Revolucions Liberals i Nacionalismes a Europa (1815-1871)

1. L'Europa de la Restauració (1815-1830)

Restauració

Període de la història d'Europa entre 1815-1830 caracteritzat per la forta reacció contra la revolució.

1848

Les classes populars, que fins al 1830 havien abraçat el liberalisme al costat de la burgesia contra l'Antic Règim, ara passaran en termes de Democràcia i Socialisme.

Tradicionalisme

Ideologia dominant en aquesta època, respon a la doctrina de Joseph de Maistre resumida en l'eslògan "tro i altar" i que defensa l'autoritat, l'ordre, la religió catòlica i la legitimitat de les monarquies absolutes.

Congrés de Viena (1815)

Reunió de grans potències victorioses sobre Napoleó (Àustria, Prússia, Rússia, Gran Bretanya) sota la iniciativa del canceller austríac Metternich per a restablir l'ordre anterior a la Revolució Francesa a Europa.

Protagonistes

• Àustria: Francesc I (Metternich)
• Prússia: Frederic Guillem (Hardenberg)
• Rússia: Alexandre I (Nesselrode)
• Gran Bretanya: Jordi III (Castlereagh)
• França: Lluís XVIII (Talleyrand)

La tasca que realitzà té 3 vessants

1. Reimplantar l'absolutisme: consideren que la legitimitat dels reis estava per damunt de la sobirania nacional.
2. Aconseguir un equilibri entre les potències que derrotaren Napoleó: Això comporta una remodelació del mapa de les fronteres europees que beneficiarà a:
   • Rússia (Rep 2/3 parts de Polònia, Finlàndia, Bessaràbia)
   • Prússia (Part de Polònia, Renània i Saxònia)
   • Gran Bretanya (Illes Heligoland, Malta, Illes Jòniques) (bases del seu imperi marítim i comercial)
   • Àustria (La Dalmàcia, Regne Llombard-Veneto, Influències dels ducats italians: Toscana, Parma, Mòdena, Lucca)
   Es creen estats-tapó per a frenar una possible invasió protagonitzada per França: regne dels Països Baixos i regne del Piemont-Sardenya.
3. Fixar una solidaritat interestatal o promesa d'ajuda mútua manifestada de forma doble:
   • Religiosa: Creació de la Santa Aliança (Àustria-Prússia-Rússia). Permet la intervenció militar estrangera en qualsevol país per tal de restaurar l'ordre religiós.
   • Política: Quàdruple Aliança. S'obliguen a ajudar-se mútuament mitjançant intervenció militar per a restaurar l'absolutisme. Passa a ser Quíntuple en 1818 (Àustria+Prússia+Rússia+Gran Bretanya+França).

Oposició

L'oposició de l'Europa de la Restauració ve representada per: liberalisme (que postula la llibertat del ciutadà) i per nacionalisme (defensa la llibertat dels pobles).

2. El Triomf de les Ideologies Burgeses

2.1. El Liberalisme

• És la ideologia política de la Il·lustració i dels revolucionaris dels EUA i França.
• Base social: Classes Mitjanes.
• Origen del terme: A les Corts de Cadis 1810 (on s'enfrontaren els Absolutistes i els Liberals).
• Característiques:
  • Igualtat legal
  • Llibertat personal (d'expressió, de religió, econòmica (per a produir, comerciar o comprar terra))
  • Constitucionalisme (són partidaris d'una constitució que arreplegue els drets i deures dels ciutadans)
  • Divisió de poders
  • Sobirania nacional
• Tipus:
  • Doctrinari o conservador (Sufragi censatari (Constant i Guizot))
  • Democràtic (Sufragi Universal masculí (Tocqueville))

2.2. El Romanticisme

• Definició: Moviment cultural que caracteritza Europa en la primera meitat del segle XIX.
• Base del Nacionalisme Polític: perquè potenciarà la llengua i la història de cada poble.
• Manifestat a: Literatura, Pintura, Música.
• Característiques:
  • Llibertat de creació (Rebutja el normativisme de les acadèmies del neoclassicisme).
  • Sentimentalisme (s'oposen al racionalisme del neoclassicisme).
  • Fugida de la Realitat (Com estan descontents amb l'espai i el temps que els ha tocat viure, idealitzaran altres llocs i altres temps).
• Evolució: Dues generacions de romàntics:
  • Abans del 1825 amb els doctrinaris: Schegel, de Maistre.
  • Després de 1825 amb els revolucionaris: Victor Hugo, Lamartine.

