Revolució Industrial i els seus impactes

Revolució industrial

Procés de canvis econòmics i socials profunds que es va iniciar a Anglaterra en el segle XVIII a causa del desenvolupament de la indústria i que varen suposar el pas d’una societat agrícola i tradicional a una societat industrial, urbana i moderna.

Saber si va ser un procés simultani a tot el món

Països de la Segona Revolució industrial

Alemanya i Estats Units.

5 invents

Maquina de vapor, locomotora de vapor, vaixell de vapor, ferrocarril i arada de vapor.

Taylorisme

Procés de producció dividida en petites tasques, la durada de les quals es cronometrava. Cada obrer s’especialitzava en una tasca i rebia un salari proporcional a la feina feta. Frederick W. Taylor.

Concentració empresarial

Necessitats de fer grans inversions i el desig de controlar els mercats provocaren acord i fusions entre empreses.

Càrtel

Associació d’empreses dedicades a la mateixa branca d’activitat, arriben a acords per controlar la producció i distribució, fixar els preus i compartir beneficis.

Hòlding

Conjunt d’empreses controlades per una altre empresa, que és la propietària de la major part de les accions.

Trust

Agrupació voluntària de diferents empreses per cobrir totes les fases de la producció d’un article, amb l’objectiu de dominar el mercat eliminant la competència.

Pautes de la revolució demogràfica

Descens de la mortalitat i taxa de natalitat es mantenir alta, les epidèmies varen remetre, l’alimentació va millorar, va haver progressos en la higiene i va millorar la sanitat;

Revolució agrícola

Augment de les demandes d’aliments va afavorir l’aplicació d’innovacions en l’agricultura i la ramaderia, varen millorar les tècniques agrícoles amb l’arada de ferro i maquines noves; es varen transformar les estructures agràries, la terra es va convertir en propietat privada; es va reformar la ramaderia.

Rotació quadriennal

La terra es dividia en 4 parts, que s’alternaven blat, naps, ordi i trèvol. Es conreava sense esgota la fertilitat del sòl.

Adam Smith i el liberalisme econòmic

Doctrina defensora de la llibertat econòmica. Segons la teoria d’Adam Smith, l’estat no ha d’intervenir en l’economia perquè s’ajusta d’una manera natural mitjançant la mà visible del mercat. Això significa que la llei de l’oferta i la demanda s’encarrega de regular els preus dels productes i els salaris dels treballadors.

Llei de l’oferta i la demanda

S’encarrega de regular els preus dels productes i els salaris dels treballadors. Així si hi havia molta oferta del producte o de mà d’obra i poca demanda, el preu i els salaris disminueixen; si, per contra, l’oferta era escassa i la demanda elevada, els preus i els salaris augmentarien.

3 conseqüències de la industrialització

El transport disminueix Creix l'economia a els països industrialitzats

Marxisme

També denominat socialisme científic, doctrina creada per Karl Marx i Freidrich Engels que sostenien que la història avançava gràcies a la lluita de classes entre opressors i oprimits. A l’època en què varen viure tots dos, els oprimits, el proletariats, havien de prendre els mitjans de producció als opressors, la burgesia, i implantar una dictadura del proletariat. Aquest seria un sistema transitori fins que s’imposàs una societat comunista sense classes socials no propietat privada.

Luddisme

Moviment de protesta obrera que va sorgir a començament de la revolució industrial a la Gran Bretanya, quan alguns treballadors varen destruir màquines i instal·lacions industrials i en varen responsabilitzar les seves condicions laborals.

Trade Unions

Quan el dret d’associació es va reconèixer per primera vegada a la Gran Bretanya el 1824. Varen néixer els primers sindicats (trade unions), que reclamaven millores salarials, la reducció de la jornada laboral, la suspensió del treball infantil, etc. El seu principal instrument de pressió era la vaga.

Anarquisme

Doctrina política oposada a qualsevol forma d’estat, que seria substituïda per algun tipus d’associació voluntària entre les persones.

