Revolucions Científiques i Cosmovisions: De l'Antiguitat a la Modernitat

Thomas Kuhn i les Revolucions Científiques

El filòsof Thomas Kuhn va criticar la visió continuista i progressista dels falsacionistes. Defensava que les teories científiques no es solen abandonar i substituir per altres de millors sinó que, en el marc d'un paradigma científic, quan es donen unes determinades condicions especials, les anomalies poden causar una crisi que provoqui una revolució científica, és a dir, la substitució d'un paradigma en crisi per un de nou. Això va passar al segle XVI amb la revolució copernicana.

La Institucionalització de la Ciència

Gairebé tot el que sabem i coneixem ho hem après de manera indirecta per mitjà de mecanismes socials. Generalment, tot allò que aprenem d'aquesta manera ho acceptem de forma acrítica. Aquest coneixement de teories i explicacions l'anomenem coneixement col·lectiu. Els fets que tot seguit enumero ens obliguen a abandonar la visió ingènua:

• La investigació científica depèn d'institucions polítiques.
• Les prioritats econòmiques i socials determinen els objectius científics.
• Les investigacions que actualment es duen a terme han afavorit l'existència d'una comunitat científica internacional.
• Mai s'havia produït una divulgació tan exhaustiva de la recerca i els descobriments científics.

El conjunt de tots aquests fets fa que avui parlem de la institucionalització de la ciència.

La Tecnociència i les seves Repercussions

Tradicionalment, la ciència i la tècnica han estat considerades com a àmbits diferents. Històricament, en primer lloc va sorgir la tècnica i després la ciència. El gran salt de la tècnica fins a la tecnologia va tenir lloc en el moment en què la tècnica va recórrer a la ciència. En l'actualitat, cal entendre la relació entre la ciència i la tècnica de manera bidireccional. Avui, la relació entre ciència i tecnologia és tan estreta que l'una és imprescindible per a l'altra. Molts filòsofs prefereixen parlar de la tecnociència, sense distingir entre ciència i tècnica.

Paul Feyerabend i l'Anarquismo Epistemològic

Paul Feyerabend, en un començament, es va dedicar al teatre, però el va deixar per estudiar física. Es va dedicar bàsicament a l'epistemologia. Destaca per la defensa d'un anarquismo epistemològic que es resumeix en la idea: tot s'hi val en la ciència. L'autor també defensa que la ciència no és una forma de coneixement especial o superior a les altres.

La Cosmovisió Actual

La cosmovisió actual va sorgir al segle XIX amb la revolució en el macrocosmos i el microcosmos: la teoria de la relativitat i la física quàntica.

La Teoria de la Relativitat

Revolució en el macrocosmos: Albert Einstein va publicar la teoria de la relativitat especial, aquesta teoria afirmava que no hi ha un espai i un temps absoluts i independents del subjecte que els experimenta. Espai i temps formen un continuum quatridimensional.

Les Cosmovisions Antigues

Els primers filòsofs van pensar que la terra i el cel eren mons diferents, tot i que s'haguessin d'integrar en una explicació global de l'estructura de l'univers.

La Terra

La manera d'explicar la forma del nostre planeta i trobar una justificació racional a la seva diversitat va ser la preocupació dels primers filòsofs.

Els Principis de la Realitat

Els antics estaven convençuts que la diversitat de substàncies amagava una explicació ben senzilla: totes procedien de la transformació d'un o més elements que es podien considerar com els principis de la realitat. Van sorgir dues teories importants:

El Principi Bàsic o Elemental

Els filòsofs de l'escola de Milet van coincidir a considerar que les substàncies derivaven d'un principi únic i natural que anomenaven arkhé.

Els Quatre Elements

Consisteix a afirmar que totes les coses es formen a partir de la barreja de quatre elements: terra, aigua, foc i aire.

La Forma de la Terra

Els primers filòsofs van dir que la terra era plana i que estava envoltada per l'oceà. No van trigar gaire a crear comunitats i escoles, com la pitagòrica, que ja havien deduït que la terra era esfèrica.

El Cel

Una explicació del cel coherent havia de reunir aquestes tres característiques:

• El moviment dels cossos celestes ha de ser circular.
• Geocentrisme: la terra ha de ser considerada immòbil i situada al mig de l'univers.
• L'univers s'ha d'entendre com a límit, per l'esfera dels estels fixos.

