i recolliment.

Gòtic: Inspira lleugeresa i espiritualitat.

En resum, el romànic és més sòlid i auster, mentre que el gòtic és més alt, lluminós i ornamentat.

Comparativa: Romànic i Gòtic

Examen de Prova

Exercici 1. Anàlisi d'Obres d'Art

(2 punts en total)

S'adjunten dues imatges representatives de l'arquitectura romànica i gòtica:

• Imatge 1: Façana de l'Abadia de Cluny (Romànic)
• Imatge 2: Catedral de Notre-Dame de Reims (Gòtic)

Preguntes:

a) Identifica i descriu els elements arquitectònics principals de cada edifici. (1 punt)

b) Compara la funcionalitat de les dues construccions en el seu context històric. (1 punt)

Respostes:

a) Romànic: L'Abadia de Cluny presenta murs gruixuts, finestres petites, arcs de mig punt i una estructura robusta i massissa. La il·luminació és escassa i les esglésies tenen una sensació de recolliment.

Gòtic: La Catedral de Reims mostra una verticalitat impressionant, grans vitralls amb rosasses, arcs apuntats i arcbotants. L'interior és lluminós i ampli.

b) Funció romànica: L'església romànica servia com a lloc de culte i protecció, en un context de guerres i inseguretat.

Funció gòtica: Les catedrals gòtiques buscaven impressionar i elevar l'espiritualitat mitjançant la llum i la verticalitat, en una època de prosperitat urbana.

Exercici 2. Dimensió Individual i Social de l'Art

(2 punts en total)

L'art romànic i el gòtic responen a visions diferents de la religió i la societat.

Preguntes:

a) Explica com es representava la figura humana en la pintura i escultura romànica i gòtica. (1 punt)

b) Creus que l'evolució del romànic al gòtic reflecteix un canvi en la mentalitat de la societat medieval? Justifica-ho. (1 punt)

Respostes:

a) Romànic: Figures esquemàtiques, hieràtiques, sense expressió ni moviment. Proporcions simbòliques, donant més mida als personatges més importants.

Gòtic: Figures més naturalistes, expressives i amb moviment. Es busca una representació més realista del cos humà.

b) Sí, el pas del romànic al gòtic reflecteix una societat que passa de la por i l'aïllament feudal a un món urbà més optimista i connectat. L'arquitectura gòtica expressa confiança en el progrés i el coneixement.

Exercici 3. Art, Espai i Ciutat

(2 punts en total)

A partir d'un text sobre la restauració d'una església romànica i la conservació d'una catedral gòtica:

Preguntes:

a) Creus que és més important restaurar el patrimoni o deixar-lo tal com està? Justifica-ho. (1 punt)

b) Quin impacte tenen aquests edificis històrics en la cultura i l'economia actual? (1 punt)

Respostes:

a) És fonamental restaurar el patrimoni, sempre respectant els materials i tècniques originals. Això permet conservar la història i educar les futures generacions.

b) Les catedrals i monestirs atrauen turisme i són símbols culturals. Ajuden a l'economia local i reforcen la identitat d'una ciutat.

Exemples d'Art Romànic i Gòtic

Arquitectura Romànica: Santa Maria de Ripoll

L'església de Santa Maria de Ripoll és una joia del romànic català, amb una influència clau en el desenvolupament arquitectònic i escultòric de l'edat mitjana a Catalunya. Fundada per Guifré el Pelós al segle IX i reformada en època de l'abat Oliba al segle XI, el monestir de Ripoll esdevé un dels principals centres espirituals i culturals de l'època. L'estructura basilical de cinc naus, poc habitual en el romànic, denota la seva importància i voluntat monumental.

El seu element més destacat és la portada, una autèntica bíblia en pedra, considerada una de les obres mestres de l'escultura romànica. Amb una rica iconografia de relleus historiats, mostra escenes de l'Antic i el Nou Testament, seguint un programa iconogràfic didàctic propi del romànic. La seva composició ordenada en registres horitzontals i la seva influència carolíngia la converteixen en un exemple paradigmàtic de l'art medieval.

A més, el claustre, d'estil romànic i gòtic, destaca per la seva elegant decoració escultòrica i l'harmonia arquitectònica. En conjunt, Santa Maria de Ripoll és un testimoni excepcional de la tradició artística medieval catalana, vinculada al poder monàstic i a la difusió cultural del romànic europeu.

Escultura Romànica: Mare de Déu de Núria

La Mare de Déu de Núria és una escultura romànica de fusta policromada, datada entre els segles XII i XIII, que segueix els cànons típics de les talles marianes d'aquesta època. La imatge presenta una composició hieràtica i frontal, característiques pròpies de l'escultura romànica, amb una clara influència bizantina en la seva iconografia.

Es tracta d'una Mare de Déu en majestat, també anomenada Sedes Sapientiae (Tron de la Saviesa), on Maria apareix asseguda en un tron, sostenint el Nen Jesús sobre el seu genoll esquerre. Aquesta postura simbolitza la seva funció de mediadora i transmissora de la saviesa divina. La rigidesa dels cossos, la manca de naturalisme anatòmic i l'ús de volums simples responen a la concepció teocèntrica de l'art romànic, que prioritza la funció didàctica i espiritual per sobre del realisme.

La policromia, encara que parcialment desapareguda, evidencia la voluntat decorativa pròpia de l'època, utilitzant colors vius per remarcar la transcendència de la figura. La Mare de Déu de Núria, vinculada a la devoció popular i al pelegrinatge, constitueix un exemple paradigmàtic de l'escultura romànica catalana, connectada amb el simbolisme i la iconografia de la fe medieval.