2.3. Nacionalisme

• Diferència entre: Estat (entitat geopolítica amb Territori, Població, Govern) i Nació (Grup de Població que se sent unida per lligams comuns i diferent a altres poblacions).
• Definició: Ideologia política que defensa la llibertat dels pobles per constituir-se en: Estat-Nació amb la intenció de que cada nació aconsegueixi un autogovern i que les fronteres estatals coincideixin amb les de la nació.
• Orígens:
  • En els pensaments dels Il·lustrats perquè difonen les idees d'igualtat i llibertat.
  • En els revolucionaris dels EUA i França perquè aconseguiren llibertat i igualtat.
  • Sobretot en la reacció dels europeus front a l'ocupació Napoleònica perquè volien alliberar-se del domini francès per a gaudir de la llibertat dels pobles.
• Tipus:
  • Concepció Germànica (Influeix a Europa Central i Oriental) - Herder: Nació eterna, no es basa en individus sinó en el Volkgeist o esperit dels pobles (és a dir allò que individualitza a cada poble (raça o llengua) diferenciant-lo dels altres i que li permet dur endavant el seu destí històric).
  • Concepció Francesa (Influeix a Europa Occidental) - Renan: La nació és efímera, basada en la voluntat de les persones per a constituir-la aprofitant el seu passat comú.
• Etapes:
  • 1820-50: Primers triomfs nacionalistes al 1830, que crearen estats nacionals: Grècia, Sèrbia, Bèlgica.
  • 1850-75: Grans èxits de les unificacions: Itàlia i Alemanya.
  • 1875-1914: Greus problemes als Balcans que provoquen la I Guerra Mundial.

3. Les Revolucions Liberals

(es realitzen en 3 onades)

