La Revolució Industrial: Transformacions i Impactes Socials

Revolució Industrial:

Entre el 1750 i el 1850 a Gran Bretanya es va produir una transformació radical dels sistemes de producció de béns. Les màquines van substituir el treball manual i els artesans van deixar pas als obrers concentrats a grans fàbriques. Va aparèixer una nova font d'energia: el vapor, que es va aplicar a les màquines i als nous mitjans de transport, com el ferrocarril. La industrialització va donar pas al capitalisme, un nou sistema econòmic que es basava en la propietat privada i en la lliure iniciativa. La indústria va modificar l'equilibri entre el camp i la ciutat i va aparèixer dues classes socials: la burgesia i el proletariat.

A finals del segle XIX

L'economia dels països industrialitzats viu un nou període que es coneix com la segona revolució industrial.

2 revolucions:

• Revolució demogràfica: A mitjans del segle XVIII, la població europea va iniciar un procés de creixement. Les causes d'aquest canvi van ser l'augment de producció, el progrés d'higiene i de la medicina. Les seves conseqüències van ser que va disminuir la mortalitat i va haver un increment de la natalitat.
• Revolució agrícola: L'augment de la població va provocar un augment de la demanda, i això va donar lloc a l'alça de preus i va millorar la producció. Tot això gràcies a dues transformacions: la privatització de sòl i l'aplicació de nous mètodes i tècniques de conreu. La terra es va convertir en una propietat privada, és a dir, que els propietaris podien fer el que volguessin en les seves terres. L'innovació fonamental per les tècniques de conreu va ser la supressió del guaret i la substitució de plantes (sistema Norfolk), i també es va iniciar una mecanització (segadores, sembradores, màquines de batre, etc.). Finalment, els nous conreus, com el blat de moro i la patata, així com l'expansió de la ramaderia, van permetre disposar d'una dieta rica i variada.

Les màquines, el vapor i les fàbriques:

Un element bàsic de la transformació de l'economia va ser la innovació tecnològica. Les màquines, primer senzilles i eficaces, van substituir el treball manual. Cada avenç tècnic augmentava la productivitat i disminuïa els costos de producció. Les primeres màquines estaven accionades per l'esforç dels humans i per l'energia hidràulica, i el vapor va revolucionar la producció i els sistemes de transports. La màquina de vapor (James Watt, 1769) utilitzava carbó com a combustible. La mecanització i les noves fonts d'energia van aparèixer amb el sistema fabril (concentració dels obrers i les màquines en grans edificis industrials; fàbriques; cada obrer feia una part de la cadena de producció).

El capitalisme industrial:

El capitalisme va originar el liberalisme com a la seva doctrina política que el sostenia. Els principis del liberalisme segons Adam Smith:

• L'interès personal i la recerca del benefici màxim són el motor de l'economia.
• Els diversos interessos s'equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus que adapta l'oferta a la demanda.
• L'Estat ha d'abstenir-se d'intervenir en el funcionament de l'economia i ha de permetre el lliure canvi.

Sota aquests principis, s'estructura que els seus mitjans de producció són propietat privada. La manca de planificació i l'augment de la producció originen les crisis econòmiques que es repeteixen cíclicament.

Els bancs i finances:

Van ser molt importants en el desenvolupament del capitalisme, ja que subministraven capital a les empreses. La banca es va convertir en intermediària entre els estalviadors, que deixaven els seus diners, i els industrials que necessitaven capital per invertir. Les empreses exigien grans aportacions de diners. Van sorgir les societats anònimes, mitjançant les quals el capital que necessita una empresa es fraccionava en accions, que aquestes podien ser adquirides i venudes per qualsevol particular en una institució especialitzada: la borsa de valors.

La revolució dels transports:

El ferrocarril i el vaixell de vapor: Al començament, el ferrocarril s'utilitzava a les mines per transportar el mineral en vagonetes que es movien sobre els rails. La locomotora (Stephenson, 1829) accionava el ferrocarril mitjançant una màquina de vapor. La màquina de vapor es va aplicar al transport marítim (vaixells de vapor) que substituïen els de vela, i permetia transportar més mercaderies i a una velocitat més gran.

