Riscos Naturals: Avingudes, Moviments de Massa i Més

Avingudes i Crescudes

Una avinguda o crescuda és una entrada sobtada d'aigua en el sistema que provoca cabals superiors als habituals a la xarxa de drenatge. Pot desencadenar desplaçaments ràpids de materials als vessants de les valls, sobretot en zones de pendent i en contacte amb la plana. Aquests fenòmens reben el nom de moviments de massa, ja que mouen un conjunt de material alhora, o inestabilitat gravitatòria per l'acció de la gravetat.

Erosió Hídrica

L'erosió hídrica mobilitza les partícules que formen el relleu d'una conca, des de les gotes fins al fregament de l'aigua, provocant la pèrdua de sòl.

Causes de l'Entrada d'Aigua a la Conca

Les causes que provoquen l'entrada d'aigua a la conca i, per tant, donen lloc a avingudes, moviments en massa i erosió dels vessants, són:

1. Pluges intenses: provocades per llevantades, fronts freds, gotes fredes i precipitacions de tardor a causa de la temperatura càlida del mar. Hi ha dos tipus principals:
   • Pirinenques: intensitat moderada però més duradora.
   • Litorals: poques hores però intensitat extraordinària (aiguats molt intensos a l'estiu per núvols de tempesta ascendents).
2. Fusió de la neu: augment de la temperatura i activitat volcànica.
3. Zones costaneres: pluges amb alt nivell del mar, forts vents, marees altes i esllavissades que taponen el pas de l'aigua.
4. Causes humanes: com el trencament de preses.

Risc d'Esllavissada

El risc d'esllavissada (o moviment de massa) és el trencament d'una part del terreny que es desplaça vessant avall per acció de la gravetat. Segons la mobilització, es classifiquen en:

1. Despreniments (caiguda lliure):
   • Caigudes de blocs rocosos (<1000 m³): en zones amb escarpaments rocosos.
   • Despreniments de plaques (1000-1.000.000 m³): vessants rocosos de grans desnivells.
   • Allaus rocalloses (>1.000.000 m³).
2. Esllavissaments: lliscament per una superfície de trencament de tota la massa:
   • Esllavissades: es desplacen per un terreny definit i preserven la forma de la massa desplaçada.
   • Fluxos: es desplacen com un fluid viscós.
   • Complexos: barreja d'esllavissaments.
3. Esllavissades superficials: petites inestabilitats de terreny amb poc gruix.
4. Corrents d'arrossegalls: massa de fang saturada d'aigua que s'escola per un vessant i es canalitza a través de torrents. La quantitat de material que hi hagi per emportar-se en una conca (una torrentera amb excés de sediments es converteix en arrossegall).

Factors Controladors i Desencadenadors

• Zones de relleu inestable.
• Influència del clima (variacions del nivell del mar, que actua com a base de la xarxa de drenatge).
• Característiques dels materials: litologia, comportament hidrològic, direcció del vessant, aportació d'aigua a la massa inestable, formació de gel, arrels, etc.
• Activitat humana: modificació del perfil dels vessants per talussos, acumulació de materials, variacions del nivell freàtic, embassaments, etc.

Risc d'Esllavissada a Catalunya

Els mapes de susceptibilitat es basen en el relleu i la tipologia del terreny:

• Zona de susceptibilitat alta: relleu molt escarpat (Pirineus i part del Prelitoral).
• Zona de susceptibilitat mitjana: relleu escarpat però amb desnivell relativament baix (Pirineu oriental, Prelitoral, Monts del Garraf).
• Zona de susceptibilitat baixa: muntanyes de relleu suau (Serralada Litoral amb roques granítiques i metamòrfiques, depressions amb cert desnivell topogràfic).
• Zona no detectada: planes litorals amb relleu horitzontal.

