Revolució Industrial: Factors, Revolucions i Impacte Social

Factors impulsors de la industrialització

La Revolució Industrial va començar a Gran Bretanya a mitjan segle XVIII, convertint-se en el primer país totalment industrialitzat, conegut com "el taller del món". Diversos factors van contribuir a aquesta transformació. El sistema polític britànic, amb un parlament que limitava el poder de la monarquia, va afavorir l’ascens de la burgesia, que va impulsar les innovacions i inversions. A més, el creixement econòmic i demogràfic va augmentar la demanda de productes i la disponibilitat de mà d'obra. Gran Bretanya també disposava de recursos naturals com el carbó, font d’energia industrial, i una xarxa de rius i canals que facilitava el transport. Finalment, el seu vast imperi colonial va proporcionar mercats i matèries primeres, consolidant el seu lideratge industrial.

Revolucions paral·leles

• Revolució agrícola: Es van adoptar tècniques com el sistema Norfolk, que millorava la rotació de cultius i optimitzava la gestió de les granges, augmentant així la producció d’aliments.
• Revolució demogràfica: Va augmentar la població per millores en alimentació i sanitat, proporcionant més mà d’obra i augmentant la demanda de productes. La societat es va urbanitzar i industrialitzar.
• Revolució tecnològica: Va introduir màquines com la màquina de vapor i la locomotora, millorant la producció i el transport. Noves fonts d’energia com el carbó van substituir les anteriors, sent essencial per a la màquina de vapor de Watt.
• Revolució en el transport i comerç: La locomotora i els ferrocarrils van revolucionar el transport, reduint costos i temps, millorant la connexió entre regions i expandint el comerç.
• Revolució en les finances: Va fomentar els bancs i el capitalisme, amb crises de sobreproducció, mentre creixia l’economia de mercat basada en la competència i la producció.

Sistema fabril

El sistema fabril és un model de producció que es va desenvolupar durant la Revolució Industrial, on la producció es concentra en grans fàbriques equipades amb màquines. Aquest sistema es caracteritza per l'ús de màquines, la divisió del treball i les dures condicions laborals.

Revolució agrícola

Durant la Revolució Industrial, el creixement demogràfic, impulsat per les millores en l’agricultura i la salut, va augmentar la població. Això va fer que molts pagesos deixessin el camp i es traslladessin a les ciutats per treballar a les fàbriques.

• Nova estructura de la propietat (Enclosure Acts): Les lleis d’Enclosure van privatitzar terres comunes, obligant molts pagesos a marxar a les ciutats per treballar a les fàbriques.
• Sistema Norfolk: La rotació triennal es va substituir per la quadriennal (sistema Norfolk), que millora la fertilitat del sòl i augmenta la producció d’aliments. Aquesta tècnica va alliberar mà d'obra, que es va traslladar a les ciutats per treballar a les fàbriques, afavorint la Revolució Industrial.
• Introducció de noves màquines: La mecanització va augmentar la producció a les fàbriques, substituint les tasques manuals i millorant l’eficiència, especialment a la indústria tèxtil. La màquina de vapor va ser clau per impulsar la producció i el transport.
• Augment de la producció: Les innovacions en l’agricultura i la indústria van augmentar la producció d’aliments i productes manufacturats, impulsant la industrialització i urbanització, i creant grans ciutats industrials per satisfer la demanda d'una població creixent.

La màquina de vapor

James Watt va perfeccionar la màquina de vapor, fent-la més eficient i transformant diversos sectors. La màquina utilitza el vapor d'aigua generat pel carbó per moure altres màquines. Aquest invent va augmentar la producció, va reduir costos i va estimular el comerç. També va revolucionar el transport, amb el ferrocarril i els vaixells de vapor, millorant la rapidesa i l'eficiència del trasllat de mercaderies. La màquina de vapor és tan important a la Revolució Industrial perquè va ser un dels principals motors de canvi en la indústria, el transport i l’economia.

