Revolució Liberal i Etapa Isabelina a Espanya: Anàlisi Històrica

Revolució Liberal

La Guerra Carlina

A la mort de Ferran, la seva filla només tenia 3 anys. Els sectors més absolutistes van donar suport als drets al tron del germà de Ferran, Carles. Per defensar els drets de la seva filla, Maria Cristina, que era regent, va buscar el suport dels liberals. Així es va iniciar una guerra civil, que significava l'enfrontament entre absolutistes i liberals. Els partidaris del carlisme eren els defensors de l'Antic Règim: monarquia absoluta, l'Església catòlica i conservació d'un sistema legal (furs). En front d'aquests, els isabelins presentaven un conglomerat d'interessos. Al front isabelí es van unir la burgesia, les classes populars urbanes i els agricultors del centre i del sud peninsular, que eren partidaris d'un canvi de règim basat en les idees del liberalisme: monarquia constitucional i llibertat de la propietat. La guerra es va prolongar durant set anys. Els focus més importants van sorgir al País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó i València. El Conveni de Bergara va posar fi a la guerra.

Les Reformes Progressistes

Els liberals estaven dividits en dues faccions: els moderats i els progressistes, que volien desmantellar tota l'estructura. Maria Cristina va impulsar la formació d'un govern liberal. Primer va intentar fer-ho amb els moderats, però una sèrie d'alçaments va forçar a cridar els progressistes. Els progressistes, amb Mendizábal, van implantar un règim liberal. Un conjunt de lleis van permetre la dissolució del règim senyorial, la desvinculació de la propietat i la desamortització de les propietats del clergat. Aquest procés va culminar amb la Constitució del 1837, que reconeixia la sobirania nacional i els drets individuals.

La Regència d'Espartero

El progressista general Espartero va ser nomenat regent, però les mesures lliurecanvistes li van valer l'oposició de bona part del país. Espartero va dimitir i Isabel II va ser proclamada reina.

L'Etapa Isabelina: Liberalisme Moderat

La Dècada Moderada: El Liberalisme Moderat

Durant el regnat d'Isabel II, el Partit Liberal Moderat va estar al capdavant del govern amb el suport de la monarquia. Es va consolidar el liberalisme, però amb un caràcter conservador. Van imposar el sufragi censatari i la limitació de llibertats. L'exèrcit va continuar tenint una influència enorme. El nou règim comptava amb el suport dels grups poderosos: aristocràcia, Església i burgesia, que volien mantenir intacte el seu predomini social.

L'Acció de Govern

Durant els 10 primers anys es va promulgar la Constitució del 1845, que establia un sufragi molt restringit i la sobirania compartida entre les Corts i el rei. Un estat confessional. L'administració des d'una òptica centralitzadora. Altres reformes van ser la de la Hisenda, que va elaborar un Codi Penal, i es va crear la Guàrdia Civil.

Del Bienni Progressista a la Crisi del Sistema Isabelí

Va triomfar un pronunciament militar amb el suport de progressistes. Van dur a terme reformes econòmiques, una nova desamortització que va afectar els béns dels ajuntaments i va impulsar la construcció del ferrocarril. L'última etapa del regnat d'Isabel II va ser l'alternança de poder entre els moderats i la Unió Liberal.

El Sexenni Democràtic

La Revolució del 1868

Es va produir una crisi econòmica greu que, unida al desgast polític del règim isabelí, va desencadenar una revolució contra la monarquia. Els insurgents van ser progressistes i demòcrates. El moviment, encapçalat pels militars Prim i Serrano, va esclatar el setembre del 1868. El pronunciament va anar seguit de revoltes a les ciutats principals. Les tropes fidels al govern i a la reina van ser vençudes. Es va formar un govern provisional al capdavant del qual es van col·locar Prim i Serrano, que va impulsar un programa de reformes. Es van reconèixer els drets fonamentals i el sufragi universal masculí.

La Monarquia Democràtica

La Constitució del 1869 establia la monarquia com a forma de govern i es va haver de buscar un rei entre les dinasties europees. L'elegit va ser Amadeu de Savoia, però va comptar sempre amb l'oposició dels moderats, dels carlins i de l'Església, que es van mantenir fidels als Borbons. A més a més, el nou rei va haver de fer front a l'esclat de dos conflictes armats: una insurrecció a l'illa de Cuba i una nova guerra carlina. Amadeu va renunciar al tron el 1873.

La Primera República

Davant de l'abdicació del rei, les Corts van votar per una gran majoria la proclamació de la República. Els republicans tenien un programa ampli de reformes socials i per primera vegada es va pretendre organitzar l'Estat de forma federal i es van repartir les competències legislatives entre el govern federal i les repúbliques federades. Les guerres carlina i cubana van créixer en importància. Les divisions entre els mateixos republicans més radicals van precipitar les revoltes socials i els alçaments. Els monàrquics no van acceptar el règim republicà i van començar a organitzar-se per restaurar la monarquia. Un cop d'estat protagonitzat pel general Pavía va dissoldre les Corts. La base social havia optat pel retorn de la monarquia.