Rimes, estrofes i figures retòriques

Rima

-Consonant: es repeteixen tots els sons vocàlics com consonàntics.
-Asonant: només es repeteixen els sons vocàlics.

Cadira: Fira consonant Petita->Asonant.

Rima masculina

si els versos que rimen acaben en mots aguts.

Rima femenina

si els versos que rimen acaben en mots plans o esdrúixols.

Les estrofes

-Apariat: 2 versos rima consonant.
Noves rimades: versos amb 7 o 8 sil·labes i rima consonant.
Codolades: versos curts i llargs.
-Tercet: 3 versos curts o llargs que rimen.
Quartet: 4 versos curts i llargs, rima consonant.
Quintet: 5 versos curts o llargs enllaçats amb 2 o 3 rimes consonants.
Sextet: 6 versos curts i llargs, enllaçats amb 2 o 3 rimes consonants.
Octava: 8 versos llargs amb rima consonant creuada o encadenada.
Dècima: 10 versos normalment curts.
Sonet: normalment 14 versos decasíl·labs o alexandrins agrupats en dos quartets i dos tercets.
Romanç: nombre indefinit de versos.

Figures retòriques

-Al·literació: repetició d’un so.
-Onomatopeia
-Paranomàsia: dues paraules iguals o semblants (tems, temps)
-Anàfora: repetició de paraules a principi d’un vers.
-Asíndeton: supressió de conjuncions.
Encavallament: trencament d’una frase que segueix al següent vers.
-Enumeració
-Hipèrbaton: alteració de l’ordre lògic de la frase.
Paralel·lisme: repetició d’una conjunció coordinant davant els membres d’una enumeració.
Quiasme: repetició d’una mateixa estructura però amb creuament.
Antítesi: relació d’oposició (fosc, clar).
Apòstrofe: invocació d’un ser real o imaginari.
Epítet: adjectiu que remarca una qualitat pròpia.
Exclamació: forma enfàtica d’expressar diversos sentiments.
Hipèrbole: deformació de la realitat amb l’exageració.
Interrogació: presentació d’una afirmació o negació en forma de pregunta.
Ironia
Paradoxa: unió de dues idees contradictòries per expressar quelcom veritable.
Perífrasi literària: substitució d’una paraula per un sinònim.
Personificació
Al·legoria: descripció que expressa a la vegada un sentit directe i un altre figurat.
Comparació
Metàfora
Metonímia: dir alguna cosa amb el nom d’una altra amb la qual manté una relació de contigüitat física o lògica.
Símbol: representació d’un concepte amb un objecte concret.
Sinestèsia: associació d’impressions sensorials que corresponen a diferents sentits.

Poetes

són els que escrivien poemes en llatí, sovint religiós, amb una finalitat de que tinguin una lectura individual.

Formació al monestir de Ripoll

Coneixement de la tradició religiosa i musical, tècniques literàries dels autors llatins, estudi de la retòrica. Principalment va ser un centre cultural i de formació on el que es feia era copiar a mà els textos religiosos o obres clàssiques.

Ramon Llull

Llibre d'Evast e Blanquerna (home que des de petit vol ser un ideal cristià i busca la gran perfecció cristiana, arriba a l'església i es monjo, abat, bisbe i papa, aconsegueix introduir reformes, després abdica i fa vida contemplativa com ermità, Llibre de les maravelles (llibre de les bèsties: decidint que el rei fos el lleó, el bou s'aposava alguns estigueren d'acord amb ell i diu que Déu no va crear-nos per seguir-lo a ell no al rei. Obres poètiques: llibre amic e amat, plant nostra dona santa maria, lo desconhort. Obres doctrinals: llibre de cavalleria doctrina pueril. Obres filosòfiques i científiques: art abreujar d'atrobar veritat, arbre de la ciència (obres narratives). Amb el seu art volia crear monestirs, predicar en la llengua dels infidels, l'art de predicació lul·liana.