Segona Revolució Industrial i Europa fins a 1914

Segona Revolució Industrial

• Aumento de la población y migraciones a América.

• Nuevas fuentes de energía: electricidad y petróleo

• Industrias químicas y metalúrgicas ganan importancia

• Nuevos materiales: acero y cemento

• Invención:

  • motor de gasolina (1874)

  • motor diesel (1894)

  • fotografía y bombilla incandescente (Edison)

  • teléfono (Antonio Meucci i A. Graham Bell)

• A finales del siglo XIX aparece (Taylorismo creado por Henry Ford, creador de automóviles.) producción en serie, la productividad y reducir tiempo y costos de fabricación (dividen el proceso de producción en tareas sencillas y específicas)

• Ford crea el primer coche producido en cadena gracias a los bajos costos de fabricación

Europa Occidental hasta 1914:

• Imperi Británico: Esplendor económica y política durante la Época Victoriana (1837-1901), quien controla el comercio internacional i les finances i disposava d’una indústria. Parlamentarismo Británico: Conservadores y Liberales es tornen al poder

• Francia: durant el regnat de Napoleón III es va convertir en una potència colonial amb un important crecimiento económico. Después de la revolución que va implantar la “Comuna de París”, amb la proclamación de la 3a República Francesa (1871-1940) es va crear un sistema parlamentario democrático.

Europa Central i Oriental hasta 1914:

• II Imperio Alemán: sistema democrático amb un parlament limitat pel poder del Káiser. Industria basada en siderurgia, química i metal·lúrgia. Rivalidad amb Gran Bretaña (potencia naval i económica) i Francia (Alsacia i Lorena).

• Austria-Hungría: Después de la Guerra Austro-Prusiana (1866), l’Imperi Austríac, que aglutinava diverses nacions als seus límits, va convertir-se en una monarquia dual anomenada “Imperi Austrohongarès” i va expandir-se als Balcans (Bòsnia) generant tensión amb l’Imperi Rus. Per protegir-se, va aliar-se amb Alemanya.

• Imperio Ruso: monarquía absolutista d’Antiguo Régimen (Zar i Església Ortodoxa). País agrícola on la major part de la terra era en mans de la nobleza i els pagesos eren serfs lligats a les terres que treballaven (abolició de la servitud el 1861).

• Les inversions estrangeres (de Francia i G.B.) van permetre una lleugera industrialització (tèxtil, ferrocarril, petroli i mines) i un creixement urbà entre 1870 i 1914. Aparició del proletariat industrial urbà i d’una classe mitjana poc nombrosa.

Fora d’Europa

Estados Unidos:

• Guerra Civil entre 1861 i 1865 acaba amb la victoria del norte i l’abolició de l’esclavitud
• Creixement de la població a causa de la immigració i expansió cap a l’Oest
• Potencia económica amb abundants recursos naturales (petroli, carbó, ferro, terres fèrtils).
• Dos partidos alternen al poder de forma democrática (Republicano i Demócrata).
• Doctrina del “Destino Manifiesto” justifica l’expansión

Japón:

• País agrícola i endarrerit, tancat des de 1639 (Sakoku) i governat pel Shogun Tokugawa des de la capital. Cap estranger podia entrar ni comerciar amb el Japón sota pena de mort.
• 1853: Flota d’Estados Unidos arriba a Tokio i exigeix comerciar.
• A partir de 1868 (Restauració Meiji) abandona el feudalisme (Shogunat - Bakumatsu) i s’occidentalitza el país modernitzant l’estat (Constitució), l’exèrcit i l’economia implantant la indústria i els avenços tècnics de la Revolució Industrial (suport USA).
• Política expansionista contra els seus veïns a Àsia (1905: Manxúria i Corea) per accedir a recursos energètics i matèries primeres escasses a les illes porta conflictes amb Rússia i Xina.