Pintura Romànica: Santa Maria de Taüll

La pintura de Santa Maria de Taüll, situada a l'absis central de l'església homònima, és una de les obres més representatives del romànic català. Datada al segle XII i vinculada al cercle de mestres del taller de la Vall de Boí, aquesta obra mural destaca pel seu estil hieràtic, la frontalitat de les figures i l'ús del color per generar volum i expressivitat. El programa iconogràfic se centra en la figura de la Mare de Déu en majestat, representada com a Theotokos, asseguda en un tron i amb el Nen Jesús a la falda en actitud de benedicció. La seva composició segueix l'esquema romànic, caracteritzat per la bidimensionalitat i la manca de profunditat, amb una forta influència bizantina i carolíngia. Els colors vius, especialment els blaus i vermells, reforcen la seva funció didàctica i espiritual.

Aquest conjunt pictòric es relaciona amb les pintures del Pantocràtor de Sant Climent de Taüll, compartint trets estilístics com la simetria i la geometrització de les formes. Actualment, l'obra es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), on es pot apreciar la seva rellevància dins del patrimoni romànic i la seva influència en la pintura mural medieval occidental.

Arquitectura Gòtica: Catedral de Santiago de Compostel·la

La Catedral de Santiago de Compostel·la és una obra mestra de l'arquitectura romànica, construïda entre finals del segle XI i principis del XII, en un moment de gran expansió del pelegrinatge a Europa. El seu origen es vincula a la llegenda que diu que l'apòstol Sant Jaume va ser enterrat a Galícia, un fet que va convertir aquest lloc en un centre de devoció. La seva construcció va ser impulsada pel rei Alfons VI i l'arquebisbe Diego Peláez, i posteriorment va rebre importants contribucions d'artistes com el Mestre Mateo, autor del Pòrtic de la Glòria.

L'edifici segueix el model de les esglésies de pelegrinació, amb una planta de creu llatina de tres naus, un ampli transsepte i una girola amb capelles radials per facilitar el trànsit de pelegrins. La nau central està coberta amb una volta de canó reforçada per arcs faixons, mentre que les laterals tenen voltes d'aresta. L'alçat consta d'arqueries de mig punt i una tribuna que ajuda a contrarestar les empentes de la volta central. La il·luminació és escassa, amb llum entrant principalment pel cimbori i la tribuna, creant un efecte de contrast entre la part alta i la penombra del sòl. El seu significat és religiós, simbolitzant el camí cap a la salvació a través del pelegrinatge. A més, la seva funció no era només de culte, sinó també d'acollida per als pelegrins i de transmissió de la fe mitjançant els seus elements escultòrics, com el Pòrtic de la Glòria.

Escultura Gòtica: Mare de Déu de Sallent de Sanaüja

La Mare de Déu de Sallent de Sanaüja és una escultura gòtica de la segona meitat del segle XIV, tallada en alabastre policromat. Representa la Mare de Déu coronada sostenint el Nen Jesús i forma part de la iconografia mariana pròpia d'aquesta època. Tot i que es conserva al MNAC, la seva procedència exacta encara no està documentada.

L'obra s'emmarca en el context de la Baixa Edat Mitjana, un període de prosperitat inicial gràcies al creixement urbà i l'auge de la burgesia, però també de crisi al segle XIV per la pesta i les guerres. Aquest context influeix en l'art gòtic, que es caracteritza per una major humanització i expressivitat en les imatges religioses.

Formalment, la Mare de Déu presenta una postura lleugerament inclinada, que trenca la rigidesa romànica i aporta dinamisme i naturalisme. El mantell cau en plecs elegants i ondulants, creant un efecte de moviment suau. L'expressió dolça i afectuosa de la Verge, que acarona el peu del Nen, reforça aquesta sensibilitat pròpia del gòtic. Jesús, amb una postura més relaxada, subjecta la túnica de la seva mare i porta un colom, símbol de la seva futura resurrecció segons la tradició.

Aquesta escultura combina una funció devocional i didàctica, apropant la religió a la població a través d'una imatge maternal i propera, allunyada de la solemnitat hieràtica del romànic.

Pintura Gòtica: Retaule de la Mare de Déu dels Consellers

El Retaule de la Mare de Déu dels Consellers, pintat per Lluís Dalmau el 1445, és una de les obres més destacades del gòtic català amb influència flamenca. Va ser encarregat pel Consell de Cent de Barcelona, un òrgan de govern municipal, com a mostra de devoció i protecció de la ciutat. La pintura presenta la Mare de Déu asseguda en un tron amb el Nen Jesús als braços, envoltada pels cinc consellers en actitud de pregària.

L'obra destaca pel seu naturalisme i detallisme, influenciat per la pintura flamenca de Jan van Eyck. Lluís Dalmau, que havia viatjat a Flandes, introdueix la tècnica de l'oli, aconseguint una gran riquesa cromàtica i transparències en els teixits. Els rostres estan treballats amb un gran realisme i individualització, característica pròpia de l'humanisme. El fons arquitectònic, amb arcs apuntats i finestres vitrallades, aporta profunditat i solemnitat a l'escena.

Aquest retaule té una funció religiosa i política, reforçant la vinculació entre el govern municipal i la protecció divina. Representa un punt d'inflexió en la pintura catalana, combinant la tradició gòtica amb les innovacions del nord d'Europa i establint un model pictòric influent en els artistes posteriors.

Cronologia de l'Edat Mitjana

L'Edat Mitjana va durar deu segles, des del segle V fins al segle XV.

L'art romànic es va desenvolupar principalment entre els segles XI i XIII.