3.1-Les Revolucions del 1820:+aquestes esclaten amb finalitat esclusivament política(a dif de les del 30 i 48 tb pretenien canvis económics)+Totes fracassaren x la repressió dels execrcits de la Santa Aliança:1)a Ale: 1º lloc on esclata xq grups d’intelectuals estaven en desacord amb el cong Viena que mantenía la disgregacio politica dels territoris alemanys i aquests revolucionaris pretenien instaurar constitucions liberals.2)al Reg de Piemont i al reg de Napols: Revoloció organitzada pels Carbonaris (societat secreta de conspiradors liberals entre els quals estava la xicoteta Burgesia,estudiannts i alguns militars).3)a Portugal: así comença amb  la sublevació de l’exèrcit que obliga al rei Joan VI a acceptar un estat liberal amb corts Constituents.4)a Espanya: El 1820 un exercit d’Andalucia apunt d’embarcar per a lluitar en la guerra de l’indep de les colonies espanyole a Amèrica se sublevaran sota el comandament de Riego-Quiroga i obligaran al rei Ferran VII a acceptar la constitucio de Cadis inagurant el triangle liberal que acabara en 1823 quan les tropes liberals sigen derrotades per “Cent mil fills de St.Lluis”(exercit de sta aliança)./+Hagué 3 llocs on la rev del 1820 triunfà,pero en els tres casos es tracta de insurrecions liberals que adopten trets nacionalistes xq crearan nous estats despres de vencer en unes guerres d’independencia:1.Les colonies Esp a America:aconseguiren independenditzar-se(llevay de cuba i puerto rico) de la metropoli,Espanya./Responsables: Els Criolls // Causes: Se senten marginats de que carrecs colonials son ocupats per espanyols peninsulars i se senten perjudicats pq el pacte colonial els obligava a comerciar sols amb la metropoli./Liders: S.Bolivar , Josep de San Marti , Sucre // reberen ajuda de GB i USA: volen irrumpir en aquest nou mercat.+2.a Grecia(1820-29) Naix com a estat independent de l’imperi turc./-Al 1820 : Revolucio liberal i nacionalista que vol allib del domini Politic , Religios , Cultural i Economic/-Al 1829: FR , GB i R ajuden als insurrectes grecs xq pretenen debilitar l’imperi turca i aixi aconseguir una lliure circulacio x l’estret de Bosfor.+3.a Serbia(1815-29): Naix com un estat independent de l’imperi Turc:/-al 1815 Sublevacio nacionalista liderada per Obrenovic que acabarà convertint-se en princep de SRB.3.2-Les revolucions del 1830*Exit a europa Occidental: Fi de l’Absolut. 1.-a França:RESTAURACIÓ-(Lluis XVIII 1815-24):Representa un sist Politc de Carta Atorganda o es reconeixien uns pocs drets però cedits pel rei i no exigits pel pobleisobirania monàrquica).-Carles X (24-30) Representa un sistema politic reaccionari i ultrareialista..revolució:CAUSES:1.Economiques: Crisi financera , agraria i tèxtil.2.Socials: Descontent de la Burgesia i els Obrers.3.Politica: Carles X imposa la censura de prensa i dissol la cambra dels diputats.Rtt de les causes: 3 dies de revoltes(amb les 3 glorioses) a Paris que fan fugir al rei imposaran un règim liberal de monarquia constitucional de Felip Orleans.-Regim Orleanista (30-48): Triomf de la burgesia conservadora que vol un sufragi censatari i restaurar l’ordre social(prohibix les asociacions obreres , representa el fracas de les classes populars que defensen un liberalisme democràtic i un radicalisme republicà,dels quals triunfaran a la rev del 48.2.-a Belgica (30-31): Junt a Holanda formava part dels PP.BB del Congres de Viena.+1830: s’inicia una revolta per causes:Economiques: Crisi del 25-30,els belgues culpabilitzen d’ella al givern holandés.// Cultural: els Belgues neguen la imposicio de l’holandes a l’ensenyament// Religioses:mentre Holanda es protestant,Bèlgica és católica.//Politiques:els Belgues no tenen representació al parlament Holandés,el Rei Guillem els tracta Despoticament.+1831:RTAT:es crea el regne de Bèlgica amb l’ajuda de GB i França i el rei será LEOPOLD I de Saxònia-Coburg.3.-a Espanya(33-39): La fi de l’absolutisme a Esp (amb mort de F.VIII)es relaciona amb la “Questio successòria”. Representada x la 1ªG.Carlina que suposa un doble conflicte: *Dinastic: Isabellins vs Carlins.*Politic: Liberals vs Absolutistes. // Paralelament es produix el desmantellament de l’AR gracies a: Governs de la regent MariaCristina, que fan: -L’estatut Reial (34):stma, de carta atorgada.- Desamortitzacio ecleciastica de Mendizabal (35-37) -Constitucio del 37 de Calatrava. // Rtt: La derrota Carlina suposa el triomf del sistema liberal a Esp on s’alternaran els moderats i progresistes fins al fi del regnat d’Isabel II al 68. // *Fracas a eur Central i Oriental: Contin l’absolut.Aquestes es manifesten a Polonia , Ita , Ale xq en aquests casos no reberen ajuda exterior,tampoc foren secundats x les mases i sobretot estaven molt a prop de les potencies Absolutistes x aixo l’exercit Austriac sofocarà les revoltes Italianes i Alemanes , mentre que l’exercit Rus , restaurà l’ordre a Polonia.3.3-Les revolucions del 1848*Causes:Politiques: Sufragi U / Preferixen la Monarquia que la Rep / Canvis socioeconomics.Economiques: Crisis agraries (Creilla: 45-46/ Cereal: 46-47) // Crisi Textil // C.Bancaria:per masa especulació del negoci del ferrocarril.//Insdustria minera i siderúrgica:pq necessiten molt de capital i els bancs no els poden oferir crèdits//Socials: Crisi: Empresari (Perdua de Beneficis)/Obrer (Atur i Miseria)*Exemples: -FR: La revolucio comença a Paris amb una protesta de Representants liberals moderats(centra un régim orleanista controlat per l’alta burgesia) que sols pretenien examplar un poc el sufragi censatari , pero en afegirse a la protesta les clases populars d’ideologia republicana demócrata i socialista  amb demandes mes exigents,Lluis Felip adbicara i FR será una Republica(IIREP)social xq els canvis no sols foren Politics(sufragi universal masculí) sino també socials com +Dret d’associació obrera , dret de vaga , jornada laboral de 10h , dret de treball.L’estat crea tallers nacionals pagats per l’estat però gestionats pels mateixos obrers.