Riscos Geològics: Tipus, Prevenció i Correcció

Riscos Geològics Externs

Els riscos geològics externs suposen la major quantia de pèrdues econòmiques al nostre país. Els factors desencadenants del risc geològic extern i de la seva magnitud són:

• El comportament dels materials afectats per l'agent geològic, que depèn de la seva naturalesa (litologia).
• La topografia del terreny.
• El clima.
• La presència o absència d'una coberta vegetal.

A més, moltes vegades els processos que els desencadenen tenen molt a veure amb actuacions antròpiques negligents.

Riscos Geomorfològics Naturals i Induïts

Moviments Gravitacionals de Vessant

S'anomena així els desplaçaments dels materials d'un vessant a favor de la gravetat. Els dos tipus de factors que actuen sobre els vessants, originant-ne el moviment són: factors condicionants i factors desencadenants.

Factors Condicionants

• Litològics: La presència a la superfície de materials que han estat alterats després d'una prèvia meteorització, la falta de cohesió dels materials que constitueixen la roca i l'alternança en profunditat d'estrats de diferent naturalesa.
• Estructurals: La disposició dels plans d'estratificació de les roques respecte a la superfície dels talussos i la presència de fractures o falles.
• Climàtics: L'alternança d'èpoques de pluja-sequera o de gel-desgel.

Factors Desencadenants

• Naturals: Fortes precipitacions, inundacions, erupcions volcàniques, terratrèmols, canvis en el volum del terreny causats per l'alternança de gel-desgel o humitat-dessecació.
• Induïts per les activitats humanes: L'augment de pes a la capçalera del talús per acumulació de runa o per construccions, les excavacions amb retirada de materials del peu del talús, la creació de talussos artificials, les inundacions causades per trencaments de preses, l'estancament de les aigües després de la impermeabilització i l'asfaltat del terreny, l'erosió per excés de rompuda, la desforestació de talussos i les explotacions realitzades en construir una via de comunicació o una mina.

Tipus de Moviments de Vessants

Bàsicament són de dos tipus: moviment en massa i desplaçaments de materials individualitzats.

Moviments en Massa

• Reptació o creep: S'anomena així el descens gravitacional lent i discontinu dels materials alterats que constitueixen la capa més superficial del terreny. Aquest descens es produeix com a resultat de la suma de dos moviments: un d'expansió i un altre de retracció. La suma dels dos moviments provoca un transport lent i continu vessant avall.
• Colades de fang: Es tracta d'un flux o caiguda contínua i ràpida de materials plàstics i viscosos, com ara argiles o llims xops d'aigua.
• Solifluxió: És un altre tipus de flux similar a les colades de fang. Sol ocórrer en els llocs situats a altes latituds, o en els cims muntanyosos, en què, en desgelar-se el terreny durant l'època càlida, es comporta com un fluid amarat d'aigua, caient pel pendent en forma d'una espècie de lòbuls o pedestals individualitzats.
• Esllavissades: Són moviments de les roques o del sòl vessant avall, sobre una superfície de trencament o superfície d'enlairament, situada a la part inferior del sòl. En una esllavissada, la velocitat de la massa que es mou cap a sota és igual en tots els punts. En aquest tipus de moviment hi actuen tres tipus de forces: la de gravetat, que indueix la caiguda en vertical de roques; el fregament, força oposada a l'anterior, que impedeix l'esllavissament i està en funció del grau de cohesió de les roques; i la força de cisallament, deguda al pes del cos que llisca. Les esllavissades solen ser de dos tipus:
  • Translacionals: Si la superfície és més o menys paral·lela a la superfície del talús i separa els següents tipus de materials: roca competent (ferma) que es troba sobre una altra de no competent; roca meteoritzada. També pot ocórrer l'esllavissament de la part superior d'una roca a favor d'una fractura.
  • Rotacionals (slump): Es produeixen quan hi ha un esllavissament a favor d'una superfície de trencament corba. Són freqüents en sòls cohesius i de tipus uniforme, com les argiles.

Desplaçaments de Materials Individualitzats

• Despreniments: Anomenem així la caiguda brusca i aïllada de blocs o fragments rocallosos d'un talús.
• Allaus: Despreniments massius i en sec de sorra o blocs de pedra. També s'anomenen així a les allaus de neu.

Predicció, Prevenció i Correcció

Per a la predicció espacial, el primer que cal fer és detectar la inestabilitat i les seves possibles causes, mitjançant treball de camp amb observacions sobre el propi terreny, o al laboratori, recorrent a fotografies convencionals.

Així es posen de manifest certs senyals indicadors com:

• Les formes d'erosió: empremtes, incisions o esquerdes al terreny.
• Les formes de dipòsit: presència i tipus d'esllavissades.
• Anomalies en la forma dels vessants: major convexitat a la part inferior.
• Deformacions en vegetació, pals, tanques.

D'altra banda, s'han d'analitzar els factors que poden potenciar el fenomen i elaborar mapes per a cadascun. Amb tots aquests mapes es poden realitzar mapes de perillositat, en els quals han d'assenyalar-se amb diferents colors les zones sotmeses als diferents graus de perillositat. Aquestes dades, juntament amb imatges preses per satèl·lits, poden resultar d'utilitat per realitzar un SIG específic de cada zona concreta. Les mesures correctores són, a més de l'elaboració de mapes de riscos i de les mesures de protecció civil, les mesures estructurals que exposem a continuació:

• Modificar la geometria dels talussos per evitar les esllavissades rotacionals.
• Construir drenatges de recollida de l'escorrentia superficial per controlar l'erosió del vessant o l'inflament de terrenys argilosos. Entre els sistemes de drenatge més comuns ressalten les cunetes, els pous, les galeries de descàrrega i les rases.
• La revegetació de talussos disminueix l'erosió deguda a l'escorrentia i plantació d'espècies àvides per l'aigua, com eucaliptus.
• Mesures de contenció aplicant forces que contrarestin el moviment de vessants com murs o contraforts de formigó, xarxes o malles, ancoratges i puntals.
• Augmentant la resistència del terreny, realitzant cosit o ancoratge de la superfície inestable mitjançant barres d'acer o mitjançant injeccions de substàncies que augmentin la cohesió impedint el moviment.

Les Allaus: uns Devessalls Molt Especials

Els allaus venen provocats per:

• La introducció d'aigua entre els vidres, que disminueix l'adherència entre ells mateixos.
• El vent superior a 5 m/s, que arrossega la neu d'un costat a un altre produint-ne la desestabilització.
• L'absència de vegetació, ja que els boscos densos produeixen l'estabilitat de la neu.

Mesures de prevenció per als allaus:

• La reforestació.
• Els desviaments.
• Els sistemes d'alerta i evacuació.

Subsidències i Col·lapses

• Subsidència: és l'enfonsament lent i progressiu del sòl, com ara l'assentament del sòl després de l'extracció de fluids, o per fenòmens de liqüefacció sísmica.
• Col·lapse: són esfondraments bruscos en vertical del terreny, com ara l'enfonsament d'una cova, resultat de la dissolució de calcàries o guixos.

Aquests fenòmens s'associen amb molta freqüència a terrenys càrstics.