Les Allaus

Una allau és una part del mantell de neu que es desprèn i es desplaça vessant avall per la gravetat. Es classifiquen en:

1. Allau de pols: durant o després d'una nevada important. La part de la neu més nova amb aire es desplaça per la densitat.
2. Allau de placa: trencament d'una sobreacumulació de neu pel vent. És rígida i fràgil.
3. Allau de fusió: neu densa i humida que descendeix en forma de colada.
4. Allau major.

Enfonsaments i Subsidències

Els enfonsaments són moviments verticals del terreny que s'enfonsa respecte al seu entorn. Es produeixen per l'existència de cavitats subterrànies pròximes que, en col·lapsar-se la part superior, originen un forat o depressió a l'exterior, amb parets més o menys verticals, forma d'embut i ompliment d'aigua. Depenen del material que hi hagi per sobre de la cavitat. Els responsables poden ser la carstificació, la dissolució de la roca, la sobreexplotació d'aqüífers, l'enfonsament de túnels de lava, la mineria, les obres, etc.

1. Gradual: formació d'una depressió a la superfície, col·lapse progressiu.
2. Sobtat: formació dràstica d'un forat a la superfície; la cavitat existent al subsòl migra cap amunt fins a trencar la superfície del terreny (els materials rígids tenen més estabilitat; els tous s'enfonsen ràpidament).

La subsidència és l'enfonsament lent i gradual d'un sector extens sense necessitat de cavitats al subsòl (deltes, extracció d'aigües subterrànies). Risc:

• Zona de alta:Guixos de la conca potàssica.
• Zona mitjana:Litologies lutítiques.
• Zona baixa:Calcàries i conglomerats.
• Zona no detectada:Granítiques i metamòrfiques.

Sòls Expansius

El sòl és el material solt que recobreix el substrat rocós; per tant, és una barreja de minerals amb matèria orgànica, aigua i microorganismes. Els sòls expansius són aquells que augmenten substancialment amb l'aigua:

1. Argiles expansives: estructura interna laminar (esmectites) que atrauen l'aigua, la qual es col·loca entre les làmines (20-30%).
2. Sulfats càlcics: anhidrita, que amb l'aigua es transforma en guix.
3. Sulfats de ferro: lutites negres riques en sulfurs de ferro. L'oxidació dels sulfurs produeix àcid sulfúric i sulfats, que són corrosius i contenen molta aigua en la seva estructura.

Tècniques per a cimentacions:

• Estabilitzar amb calç.
• Excavar i substituir.
• Ancorar per sota.
• Paviments flexibles.

Víctimes per Factors de Risc

• Efecte sorpresa per la rapidesa del fenomen.
• Precarietat del medi urbanitzat.
• Imprudències i negligències humanes.

Risc d'Inundació a Catalunya

Hi ha dues tipologies de riuades:

1. Les dels grans rius (afluents de l'Ebre i conques internes): crescuda dinàmica torrencial a la capçalera i crescuda al tram mitjà i baix.
2. Rieres costaneres i torrents de muntanya: revingudes ràpides i torrencials.

La freqüència d'aiguats, temporals, les característiques fisiogràfiques de les xarxes hidrogràfiques i l'ocupació de les planes al·luvials i dels cons de dejecció són els factors que condicionen el risc d'inundació.

Prevenció i Gestió del Sistema

1. Ordenació del territori: pla d'ordenació de les conques hidrogràfiques per preveure les interaccions.
2. Mesures correctores: accions puntuals per resoldre problemes, com ara la construcció de bancals, preses de retenció de sediments, tallafocs en zones de carena, embassaments i obres d'endegament.

Problemes d'Intervenció Humana

• Creixement de la població a prop dels cursos d'aigua.
• Urbanització de territoris antigament rurals, que augmenten la circulació d'aigua per la impermeabilitat i la menor evaporació.
• Intensificació de l'agricultura: perill d'inundacions; l'abandonament causa incendis i pèrdua de sòl per erosió.
• Major freqüentació a la muntanya: construccions en àrees de risc.