+A les eleccions d’abril del 48, obtenen triomf els moderats (derrotant als Democrates i els Socialistes)cosa que provoca una insurreccio popular al juny del 48 que será reprimida per l’exercit de Cavaignac que transforma la represio social en una republica conservadora. // +Per por a una altra revolucio social es produix un colp d’estat al 1851 dirigit per Lluis Napoleo Bonaparte qui acaba amb la IIª republica iniciant el II imperi que durara fins la derrota de FR front a PR al 70(encara que FR no hi mantendrá per sempre la republica i el sufragi universal masculí)-A l’imperi Austro-Hongares:*Era un estat absolutista:on la minoría Austríaca dominava altres nacionalitats x aixo les revolucions liberals , democrates i nacionalistes. // *Aquests esclats revolucionaris del 48 per tot arreu de l’imp es coneix com a “Primavera dels Pob” i es donaren a Txequia , Croacia , Polònia , Llombardía i Venetto.//*Rtt: les tropes imperials aixafaren totes les insurreccions,però si que transformaren l’imperi,pq atemorien l’emperador,el qual va permetre en economía: l’Abolicio del feudalisme , en la societat: igualtat legal i en política: monarquía liberal Conservadora.//*Significat de la rev. Del 48: fa Desapareixer l’absolutisme a eur Orient i Centr i canvia la dinámica de lluita: pq fins ara l’enfrontament era absolutisme vs liberalisme,però d’es d’ara será:lib.moderat(aristocracia + alta burg) vs lib.progressista(clases mitjanes + c.populars) 4.1-Unificacions nacionals: Italia:*Situacio: Des del Congres de Viena , ja hi havia 8 estats. 1.-Al N: regne del Piemont-Sardenya(en mans de la dinastía SAVOIA i el regne LLombardo-Venetto(en mans de l’imperi austríac).2.-Al Centre: 4 Ducats: Toscana , Modena , Parma , Lucca // Estats Pontifics.3.-Al S: Regne de les dues Sicilies: Napols i Sicilia.*Postures Nacionalistes: 1.-Mazzini (Radical): Vol una republica democrática i unitaria //2.-Papa: Vol una confederació Catolica // 3.-Cavour(Vencedor) vol una monarquia parlamentaria i conservadora, dirigida per Victor Manuel de Savoia,del qual ell es 1r ministre.*Etapes de la unificacio Italiana:1.Creació del regne italià(1859-61):-amb la Guerra del Piemont(ajuda per la FR de Napoleó III) VS Àustria,s’anexionen LLombardia(59)-es produeixen revoltes als 4 ducats centrals que decidirán unir-se’n juntament amb els territoris adriàtics dels estats pontificis(Marques,Emilia,Romanya)(60-61).-la expedició dels camises roges de Garibaldi,ocupa el regne de Sicília i l’entrega a Victor Manuel,qui será reconegut com a rei d’Itàlia el 1861.2.Incorporació del Vènetto(1866).fou el rtat de la derrota austriaca en la Guerra prusso-austriaca on Itàlia fou aliada de Prussia.3.Annexió de Roma(1870):es el rtat de la derrota francesa en la guerra franco-prussiana que farà desapareixer a Napoleó III del Panorama Internacional(havia sigut el protector del Papa),ara els italians ocupen Roma i la converteixen en la capital d’Itália.+problemas pendents despres de la unificació:-dualitat económica:N(ric i industrial) i S(pobre i agrari)-irredentisme:pq Istria i Trento continuaren en mans austriaques.-l’oposició del papa:”questió romana” pq el papa no reconeixerà el nou estat italià fins 1929.4.2.Alemanya:-situació prèvia:-1815:existeix una confederació germánica dividida en 39 estats diferents,on hi destaca el regne de Prússia.-1834:es crea la ZOLLVEREIN(unió duanera) que suposà:desenvolupament económica,lideratge de Prússia i exclusió d’Àustria.-etapes:venen marcades per 3 conflictes armats, ja que Prússia(Bismarck) desitja aconseguir la unió “a sang i foc”:-Guerra dels Ducats(1864):Prússia i àustria derroten a Dinamarca, de la qual obtenen respectivament SCHLESWIG(per a prusiia) i HOLSTEIN(per a austria).-Guerra austro-prussiana(1866): es ser derrotada Àustria a Sadowa permeté:cessió de Holstein a prussia,-cessió de la Confederació del Nord(d’on d’austria estaba exclosa)-establiment de pactes comercials entre prussia i els estats alemanys.-Guerra franco-prussiana(70): provocada pel descontentament de Napoleó III respecte d’un pretendent alemà a la Corona española i pq no volia tindre al costat una alemanya forta i unida.En ser derrotada frança a Metz i Sedán(batalles),els territoris Alsàcia i Lorena passen en mans d’Alemanya i després d’aquesta victoria alemanya, els estats de Baden,Wurtemburg i Bayiera adereixen voluntàriament a Alemanya.//RTAT:-El fracàs de la rev del 48 va suposar la derrota de la Via democrática,per tant, ara sols quedarà la via autoritària de Bismarck i de Prússia.-La unificació és responsabilitat de Prússia i Bismarck”canceller de ferro” qui pretén aillar a França.-Al 1871 es proclama el II Reich(II imperi) i Guillem II será el káiser(emperador),qui manté com a cap de govern a Bismarck que convertirá Alemanya en una 1ª potencia europea,però que tindrà alguns problemes:-socials:a Alemanya predominaran els interessos dels sectors més reaccionaris amb una ideologia conservadora i militarista.-religiosos:divisió entre N(protestants luterans) i S(catòlics)-nacionalistes:aquesta unificació quedà inacabada pq encara quedava la incorporació dels territoris alemanys d’Àustria.