Revolucions Liberals i Emancipació Americana al Segle XIX
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,82 KB
Les Revolucions Liberals
Després de la caiguda de Napoleó, es va tancar a Europa el cicle revolucionari iniciat al final del segle XVIII i es va obrir una nova etapa, la Restauració. Les potències reunides a Viena (1814-1815) van acordar restablir l'ordre anterior a la Revolució Francesa i a l'Imperi Napoleònic; és a dir, l'Antic Règim, les monarquies absolutes i els reis legítims. Per evitar noves hegemonies que pertorbessin la pau europea, el Congrés de Viena va dissenyar un mapa del continent que establia un nou equilibri europeu. Contra aquest nou ordre es van alçar el liberalisme i el nacionalisme, que van sorgir en successives onades revolucionàries (1820, 1830 i 1840) durant la primera meitat del segle XIX.
1. La Restauració
El Congrés de Viena
El Congrés de Viena va ser la reunió de les potències de la coalició antifrancesa i la mateixa França per dissenyar un nou mapa europeu i establir conjuntament les bases d'una pau duradora a Europa. Rússia, representada pel tsar Alexandre I, va proposar la creació d'una aliança de països cristians, la Santa Aliança. L'acord final del Congrés de Viena va recollir el principi de legitimitat, segons el qual reconeixia el dret de determinades dinasties sobre els territoris en què històricament havien regnat.
El nou mapa europeu
El nou mapa europeu va reflectir els interessos de les potències sense respectar l'existència de nacions històriques. Amb l'objectiu de reforçar la frontera nord de França es va constituir un estat coixí format per Bèlgica, Holanda i Luxemburg; Polònia va quedar repartida entre Prússia, Rússia i Àustria; Itàlia va mantenir la divisió i el sotmetiment a l'Imperi d'Àustria; Alemanya va continuar dividida en 38 estats, fruit de la rivalitat entre austríacs i prussians. Espanya i Portugal no van obtenir cap compensació territorial de la seva intervenció en la coalició antinapoleònica.
Els conflictes ideològics de la Restauració
Defensava l'existència d'uns valors immutables (monarquia, religió, família, jerarquia i d'altres) la protecció dels quals corresponia als monarques legítims i absoluts.
Europa després del Congrés de Viena (1815)
Viena va restablir l'equilibri entre les cinc grans potències:
- França torna a les fronteres que tenia el 1792.
- Gran Bretanya incorpora el regne de Hannover a Alemanya i manté el control dels oceans.
- Rússia obté una gran part de Polònia.
- Àustria recupera els territoris occidentals i rep Llombardia i Venècia al nord d'Itàlia.
- Prússia amplia els territoris al nord d'Alemanya.
Les cinc grans potències, França, Gran Bretanya, Rússia, Àustria i Prússia es van convertir així en àrbitres de la política europea, van aconseguir guanys territorials i van organitzar un nou sistema de relacions internacionals per mantenir la pau a Europa.
Blanc + Negre = Mulat
Blanc + Indi = Mestís
Negre + Indi = Zambo
2. L'emancipació de l'Amèrica Hispana
Antecedents
L'interès dels Estats Units, el president dels quals, Monroe, predicava el principi "Amèrica per als americans", i de la Gran Bretanya, que aspirava a introduir-se al mercat hispanoamericà, també van contribuir a l'èxit del moviment emancipador.
Els processos d'emancipació
Aprofitant el buit de poder creat per la invasió de les tropes napoleòniques a Espanya, els colons de Río de la Plata (Argentina) i Xile van constituir nous poders de majoria criolla: les juntes. El 1814, les tropes espanyoles van iniciar la contraofensiva facilitada per les divisions internes del mateix moviment independentista. El 1816, Buenos Aires i les províncies del Paraguai, Uruguai i l'Alt Perú van decidir unir esforços i proclamar la independència. José de San Martín va organitzar la força militar que va ajudar a alliberar Montevideo (1814) i després Xile.
L'abril de 1810 es va crear una junta a Caracas que va encarregar a Simón Bolívar la defensa de la independència de Veneçuela. La contraofensiva espanyola (1814) el va obligar a exiliar-se a Haití. Entre els dos territoris alliberats quedava el virregnat del Perú, on es van concentrar les tropes espanyoles. San Martín va arribar a Lima el 1821 mentre que Bolívar va atacar pel nord. Bolívar fou l'encarregat de dirigir les tropes que es van enfrontar amb l'exèrcit espanyol el 1824. El 1825 van concloure els combats amb la victòria de Bolívar, alliberador del Perú.
Les noves repúbliques llatinoamericanes
Les noves repúbliques es van veure afectades per problemes que van contribuir a desestabilitzar la vida política, picabaralles entre la burgesia de les capitals (centralistes) i la de les províncies (federalistes).