Imperialisme

Els estats industrialitzats d’Europa (+ Japó i USA) van començar un procés d’expansió per gran part d’Àsia, Àfrica i Oceania en el darrer terç del s. XIX a causa de la seva superioritat (tècnica, militar i econòmica).
- Les causes d’aquesta expansió van ser de tipus econòmic, polític i ideològic:
- Controlar fonts energètiques i matèries primeres per a la indústria.
-  L’augment de la producció va portar a la necessitat de cercar nous mercats on les metròpolis poguessin vendre aquests productes sense competència (proteccionisme).
-  Regular l’excedent de població d’Europa enviant-lo a les colònies (40 M).
- Controlar Territoris = Prestigi Internacional (Nacionalisme).
- Ideològics: Superioritat Racial (els blancs han de portar la civilització).
- Interès geogràfic i científic: catalogar espècies i cartografiar zones desconegudes

Imperi Britànic: Potència Naval que li permet establir un gran Imperi de 33.000.000 de Km2 que abastia la Gran Bretanya amb productes alimentaris i matèries primeres per a la indústria i alhora proporcionava un mercat segur per la seva producció industrial.
- Tipus de Colònies:
- Poblament: territoris amb majoria de població europea on els natius quedaven desplaçats i al marge del govern, que era una còpia del de la metròpoli. Ex. Canadà, Austràlia, Sud-Àfrica.
- Explotació: territoris amb majoria de població indígena governades directament per la metròpoli per extreure benefici econòmic. Ex. Índia o Egipte.
- Enclavaments: ports, illes i enclavaments sense importància comercial per abastir les flotes. Ex. Gibraltar, Malta, Aden, Ceilan o Hong Kong

Imperi Francès: El segon en importància territorial després del Britànic però més dispers i menys profitós econòmicament 

- Al final del s. XIX França va expandir els seus dominis en dos àmbits:
- Algèria: nord-oest d’Àfrica, Marroc i Tunísia al Mediterrani, Madagascar, Djibouti a Àfrica Oriental i les conques dels rius Senegal i Níger 
- Indoxina: zona àmplia del sud-est asiàtic als actuals Vietnam, Laos i Cambodja i també a Oceania al Pacífic Sud (Polinèsia Francesa, Nova Caledònia i Wallis i Futuna).
- Els francesos governaven tots els seus territoris de forma directa com si fossin part de la França continental.
- Altres imperis més petits: Espanya, Portugal, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos...

La Conferència de Berlín

- Conferència de Berlín (1885): acord per repartir-se el continent africà i evitar conflictes entre les potències europees (Bismarck).
- Per reclamar la propietat d’un territori calia ocupar-lo de forma efectiva, a partir de campanyes militars (inferioritat tècnica dels indígenes) amb missioners i colons d’Europa (pacíficament).
- Acord per permetre la lliure circulació pels rius Congo i Níger.
- Notificar la ocupació de nous territoris de forma diplomàtica.
- Territoris en disputa: ocasionen conflictes com la Guerra dels Bòers (1899- 1902) entre l’Imperi Britànic i els Afrikaners (camperols d’origen holandès que des del s. XVII habitaven a l’interior de Sudàfrica en regions riques en agricultura, mines i diamants).
- A inicis s. XX només quedaven dos territoris independents a Àfrica: Libèria (comprada pel govern nord-americà per enviar els esclaus alliberats que s’hi volguessin establir) i Abissínia (Etiòpia), un regne cristià.
- Oposició de la II AIT al colonialisme.

Conseqüències de l’Imperialisme

Socials:

• Trencament de la vida tribal i desaparició dels sistemes de jerarquia social.
• Noves fronteres i Unió o Segregació d’Ètnies (Ex. Utus i Tutsis).Enfrontaments entre indígenes.

Econòmiques:

• Implantació de la moneda i fi del sistema tradicional d’intercanvis.
•  Expropiacions de terres als natius i imposició de plantacions de monoconreu.
• Dependència econòmica vers la metròpoli i especialització per territoris (monocultius, explotacions mineres i forestals...).
• Millora del nivell econòmic dels sectors col·laboracionistes.

Conseqüències de l’Imperialisme

Demogràfiques:

• Augment de la població a causa de les vacunes, la higiene i els hospitals.
• Treballs forçats fan augmentar la mortalitat a les plantacions.

Culturals:

• Destrucció de la cultura dels pobles nadius (tradició oral) i substitució per la dels colonitzadors (educació colonial: escriptura, llengua i religió).
• Construcció d’infraestructures: hospitals, escoles, capelles, carreteres, Canal de Suez (1869), servei de correus i telègrafs...