Va sorgir el problema de Plató: "determinar quines classes de moviments uniformes i ordenats s'han d'assignar a cadascun dels planetes per tal d'explicar les seves trajectòries anuals aparentment irregulars". Èudox va tenir la solució per al problema: la teoria de les esferes homocèntriques.

L'Estructura de l'Univers

Un cop ja situats en aquest punt, només resta unir totes les peces com si formessin part d'un puzle per tal d'encaixar-les dins d'una estructura unitària. L'intent més complet i satisfactori va ser el d'Aristòtil.

L'Aportació de Ptolemeu

Ptolemeu va dissenyar un sistema que conservava una gran part de l'esquema aristotèlic, però hi va introduir algunes modificacions. El propi Ptolemeu sosté que els planetes van girant al voltant d'una terra que està una mica desplaçada del centre de l'univers. L'esfera que gira al voltant de la terra és el deferent i, al seu damunt, el planeta gira entorn a un centre imaginari, dibuixant una segona òrbita circular que va anomenar epicicle.

Les Implicacions Filosòfiques

Algunes de les implicacions filosòfiques del model antic són les següents:

• La realitat està perfectament ordenada.
• La realitat és totalment cognoscible.
• La perspectiva amb què s'estudia la realitat és antropocèntrica.

La Cosmovisió Moderna

La cosmovisió moderna va començar a gestar-se en el segle XVI, gràcies a la contribució d'un grup de científics i astrònoms. El nou clima intel·lectual europeu del Renaixement va fer possible que nombrosos astrònoms i físics es qüestionessin la cosmovisió heretada i els seus dogmes.

El Gir Copernicà

Des de Ptolemeu fins a Copèrnic, els astrònoms s'havien vist forçats a introduir cada vegada més epicicles en la representació de l'univers a fi de poder acomodar les observacions a la teoria. Copèrnic va proposar un model heliocèntric que atorgava a la terra tres classes de moviment:

• Rotació: la terra gira sobre ella mateixa.
• Translació: té un període anual i es produeix al voltant del sol.
• Declinació de l'eix terrestre: la terra es mou de manera semblant a una baldufa que a la vegada gira sobre ella mateixa i s'inclina en direccions diferents.

Altres Aportacions i la Nova Cosmovisió

Malgrat totes les innovacions, l'univers copernicà encara mantenia força característiques aristotèliques. La revolució científica i el canvi de cosmovisió no van ser cosa d'un sol home:

• Tycho Brahe: va descobrir una nova estrella i va precisar l'òrbita dels cometes.
• Johannes Kepler: va formular una sèrie de lleis que van desterrar l'herència aristotèlica.
• Galileu Galilei: va consolidar en definitiva l'heliocentrisme.

Tot i aquestes aportacions, l'heliocentrisme es va veure amb dificultats serioses, i molts interrogants continuaven oberts.

La Nova Física

La concepció heliocèntrica no oferia cap mena d'explicació del moviment de l'univers. Galileu i Newton estan considerats els iniciadors de la física moderna. Entre les lleis físiques que van formular, en destaquen les dues que van permetre respondre preguntes fonamentals:

• Llei de la inèrcia: Afirma que tota partícula continua en el seu estat de repòs o de moviment rectilini uniforme mentre cap força neta no actuï sobre ella.
• Llei de la gravitació universal: mitjançant aquesta llei Newton era capaç d'explicar tots els moviments naturals. Afirmava que dos cossos s'atrauen amb una força inversament proporcional a la distància que els separa.

Implicacions Filosòfiques

Les característiques d'aquesta cosmologia nova són les següents:

• Mecanisme: l'èxit de la mecànica newtoniana a l'hora d'explicar fenòmens físics fonamentals.
• Determinisme: les lleis newtonianes determinen completament l'evolució de l'univers.
• El minvament del paper de Déu en la cosmologia: Els científics redueixen el paper de Déu al de creador i dissenyador del món i les seves lleis.
• La importància de la natura: la natura ocupa una posició de privilegi.
• Inseguretat: l'ésser humà comprèn que ocupa un racó diminut en un univers potser infinit.
• El poder de la raó: es considera que el destí humà més elevat és fer ús de la raó.