Revolució d'Octubre 1934: Causes i Conseqüències

La Revolució d'Octubre del 1934 a Astúries i Catalunya

Causes

Les causes de la Revolució d'Octubre del 1934 van ser, principalment, el triomf de la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes), creada per José Maria Gil Robles, i del Partit Republicà Radical, creat per Alejandro Lerroux, durant les eleccions del 1933. Així començà l'anomenat Bienni Negre, l'inici del mandat d'un govern conservador. Fins un any després de les eleccions, el partit de Gil Robles no va participar en el govern, però el creador d'aquest ho exigí i ho aconseguí. Aquest fet va fer pensar als partits d'esquerres que l'entrada de la CEDA al govern portaria cap al feixisme, i tant a Espanya com a Catalunya, va ser interpretat com a traïció de la idea republicana. L'endemà de la formació del nou govern, amb la iniciativa de la UGT i l'escassa participació per part de la CNT, va iniciar-se una vaga general per impedir que aquest govern es consolidés.

Desenvolupament a Astúries

La vaga general va fracassar a tots els indrets del país, menys a Astúries, on la classe del proletariat que treballava a les mines va protagonitzar una revolució social, que fou un acord entre anarquistes, socialistes i comunistes. Els revolucionaris van posar setge a la ciutat d'Oviedo i van enfrontar-se a les forces de l'ordre. Però, el govern de dretes, per tal de reprimir la revolta, va enviar la Legió des d'Àfrica, comandada per Francisco Franco. La resistència es prolongà deu dies, però poc va durar i finalment, va ser vençuda, amb més de 1000 miners morts.

Desenvolupament a Catalunya

A Catalunya la revolta comptava amb l'ajut del president de la Generalitat, Lluís Companys, qui volia evitar de qualsevol manera l'entrada de la CEDA al govern, ja que era un partit de caire antiautonòmic. El 6 d'octubre, Companys va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola i, a la mateixa vegada, una aliança de partits i sindicats d'esquerra, com foren el PSOE, la UGT i la Unió de Rabassaires i comunistes, preparaven una vaga general. La CNT va negar-se a participar en la vaga general, i com era la força obrera majoritària, va fracassar la rebel·lió. El govern espanyol declarà l'Estat de guerra a Catalunya i l'exèrcit del país va ocupar la Generalitat. Això provocà més de 3500 detinguts, entre els quals hi havia tots els membres del govern d'aquesta institució catalana. Manuel Azaña, que es trobava a Barcelona, també va ser empresonat.

Conseqüències

Les conseqüències de la Revolució d'Octubre van ser molt notables, ja que la CEDA va augmentar la seva influència en el govern i va començar a aplicar les condemnes rigorosament i va reorientar la política del govern. José Maria Gil Robles va ser nomenat ministre de guerra i Francisco Franco, cap de l'Estat Major. Durant el juliol del 1935 la CEDA va presentar un projecte que consistia en la modificació d'alguns aspectes de la Constitució, com ara:

• L'abolició del divorci.
• La negació de la possibilitat d'expropiar terres.
• La revisió de les autonomies.

L'Estatut d'Autonomia va suspendre's a Catalunya i la Llei de Contractes de Conreu va anul·lar-se. Molts pagesos van ser obligats a pagar les rendes i els endarreriments des del 1931, i els que s'hi oposaven, eren empresonats. Una greu crisi de govern esclatà a finals de l'any 1935. El Partit d'Alejandro Lerroux estava afectat per un seguit d'escàndols de corrupció, que van agreujar les diferències amb la CEDA. Aprofitant això, Gil Robles va intentar que el nomenessin president del govern per així tenir poder per aplicar el programa del seu partit sense impediments, però Niceto Alcalá Zamora s'hi negà i van convocar unes noves eleccions pel febrer del 1936. La repressió anteriorment pels partits governants de dretes va propiciar la unió de les seves forces contra el govern conservador i va afavorir en la victòria dels partits d'esquerres en les eleccions de l'any 1936.