Paisatges negres

Els paisatges negres es refereixen a les àrees geogràfiques on es va desenvolupar la producció de carbó durant la Revolució Industrial, especialment a Gran Bretanya i altres parts d'Europa. Aquests paisatges es caracteritzen per la presència d'explotacions mineres de carbó i altres recursos naturals, així com per l'impacte ambiental i social que aquesta activitat va provocar.

Capitalisme

El capitalisme es basa en el liberalisme econòmic i la iniciativa privada, on individus i empreses tenen llibertat per produir, vendre i comprar béns i serveis. La propietat privada és clau, i l'objectiu és obtenir beneficis seguint la llei de l'oferta i la demanda. La competència millora els productes, però pot provocar crisis de sobreproducció. Com a resposta, va créixer el sector financer amb bancs, borses i societats anònimes, impulsant l'expansió del capitalisme.

Burgesia i classe obrera

El capitalisme va crear una divisió entre el capital i el treball, establint dues classes socials principals: la burgesia i el proletariat. La burgesia es dividia en alta (propietaris, banquers, empresaris) i petita (advocats, metges, funcionaris), amb poder, capital i propietat. La classe obrera, que treballava en condicions precàries a les fàbriques, vivia en situació de pobresa, amb jornades llargues, salaris baixos i sense protecció. Les desigualtats socials eren enormes, amb la burgesia acumulant riquesa i poder, mentre els obrers patien misèria.

Diferència: mentre que la burgesia controla els recursos i la producció, el proletariat depèn del seu treball per sobreviure.

Què va fer la classe obrera per intentar millorar la seva qualitat de vida?

• Sindicats: Organitzacions per defensar drets laborals i millorar condicions de treball.
• Vagues i protestes: Mobilitzacions per exigir salaris més justos i millores laborals.
• Lluita pels drets laborals: Exigència de lleis que establissin salaris mínims, seguretat social i protecció laboral.
• Educació: Promoció de l'educació per millorar les oportunitats laborals.
• Moviments polítics: Implicació en partits socials per defensar els drets de la classe treballadora.
• Lluita contra el treball infantil: Reclamació de lleis que prohibissin el treball infantil en condicions perilloses.

Revolució Neolítica

La Revolució Industrial va ser el canvi econòmic més important després de la Revolució Neolítica perquè va transformar la producció, substituint el treball manual per màquines. Va crear una economia global, va canviar les ciutats, les relacions laborals i va millorar la tecnologia, impactant profundament la societat.

Més indústria, més comerç

La mecanització de la indústria tèxtil va permetre produir teixits a gran escala, augmentant la productivitat i reduint els costos, fet que va impulsar l’expansió comercial. La siderúrgia i l’invent de l’acer van millorar la qualitat dels metalls, fent-los més resistents i versàtils. A més, la creació de carbó més calorífic va incrementar l’eficiència en fàbriques i transports, ja que generava més energia per menys matèria. Els paisatges industrials es van transformar, amb ciutats marcades per fàbriques i contaminació, conegudes com a paisatges negres. El desenvolupament de la mineria va permetre l'explotació de nous recursos com el carbó i el ferro, impulsant el creixement de la producció industrial i l’expansió comercial gràcies a noves xarxes de transport com els ferrocarrils i els vaixells de vapor. Més indústria va generar més comerç, creant un cicle de creixement mutu.

Proteccionisme i lliurecanvisme

El proteccionisme defensa l'economia nacional mitjançant aranzels, quotes i altres barreres comercials per encarir-los i protegir-los de la competència estrangera. Busca mantenir llocs de treball locals i evitar la dependència econòmica de l'exterior. El lliurecanvisme promou el comerç sense barreres per millorar l’eficiència i reduir els preus, creient que això augmenta l'eficiència econòmica i el benestar global mitjançant la competència i l'especialització.

Revolució demogràfica

La Revolució Demogràfica va augmentar la població a Europa gràcies a millores sanitàries i l’augment de la producció d’aliments. Això va generar més treballadors per a les fàbriques i va impulsar l'urbanització, amb un creixement ràpid de les ciutats i una nova divisió social.