La Revolució Industrial: Transformació Social i Econòmica

Causes de la Revolució Industrial

• Revolució Agrícola: Tancament de terres (enclosures), sistema Norfolk, nous mètodes de sembra, increment de la ramaderia, utilització de fems i nous conreus.

• Revolució Demogràfica: Millora en l’alimentació, avenços mèdics (com la vacuna contra la verola) i reducció de la mortalitat. Augment inicial de la natalitat.

• Noves fonts d’energia: Ús de la màquina de vapor i l'energia hidràulica, que impulsen la mecanització i l’augment de la productivitat.

• Sistema fabril: Centralització de la producció a les fàbriques, posant fi al sistema domèstic. Introducció de la producció en sèrie.

• Millora dels transports: Invenció de la locomotora (com la Rocket de Stephenson), vaixells de vapor i desenvolupament dels ferrocarrils (exemple: línia Manchester-Liverpool, 1830).

Conseqüències Socials i Econòmiques

• Transformació social: Pas d’una societat estamental a una societat de classes, dividida principalment entre la burgesia i el proletariat.

  • Burgesia: Incloïa l'alta burgesia (grans industrials, banquers) i la classe mitjana (funcionaris, professionals liberals). Gaudien d'un estil de vida luxós i accés a l'educació.

  • Proletariat: Patia condicions laborals extremes, sense regulació, amb jornades de 12-16 hores, sous baixos, treball infantil i sovint desnutrició.

• Nova economia: Sorgiment d'una economia de mercat basada en la venda per al mercat i no en l’autoconsum, liderada inicialment pel sector tèxtil (cotó) i la indústria siderúrgica.

Liberalisme Econòmic i Capitalisme Emergent

• Principis del liberalisme econòmic:

  • Defensa de la propietat privada dels mitjans de producció.

  • Mercat lliure autoregulat per la llei de l'oferta i la demanda.

  • No-intervenció de l’Estat en l'economia.

• Crisi econòmica cíclica: Desajustos entre oferta i demanda que podien provocar crisis (un exemple posterior i a gran escala seria el Crac del 1929).

• Consolidació del capitalisme:

  • Creació de bancs moderns (d’inversió i de dipòsit).

  • Formació de societats anònimes (SA) i emissió d’accions per finançar les empreses.

Expansió de la Industrialització

• Primers sectors industrials: El tèxtil (especialment el cotó), la siderúrgia (producció de ferro i acer) i la mineria (carbó) van ser els motors inicials.

• Industrialització a Europa i el món:

  • Pionera: Anglaterra (des del segle XVIII).

  • Primers seguidors: França i Bèlgica (finals del segle XVIII i principis del XIX).

  • Segona onada: Alemanya, Estats Units i Japó (mitjans del segle XIX).

  • Desenvolupament desigual: Espanya i Itàlia van tenir una industrialització més tardana i focalitzada en certes regions, convivint amb zones predominantment rurals.

Protagonistes i Elements Clau

Inventors i Innovacions Tecnològiques

• James Watt: Va perfeccionar significativament la màquina de vapor (1769), fent-la més eficient i aplicable a la indústria tèxtil, siderúrgica i als transports.

• George Stephenson: Va crear la primera locomotora de vapor realment funcional (la Rocket, 1829), impulsant decisivament el desenvolupament del transport ferroviari.

• Robert Fulton: Va construir el primer vaixell de vapor comercialment viable (el Clermont, 1807), revolucionant el transport marítim i fluvial.

• Richard Arkwright: Inventor de la filadora hidràulica (Water Frame), una màquina clau que mecanitzava la producció de fil tèxtil utilitzant energia hidràulica.

• Edmund Cartwright: Va desenvolupar el teler mecànic (1785), que va augmentar exponencialment la productivitat del tissatge.

• Henry Bessemer: Va inventar el procés Bessemer (1856), un mètode que abaratia i accelerava la producció massiva d'acer, material essencial per a la indústria pesant i les infraestructures.

Pensadors: Economistes i Filòsofs

• Adam Smith: Considerat el pare del liberalisme econòmic, autor de La riquesa de les nacions (1776). Defensava la "mà invisible" del mercat i la no-intervenció de l’Estat.

• David Ricardo: Economista clàssic que va formular la teoria de l'avantatge comparatiu en el comerç internacional i la llei dels rendiments decreixents.

• Karl Marx: Filòsof i economista crític del capitalisme. Va escriure El Capital i, juntament amb Engels, va promoure el comunisme com a alternativa a les desigualtats socials generades per la Revolució Industrial.

• Friedrich Engels: Coautor amb Marx d'El Manifest Comunista (1848) i autor d'estudis sobre les dures condicions de vida de la classe obrera a Anglaterra.

Altres Figures i Invents Rellevants

• Samuel Crompton: Inventor de la filadora intermitent (Mule Jenny, 1779), que combinava les millors característiques de la Spinning Jenny de Hargreaves i la Water Frame d'Arkwright.

• John Kay: Va inventar la llançadora volant (1733), una millora per al teler manual que augmentava significativament la velocitat del tissatge.

• Thomas Newcomen: Va desenvolupar una de les primeres màquines de vapor funcionals (cap al 1712), utilitzada principalment per bombar aigua fora de les mines.

• Isambard Kingdom Brunel: Enginyer britànic visionari que va dissenyar grans projectes d'infraestructures com línies de ferrocarril, ponts (com el pont penjant de Clifton) i grans vaixells de vapor transatlàntics.

Indústries i Centres Industrials Clau

• Indústria tèxtil cotonera: Va ser el motor inicial de la industrialització britànica, impulsada pel comerç colonial (matèria primera barata) i les innovacions en filatura i tissatge.

• Mineria carbonífera i siderúrgia: Sectors essencials per proporcionar el combustible (carbó) i el material (ferro i acer) necessaris per a les màquines i les infraestructures.

• Ciutats pioneres:

  • Manchester: Considerada el prototip de ciutat industrial, centre mundial de la indústria tèxtil del cotó.

  • Liverpool: Port clau per al comerç internacional, especialment del cotó i altres matèries primeres, i per a l'emigració.

  • Birmingham: Important nucli de la indústria metal·lúrgica i siderúrgica, conegut com "el taller del món".