La Revolució Iraniana i el Feixisme: Anàlisi Històrica

La Revolució Iraniana

L'Iran és el conjunt d'esdeveniments que comporten el derrocament de la monarquia (personalitzada en el Xa Mohammad Reza Pahlavi) i la seva substitució per una República Islàmica sota el lideratge de l'Aiatol·là Ruhol·lah Khomeini. S'ha considerat un esdeveniment que "ha fet del fonamentalisme islàmic una força política... des del Marroc fins a Malàisia".^[4] El seu nom està justificat plenament per l'enorme originalitat que té en la història mundial, però també rep el nom més local de "Revolució Iraniana".

Manifestacions i Vagues

Les primeres manifestacions importants contra el Xavan comencen el gener de 1978.^[5] Entre agost i desembre del mateix any, les vagues i les manifestacions van paralitzar el país. El Xa va sortir de l'Iran cap a l'exili a mitjan gener del 1979, i dues setmanes després l'Aiatol·là Khomeini tornava a Teheran, on va ser rebut per uns quants milions de partidaris.^[6]

Caiguda del Règim

El règim va caure poc després, l'11 de febrer, quan les guerrilles i les tropes rebels van vèncer les tropes lleials al Xa en la lluita armada als carrers. L'Iran votava en referèndum per convertir-se en una República Islàmica l'1 d'abril del 1979,^[7] i pel desembre aprovava una nova Constitució teocràtica que consagrava Khomeini com a Líder suprem d'Iran.

Feixisme i Nazisme

El feixisme irromp a Itàlia en un context de frustració per la idea d'una "victòria mutilada" i la falta de pes internacional. El sistema polític està desacreditat i existeix una agitació revolucionària. En aquest context, Mussolini crea el Partit Nacional Feixista (PNF), que arriba al poder el 1922 amb la "Marxa sobre Roma" i s'instaura un Estat totalitari.

Característiques del Feixisme i Nazisme

• L'espai vital o Lebensraum: la raça ària necessita un espai o territori per a ells, justificació del nazisme per les polítiques d'expansió i genocidi.
• Racisme i Antisemitisme: consideració inferior de qualsevol raça que no fos l'ària, especialment contra els jueus.
• Antiliberalisme: rebuig a les democràcies amb més d'un partit.
• Anticomunisme: rebuig a la corrent política del comunisme.
• Totalitarisme: l'Estat intervé en tots els vessants de la societat.
• Ultranacionalisme: el nacionalisme com a argument polític fonamental, és a dir, polítiques d'expansió.