Rius i Clima a Espanya: Guia Completa

Vessant Cantàbric (Nord d'Espanya)

Rius curts i cabalosos: Són abundants en aigua perquè plou molt durant tot l'any.

Clima humit atlàntic: Precipitacions regulars sense estiatge (no hi ha sequera a l'estiu).

Rius que baixen ràpidament: Desemboquen al Mar Cantàbric, sovint amb pendents pronunciades.

Exemples: Eo, Navia, Nalón, Nervión.

Vessant Atlàntic (Oest i centre d'Espanya)

Conques amples i extenses: Rius llargs que passen per planes i valls abans d'arribar a l'Atlàntic.

Sequera estival: Cabals que disminueixen molt durant l'estiu per la manca de pluges.

Rius amb desnivells suaus: Per l'orografia més plana de la Meseta.

Exemples: Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir.

Vessant Mediterrani (Est i sud-est d'Espanya)

Conques petites: Exceptuant l'Ebre, la majoria dels rius són curts i amb desnivells grans.

Clima mediterrani: Pluges irregulars (concentrades a la tardor i primavera).

Rius amb cabals estacionals: Sovint secs a l'estiu però amb possibles riuades torrencials a la tardor.

Exemples: Ebre, Xúquer, Segura, Túria.

Zones amb més risc de desertificació

Les zones amb més risc de desertificació a Espanya inclouen:

• Múrcia, Almeria, Alacant, Andalusia sud-oriental i algunes parts de Castella-la Manxa i Aragó.
• Illes Canàries, especialment Lanzarote, Fuerteventura, La Palma i parts de Tenerife.

Característiques climàtiques:

• Clima mediterrani àrid o semiàrid, amb precipitacions escasses i irregulars.
• Forta evaporació per les altes temperatures.
• Sòls pobres en matèria orgànica i vegetació escassa, cosa que facilita l'erosió.

Accions humanes que acceleren la desertificació

• Sobreexplotació del sòl agrícola, sovint mitjançant monocultius intensius.
• Desforestació, especialment per a l'expansió urbanística o activitats agrícoles.
• Ramaderia intensiva, que degrada el sòl per sobrepastoreig.
• Construccions urbanes i infraestructures, que provoquen la impermeabilització del sòl i augmenten l'erosió.

Concentració de riscos ambientals a zones costaneres

Les zones costaneres han experimentat una concentració dels riscos ambientals per:

Demografia:

• Creixement poblacional per migracions cap a zones costaneres, especialment associades a activitats turístiques i urbanes.
• Augment de la densitat poblacional, amb major consum de recursos i generació de residus.

Economia:

• Dependència del turisme de masses, que provoca urbanització intensiva i pressió sobre ecosistemes naturals.
• Expansió de ports, indústries i activitats comercials, que augmenten la contaminació i la pèrdua d'hàbitats naturals.

Característiques del clima de muntanya

Els prats alpins són dominants en zones d'alta muntanya a causa del clima característic d'aquestes altituds. A les cotes més altes, les temperatures són baixes, amb hiverns molt freds i llargs, i els estius són curts i frescos. Això impedeix el creixement d'arbres, ja que el període vegetatiu és insuficient per al desenvolupament dels boscos. Per tant, la vegetació es limita a herbes i arbustos resistents al fred, que són típics dels prats alpins. A més, les condicions de vent intens i la poca disponibilitat de nutrients al sòl també dificulten el creixement d'arbres.

Piràmide altitudinal de vegetació

• Prats alpins: A les altituds més altes, clima fred, neu i vent; només hi creixen herbes i plantes baixes.
• Pi negre: Zones fredes però menys extremes; el pi negre domina gràcies a la seva resistència.
• Avet i faig: Altituds mitjanes amb humitat i sòls rics; clima més moderat.
• Roures i alzines: Altituds baixes amb temperatures suaus i períodes de sequera.

Clima mediterrani litoral

Les característiques del clima mediterrani litoral són:

• Temperatures suaus: Hiverns temperats i estius càlids, però no extremadament calorosos gràcies a la influència marítima.
• Precipitacions irregulars: Generalment moderades, amb màxims a la tardor i primavera. A l'estiu solen ser escasses.
• Elevada insolació: Moltes hores de sol al llarg de l'any, especialment a l'estiu.
• Humitat ambiental: La proximitat al mar genera humitat elevada, però no sempre provoca pluges.

Paisatge bioclimàtic

El paisatge que es veu pertany a la regió bioclimàtica mediterrània. Això es pot justificar per la presència de conreus típics d'aquesta zona, les muntanyes que no són molt altes, i el clima càlid amb estius secs i hiverns moderats. La vegetació en aquestes zones està adaptada a la sequera estival, amb espècies com l'alzina, el pi i matolls resistents.

Diferències entre el litoral i la depressió Central Catalana

• Relleu: El litoral català és més accidentat, amb serralades costaneres i cales, mentre que la depressió Central és més plana, amb altiplans i zones agrícoles.
• Clima: Al litoral català hi ha un clima mediterrani suau amb influència marítima (més humitat i temperatures moderades). A la depressió Central, el clima és més continentalitzat, amb hiverns més freds i estius més calorosos.
• Vegetació: Al litoral domina la vegetació mediterrània amb alzines, pins i matolls adaptats a la proximitat del mar. A la depressió Central, la vegetació és menys abundant, amb brolles i boscos dispersos a causa de la menor humitat.

Conca hidrogràfica

Zona de territori drenada per un sistema de rius que desguassa en un mateix punt, sigui al mar o a un altre riu. Per exemple, la conca del riu Ebre.

Regió litoral

Zona propera al mar, incloent-hi les planes costaneres, deltes i altres zones d'interacció entre terra i mar. Té un clima característic, sovint moderat per la proximitat al mar.

Relleu i conques hidrogràfiques de la península

El relleu condiciona la direcció i extensió de les conques hidrogràfiques:

• Els Pirineus actuen com a barrera i determinen el drenatge cap a l'Atlàntic (com el riu Bidasoa) o al Mediterrani (riu Ter).
• El Sistema Central divideix la Meseta en dues parts, condicionant les conques del Duero i el Tajo.
• Les Serralades Bètiques separen conques petites que desguassen al Mediterrani.
• Les depressions de l'Ebre i el Guadalquivir recullen l'aigua de zones àmplies i canalitzen rius de gran cabal cap al Mediterrani o l'Atlàntic.

Diferències entre xarxes hidrogràfiques atlàntiques i mediterrànies

Xarxa atlàntica:

Té rius més llargs (com el Duero, el Tajo i el Guadalquivir), amb cabals més constants gràcies a les pluges atlàntiques.

Xarxa mediterrània:

Els rius són més curts i amb cabals irregulars (ex. el Llobregat i el Segura) a causa del clima mediterrani, amb estius secs i pluges torrencials.