Revolució Russa i la Gran Depressió: Causes i Conseqüències

LA REVOLUCIÓ DEL FEBRER:
La conjuntura de la Primera Guerra Mundial va crear a Rússia les condicions per a un esclat revolucionari. Ni l'economia, ni l'organització política i militar russes estaven preparades per a una guerra tan llarga, dura i costosa. En conseqüència, els desastres militars es van succeir. La mobilització de milions de pagesos va comportar el descens de la producció agrícola, en un moment en què la major part dels recursos econòmics van ser dedicats a la guerra. De resultes d'això, hi va haver fam a les ciutats i es va estendre el malestar entre els obrers i els pagesos. Tot això va desacreditar el tsar Nicolau II i el seu govern, que es mostrava incapaç de capgirar la situació. La població estava desmoralitzada i va començar a organitzar-se en soviets, és a dir, consells obrers, pagesos i soldats, que exigien al tsar la retirada de la guerra i la fi de l'autocràcia. L'oposició política al tsar va aprofitar les circumstàncies i tant els partits burgesos com els pagesos i els obrers van exigir-ne l'abdicació.

La caiguda del tsarisme: El febrer del 1917 va esclatar una revolució a Sant Petersburg que va provocar la caiguda del tsarisme. El poder va passar a un govern provisional, dirigit per Kerenski i recolzat pels partits liberals de la Duma, que va iniciar una sèrie de reformes. Rússia es va convertir en una república democràtica.

LA REVOLUCIÓ D'OCTUBRE:
La lentitud amb què es duia a terme la reforma agrària i el manteniment de Rússia en la guerra van fer augmentar el descontentament popular i la influència dels bolxevics, que volien derrocar el govern provisional i instaurar el socialisme. Els bolxevics aspiraven a la formació d'un govern de soviets obrers i pagesos. En el seu programa prometien la pau, el repartiment de terres entre els pagesos, la direcció de les fàbriques pels obrers i la nacionalització de la banca i dels mitjans de transport. El 25 d'octubre, els soviets, impulsats pels bolxevics, es van sublevar i en deu dies es van fer amb el poder i van destruir el govern provisional. Amb el suport del Congrés dels Soviets de Rússia, Lenin va formar un govern obrer. El nou govern soviètic va establir les primeres mesures revolucionàries: les terres van ser expropiades per repartir-les entre els pagesos i les fàbriques van quedar sota el control dels comitès obrers. A més, es va signar la Pau de Brest-Litovsk amb Alemanya, que va comportar per a Rússia pèrdues territorials importants.

LA PUGNA PEL PODER:
Lenin, el líder indiscutible de la Revolució, va morir el 1924 en un moment en què es debatia quin era el millor camí per consolidar-la. Propostes diferents van enfrontar els dirigents del partit, sobretot Trotski i Stalin. El primer mantenia que calia exportar la revolució i provocar-la en altres països. El segon proposava la construcció del socialisme en un únic país, tot convertint la URSS en una gran potència que fos el bressol de les revolucions futures. Stalin, que s'havia convertit en secretari general del PCUS, es va fer l'amo de la situació a partir del 1927 i es va convertir en el dirigent principal de la URSS. Trotski, el seu rival, es va exiliar i el 1940 va ser assassinat per ordre del mateix Stalin.

DEL CRAC BORSARI A LA GRAN DEPRESSIÓ:
Molts accionistes eren conscients que la cotització de les accions era molt superior al valor real i que no continuarien pujant de manera indefinida. La desconfiança es va estendre entre els inversors i el 24 d'octubre de 1929 una gran onada vendedora va afectar la Borsa de Nova York. De sobte, tothom volia vendre les seves accions i ningú volia comprar-ne. La gran oferta d'accions va fer que el seu valor s'esfondrés i va desencadenar el crac borsari del 1929. Molts inversors es van arruïnar i el pànic es va estendre entre els ciutadans, que van acudir als bancs per retirar-ne els seus diners. Els bancs van haver de tancar per manca de fons, perquè, al seu torn, no van poder cobrar els préstecs fets a particulars i a empreses arruïnades. El crac de la borsa va precipitar la fallida de molts bancs. En pocs anys, la crisi borsària es va propagar a gran part de la indústria, el comerç i l'agricultura, i va provocar una recessió econòmica generalitzada. Davant el convenciment que s'apropaven temps difícils, el consum va minvar i moltes fàbriques van tancar perquè no van poder vendre la seva producció. El nombre d'aturats va augmentar a 13 milions el 1932, i moltes famílies van caure en la misèria i van haver de viure de la caritat pública. Des dels Estats Units, la crisi es va propagar a la resta del món, perquè els bancs nord-americans van retirar els capitals dipositats als bancs europeus i les empreses americanes van reduir les seves inversions en aquests països. A més, les importacions americanes van caure en picat i això va comportar que el comerç mundial patís una gran recessió, cosa que va contribuir a la difusió mundial de la crisi.