Revolució Industrial i Imperialisme (s. XIX)

Creixement de la Població al Segle XIX

El segle XIX va experimentar un creixement demogràfic sense precedents, passant de 900 a més de 1600 milions de persones. Aquest creixement es va produir a tots els continents, especialment a Europa i Amèrica. Àsia concentrava la meitat de la població mundial, mentre que un de cada quatre habitants vivia a Europa. Aquest fenomen va ser degut a la reducció de la mortalitat, gràcies als avenços mèdics (com la vacuna de Louis Pasteur), els progressos en higiene i sanitat, i el manteniment d'altes taxes de natalitat durant bona part del segle XIX.

Migracions Massives

L'abaratiment i la rapidesa dels mitjans de transport, juntament amb les oportunitats a les zones industrialitzades, van impulsar la partida de milions de persones cap a altres continents. Aquestes migracions es van produir principalment des del medi rural cap a zones urbanes com Londres, París, Nova York o Berlín.

Noves Fonts d'Energia i la Segona Revolució Industrial

• Petroli: Inicialment emprat per a la il·luminació, la calefacció i com a lubricant. La invenció del motor d'explosió de gasolina (Benz, 1885) i gasoil (Diesel, 1895) el va convertir en un combustible clau.
• Energia Elèctrica: L'aparició de turbines hidràuliques, transformadors, alternadors i cables d'alta tensió va permetre el trasllat d'energia a llarga distància. La làmpada incandescent d'Edison (1880) va revolucionar la il·luminació de carrers i llars. L'electricitat també va impulsar la creació d'electrodomèstics, la mecanització dels processos de producció, l'augment de la producció industrial, la flexibilització de la localització industrial i l'estímul d'altres sectors com els transports (metro i tramvia), les telecomunicacions (telègraf i telèfon) i l'oci (fonògraf i cinematògraf).

La "Gran Depressió" i la Innovació

La "Gran Depressió" econòmica va impulsar la cerca d'innovació, donant lloc a avenços en el sector químic, el perfeccionament de la siderúrgia i el desenvolupament de nous materials com l'alumini i l'acer inoxidable gràcies a l'electrometal·lúrgia. També es van produir avenços en l'automoció, l'armament, l'aeronàutica i la construcció. Van sorgir les societats anònimes i diferents formes de concentració empresarial:

• Trust: Fusió de diferents empreses.
• Càrtel: Associació d'empreses del mateix ram.
• Hòlding: Societat financera que controla diferents empreses.

Noves Potències Industrials

• Alemanya: Es va convertir en la segona potència industrial gràcies a l'abundància de carbó i ferro, el proteccionisme estatal, la creació d'escoles i la concentració empresarial en sectors com la siderúrgia i la química.
• Estats Units: Va esdevenir la primera potència després de la Primera Guerra Mundial, gràcies a la disponibilitat de recursos naturals, un gran mercat intern i l'especialització regional.
• Japó: Es va obrir al comerç internacional i va modernitzar les seves estructures. L'estat va intervenir en l'educació, la recerca i les infraestructures, fomentant el naixement dels Zaibatsu (càrtels).

Administració de les Colònies

Segons el nombre de pobladors de la metròpoli, les colònies podien ser:

• D'explotació: Escassa població emigrada.
• De poblament: Molta població emigrada.

Segons el tipus de govern, es classificaven en:

• Colònia: Sense govern propi, total dependència de la metròpoli, administrada per un governador ajudat per funcionaris i l'exèrcit.
• Protectorat: Conservava les estructures de govern tradicionals, però l'exèrcit, l'economia i la política exterior depenien de la metròpoli.
• Domini: Colònia de poblament pròpia de l'Imperi Britànic, amb organització política pròpia, sota sobirania britànica.
• Concessió: Cessió temporal d'enclavaments per a la seva explotació per part de la metròpoli.

Causes de l'Imperialisme

• Cientificotecnològiques: Promoure expedicions, cartografiar territoris i justificar la necessitat d'expansió colonial. La Segona Revolució Industrial va oferir els mitjans tècnics per a l'ocupació i el domini dels territoris.
• Econòmiques: Polítiques proteccionistes, necessitat de nous mercats, explotació de matèries primeres i mà d'obra barata.
• Geoestratègiques: Control de rutes comercials com el Canal de Suez (Egipte), que connectava el Mar Mediterrani amb el Mar Roig, adquirit pel Regne Unit per controlar la ruta cap a l'Índia, i el Canal de Panamà, obtingut pels Estats Units, que connectava l'Oceà Atlàntic i el Pacífic.
• Nacionalisme: Cerca de prestigi polític i suport intern, fomentant un clima d'exaltació patriòtica.
• Ideològiques: Discursos racistes basats en la suposada superioritat de la raça blanca, justificats per la teoria de Darwin.

Conflictes Colonials

• Guerra dels Boers: L'Imperi Britànic va annexionar territoris per controlar la zona de l'Alt Nil.
• Incident de Fashoda: Enfrontament entre britànics i francesos, amb la retirada dels francesos.
• Guerra russojaponesa: Japó va aturar l'expansió russa i va incorporar Corea com a protectorat.
• Crisis Marroquines: Tensió entre Alemanya i França pel Marroc, resolta amb la Conferència d'Algesires, que va establir un protectorat francoespanyol.

Impacte del Colonialisme

• Econòmic: Les colònies van ser obligades a participar en el comerç internacional de manera desigual, patint dependència econòmica, la ruïna de les activitats artesanals i l'espoli de les seves riqueses naturals. En algunes zones, es va instaurar l'explotació en règim de semiesclavitud. Les millors terres van ser expropiades per a l'ús de plantacions de monocultiu, deteriorant l'equilibri ecològic.
• Sociopolític: Fi de les estructures i jerarquies tribals, imposició d'una nova elit dirigent europea i traçat de fronteres artificials, generant fractures i conflictes ètnics.
• Cultural: Procés d'aculturació, extinció de costums, tradicions, religions i llengües, i desarrelament i segregació de la població autòctona davant el creixement urbà. Malgrat les millores higienicosanitàries, van augmentar les fams periòdiques.