La Revolució Iraniana i el Feixisme: Anàlisi Històrica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,75 KB
La Revolució Iraniana
L'Iran és el conjunt d'esdeveniments que comporten el derrocament de la monarquia (personalitzada en el Xa Mohammad Reza Pahlavi) i la seva substitució per una República Islàmica sota el lideratge de l'Aiatol·là Ruhol·lah Khomeini. S'ha considerat un esdeveniment que "ha fet del fonamentalisme islàmic una força política... des del Marroc fins a Malàisia".[4] El seu nom està justificat plenament per l'enorme originalitat que té en la història mundial, però també rep el nom més local de "Revolució Iraniana".
Manifestacions i Vagues
Les primeres manifestacions importants contra el Xavan comencen el gener de 1978.[5] Entre agost i desembre del mateix any, les vagues i les manifestacions van paralitzar el país. El Xa va sortir de l'Iran cap a l'exili a mitjan gener del 1979, i dues setmanes després l'Aiatol·là Khomeini tornava a Teheran, on va ser rebut per uns quants milions de partidaris.[6]
Caiguda del Règim
El règim va caure poc després, l'11 de febrer, quan les guerrilles i les tropes rebels van vèncer les tropes lleials al Xa en la lluita armada als carrers. L'Iran votava en referèndum per convertir-se en una República Islàmica l'1 d'abril del 1979,[7] i pel desembre aprovava una nova Constitució teocràtica que consagrava Khomeini com a Líder suprem d'Iran.
Feixisme i Nazisme
El feixisme irromp a Itàlia en un context de frustració per la idea d'una "victòria mutilada" i la falta de pes internacional. El sistema polític està desacreditat i existeix una agitació revolucionària. En aquest context, Mussolini crea el Partit Nacional Feixista (PNF), que arriba al poder el 1922 amb la "Marxa sobre Roma" i s'instaura un Estat totalitari.
Característiques del Feixisme i Nazisme
- L'espai vital o Lebensraum: la raça ària necessita un espai o territori per a ells, justificació del nazisme per les polítiques d'expansió i genocidi.
- Racisme i Antisemitisme: consideració inferior de qualsevol raça que no fos l'ària, especialment contra els jueus.
- Antiliberalisme: rebuig a les democràcies amb més d'un partit.
- Anticomunisme: rebuig a la corrent política del comunisme.
- Totalitarisme: l'Estat intervé en tots els vessants de la societat.
- Ultranacionalisme: el nacionalisme com a argument polític fonamental, és a dir, polítiques d'expansió.
Militarització i ús de la violència
Culte al líder