L'increment del comerç:

La Revolució Industrial va donar lloc a una economia de mercat que no es produïa per l'autoconsum, sinó per la venda a mercats més grans. Tot això va ser possible gràcies a l'augment de producció, al creixement de la població i a la millora del poder adquisitiu. La millora del transport va permetre l'augment del comerç interior; es van ampliar els mercats. El comerç exterior també es va incrementar a mitjans del segle XIX. El lliurecanvisme sostenia que la llibertat de comerç entre països fomentaria el creixement de l'economia. El proteccionisme defensava la indústria nacional mitjançant impostos sobre les importacions.

Segona Revolució Industrial:

La dinamo (1869) va permetre produir electricitat. Aquesta va tenir diverses aplicacions en la indústria, en els transports, en el sistema de comunicació, en l'oci i en l'il·luminació. El petroli es va començar a extreure als Estats Units a mitjans del segle XIX. La invenció del motor d'explosió es va utilitzar com a combustible per als automòbils. El motor dièsel en la navegació marítima va augmentar la rapidesa i la capacitat dels vaixells. El primer vol el van fer els germans Wright (1903). La metal·lúrgia va adquirir un impuls provocat per la producció de nous metalls, com l'acer inoxidable i l'alumini. La indústria de l'automòbil va aconseguir una gran expansió als Estats Units.

La indústria química

Va aconseguir un desenvolupament important a Alemanya gràcies a la fabricació de nous adobs, pesticides, i finalment, gràcies a l'utilització del ciment armat, es van edificar els primers gratacels.

Nova organització industrial

Es va orientar cap a la fabricació en sèrie, que augmentava la productivitat, disminuïa el temps emprat i reduïa els costos de fabricació. Aquest nou mètode es coneix com taylorisme, que consisteix en la divisió del procés de producció en tasques molt específiques utilitzant màquines de precisió. Cada obrer feia una part molt concreta; aquest sistema de producció va néixer als Estats Units, a la fàbrica d'automòbils FORD. Les elevades inversions de capital que necessitaven les innovacions tecnològiques van estimular la concentració industrial i les empreses es feien cada vegada més grans. Es firmaven acords entre empreses amb l'objectiu de fixar preus i d'establir àrees d'influència, i així va néixer el càrtel, el trust, el holding i el monopoli.

Nova societat industrial

La burgesia: Era la propietària de les indústries i dels negocis. La gran burgesia estava integrada per banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques. La burgesia mitjana estava formada per professionals liberals, funcionaris i comerciants. La petita burgesia incloïa empleats i botiguers. Es va convertir en una vida social. Els seus habitatges eren decorats, amb serveis domèstics, manera de vestir, divertir-se; es va posar com un model social que calia imitar.

Obrers: Formaven el proletariat industrial. Constituïen la mà d'obra, on treballaven a canvi d'un salari. Grup nombrós i el més desafavorit. Les seves condicions de treball eren dures, treballaven 12/14 hores al dia i no era suficient per mantenir una família; això obligava a treballar als nens i a les dones, però cobraven menys que els homes. Els tallers no tenien condicions higièniques, i això feia augmentar les malalties entre els obrers.

El marxisme:

A mitjans del segle XIX, Karl Marx i Friedrich Engels van denunciar l'explotació de la classe treballadora i van defensar la necessitat d'una revolució obrera per destruir el capitalisme. La fi de la propietat privada duria a la desaparició de les classes socials i de l'Estat, i així es podria assolir l'ideal de societat comunista, sense classes. A l'últim terç del segle XIX, els marxistes van proposar la creació de partits obrers socialistes. L'objectiu era fer la revolució proletària, però també defensaven la seva intervenció en la vida política. Els diputats socialistes impulsarien una legislació més favorable per als treballadors.

L'anarquisme:

Proudhon, Bakunin i Kropotkin en comú: llibertat individual, defensa de la propietat col·lectiva, i el rebuig a l'autoritat. Defensaven l'acció revolucionària dels obrers i els pagesos per destruir l'Estat i crear una nova societat col·lectivista i igualitària. De manera espontània i mitjançant l'organització sindical: societat sense classes, sense Estat, i propietat col·lectiva.