Sufragisme

Dret al vot, es a dir, la capacitat de triar representants polítics. Hi havia diversos tipus de sufragi: el censatari o restringit, que només reconeixia el dret de vot a persones amb un cert nivell de renda, i l’universal, que reconeixia el dret de vot als ciutadans majors d’edat sense cap restricció.

Llegat

En l’economia

Algunes formes de producció, diversos tipus d’empreses, la banca moderna i algunes ideologies, com el liberalisme, l’anarquisme i el marxisme, són fruit de les revolucions industrials.

En la societat

La societat de classes i la lluita per la millora de les condicions de vida dels grups socials més desafavorits a través dels sindicats varen sorgir durant les revolucions industrials. L a fisonomia d’algunes ciutats deriva també d’aquell temps. En la vida quotidiana el ferrocarril, l’automòbil o l’avió varen canviar profundament la vida de les persones.

Burgesia

Classe poderosa de la nova societat industrial. Englobava grups diversos, vivien en les ciutats, als nous barris de l’eixample, amb nombrosos serveis, parcs i jardins públics. Tenien habitatges confortables i luxosos. Gaudien d’una activitat còmoda i freqüentaven el teatre, l’òpera i els balls. Passaven els estius a la costa o a balnearis.

Les variacions diafàsiques: els registres

No totes les paraules i expressions sinònimes són igualment vàlides en totes les situacions, sinó que l’ús de la llengua varia en funció de la situació comunicativa o context en què es produeix un text. Les diferents maneres d’expressar-nos s’anomenen registres i serveixen per adequar-nos a cada situació comunicativa.

Factors

El camp o tema: Si es tracta d’un tema amb un alt grau d’especialització usarem un llenguatge d’epecialitat, amb termes tècnics i científics, però si el tema és més general, el llenguatge també ho serà. Exemple: mal de coll = faringitis. El mode o canal: Mitjà amb què es vehicula el missatge. L’oral és més espontani i l’escrit ho és menys.

Característiques lingüístiques

OCCIDENTAL

NORD-OCCIDENTAL (Aragó, Lleida, Franja de Ponent i part de Tarragona) FONÈTICA: Pronuncia de la a àtona final com una e (Llune) Pronuncia de la e àtona inicial com una a (Ascala) O àtona inicial en una au- (Aufegar) MORFOLOGIA: 1r pers. present ind.=o Ús de l’article masc.=lo, los

VALENCIÀ

FONÈTICA: Terminació -ade o -ador es perd la d (mocador-mocaor) Pronunciació oclusives finals (Dent, front...) MORFOLOGIA: Desinència e present ind.3º adj. o pronoms demostratius (eixe, esse, aquelle)

ORIENTAL

ROSSELLONÉS (Catalunya Nord) FONÈTICA: Pas de la /o/ tancada a /u/= món-mun No tenen ni e ni o obertes. Aparició de la a final de la ia (gàbia-gàbi) No tenen paraules esdrúixoles MORFOLOGIA: Morfema -i a la pers. sing. Present ind. (parli) Negació en pas o sense no. Restes de l’article lo/los Possessius utilitzen llur, llura, llurs, influència del francès. Influència del francès amb els numerals. Paraules pròpies del francès.

BALEAR

FONÈTICA: Vocalisme en posició tònica -8 sons (menys la a) Vocalisme en posició àtona -4 sons (a, i, o, u) Caiguda de la a final en paraules esdrúixoles. Iorització, pronuncia ll a i (abella-abeia) Supressióde la r en monosíl·labs. Caiguda de la s en vocals. MORFOLOGIA: Ús de l’article salad. Desinència O a la 1r pers. sing. Present ind. (parl, pens) Ús de l’article personal. Ús de les desinèncoies -am, -au. Lèxic específic.

ALGARÈS

Influència italiana. 1r pers. present ind. Sing. Formes present desubj. -eva, -iva. Paraules antigues arcaiques.

CENTRAL

FONÈTICA: Vocalisme àton per 3 sons (i, u, a) Vocalisme tònic 7 sons (no tenen tòniques neutres) MORFOLOGIA: Present 1r pers. ind. =-o Lèxic gòtic (barrel, got) Lèxic influït del castellà.