Revolució Industrial: Orígens, Canvis Socials i Econòmics

Revolució Industrial

La Revolució Industrial va ser el resultat d'un conjunt de canvis econòmics i tecnològics interrelacionats, que van donar lloc a una profunda transformació de l'economia i de la societat. Els primers canvis es van donar a la Gran Bretanya a mitjans del segle XVIII.

Demografia a l'Antic Règim

Alta mortalitat i alta natalitat. Les causes eren diverses.

Economia

L'agricultura era la principal activitat econòmica. El mercantilisme era el pensament dominant. El triangle comercial era l'eix del comerç mundial.

Revolució Agrícola

Període durant el qual va existir un increment molt alt de la productivitat agrícola i del rendiment. Aquests fets van provocar un augment de població sense precedents, alliberant del camp un percentatge significatiu de la població, que va constituir la mà d'obra de la Revolució Industrial. A l'Antic Règim hi havia una agricultura de subsistència i molt poc excedent. Amb la Revolució Agrícola, es va obtenir més excedent.

Sistema Norfolk

Sistema de cultiu revolucionari que consistia en rotacions regulars sense esgotar mai la terra ni deixar-la improductiva. Es tractava d'aplicar la rotació quadriennal: blat, naps, ordi, trèvol. D'aquesta manera, es va eliminar el guaret, augmentant la productivitat i dedicant les plantes farratgeres a l'alimentació del bestiar.

Tancament de camps (enclosures)

Consistia a tancar el camp perquè el bestiar no hi entrés. Es va iniciar a Anglaterra.

Conseqüències

• Beneficiats: grans o mitjans pagesos.
• Perjudicats: petits pagesos, que van emigrar a la ciutat per buscar-se la vida i van acabar formant part de les masses obreres.

Putting-out system

Consistia en el fet que els mercaders intermediaris o empresaris subministraven a les famílies pageses les primeres matèries perquè les filessin, ja que els salaris que pagaven eren més baixos que als productors urbans. Els filats passaven a altres famílies que teixien. El procés de tenyir i d'acabar la roba es feia als tallers que els empresaris tenien establerts en altres llocs. Aquesta activitat no requeria grans inversions i era simple i barata.

Indústries abans de la Revolució Industrial

• Aiguardent (Maresme, Penedès, Tarragona): Comerç amb l'Europa Mediterrània i l'Europa Nòrdica. Des del Port de Barcelona es comerciava amb el Port de Puerto Rico, amb el de l'Havana, Buenos Aires i Montevideo. Al 1778, Carles III va abolir el monopoli de Cadis.
• Fargues: Peça de metall sobre la qual es treballa el mineral a roig viu i es movia amb la força hidràulica.
• Molins de paper (L'Anoia, segle XII): S'utilitzava per fumar, després del descobriment d'Amèrica.
• Producció de pells (3 plantes).
• Llana i seda (tèxtil).

Societat Industrial

Augmenta la població (cau la mortalitat, es controla la natalitat).

Causes

• Avenços mèdics.
• Millora de la higiene.
• Avenços tècnics.

L'augment de la població va provocar una disminució de la fam.

Conseqüències

Moviments migratoris cap a Amèrica, Oceania, del camp a la ciutat, de l'interior a la costa.

La Societat de Classes

• Burgesia: Era una classe social predominantment urbana. Era econòmicament proteccionista i políticament conservadora. Estaven organitzats per protegir els seus interessos. Eren els propietaris de terres, grans comerciants, financers, industrials.
  Representants de la burgesia: Güell (tèxtil, El Vapor Vell de Sants i la Colònia Güell), els Bonaplata (tèxtil), els Muntadas (tèxtil, l'Espanya Industrial), els Girona (banquers, Banc de Barcelona i Banc Hispano Colonial).
• Proletariat: No posseïa béns ni propietats i havia de vendre el seu temps i la seva capacitat de treball per poder obtenir un salari que li permetés viure. Llarga jornades laborals, exposats a malalties i manca d'higiene, pràcticament sense educació, baixos sous, esperança de vida de 40 anys, vivien als barris industrials de les ciutats o a les colònies industrials.

Revolució Industrial: Contribuents

Burgesia i proletariat. El proletariat va organitzar el primer moviment (ludisme), que consistia en la destrucció de les màquines, les quals eren responsables de la manca de feina. A finals del segle XIX, va sorgir el Moviment Obrer, que és el conjunt d'associacions de treballadors de les fàbriques amb l'objectiu de millorar les seves condicions de vida. Un exemple és el Cartisme, que reclamava la implantació del sufragi universal.