La Revolució Industrial i les seves conseqüències
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,58 KB
1. Factors de la Revolució Industrial
Revolució Demogràfica:
Augment de la població, disminució de la mortalitat i lleuger augment de la natalitat.
Revolució Agrícola:
Augment de la producció d'aliments: necessitat d'alimentar una quantitat de persones més gran i de millorar-ne l'alimentació. Progrés dels nivells de vida, creixement de les ciutats, etc.
2. La Revolució Industrial
Avantatges de la introducció de màquines:
Les màquines, de primer molt senzilles però eficaces, van anar substituint el treball manual i van modificar els antics sistemes artesanals. Cada avenç tècnic implicava un augment de la productivitat i una disminució dels costos de producció, fet que permetia vendre més barat, augmentar la demanda i obtenir beneficis més grans.
Energies que van substituir la força humana:
La font d'energia que va revolucionar l'evolució i els sistemes de transport va ser el vapor. La màquina de vapor, inventada l'any 1769, utilitzava el carbó com a combustible i va permetre abandonar les energies tradicionals, convertint-se en el símbol de la Revolució Industrial.
Sistema fabril:
Consisteix en la concentració dels obrers i les màquines en grans edificis industrials: les fàbriques, on, a diferència del sistema artesanal, té lloc la divisió del treball, és a dir, cada obrer fa una petita part de la cadena de producció.
Indústria tèxtil:
La llançadora de volant (1733), que va augmentar la velocitat del procés del teixit. Més endavant van sorgir noves màquines de filar que van incrementar la producció de fil i, finalment, el teler mecànic (1785) va completar el procés de mecanització tèxtil.
La siderúrgia:
L'invent que va permetre una producció més gran de ferro va ser la utilització, per Darby, del carbó de coc, d'una gran potència calorífica. Més tard, Bessemer va inventar un convertidor per transformar el ferro en acer.
3. Primera i Segona Industrialització
| Energia | Tipus d'Indústria | Principals invents | |
|---|---|---|---|
| Primera industrialització | Carbó i vapor | Indústria tèxtil i indústria siderúrgica | Màquina de vapor, locomotora de vapor, llançadora volant, teler mecànic, etc. |
| Segona industrialització | Electricitat i Petroli | Metal·lúrgica, indústria de l'automòbil i indústria química | Automòbil, telègraf, bombeta, màquina d'escriure, etc. |
4. Liberalisme econòmic
- Adam Smith va establir els principis del liberalisme:
- L'interès personal i la recerca del màxim benefici són el motor de l'economia.
- Els diversos interessos s'equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus que adapta l'oferta a la demanda.
- L'Estat ha d'abstenir-se d'intervenir en el funcionament de l'economia i permetre el lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi).
5. Burgesia i Classe Obrera
| Ocupació | Estil de vida | Habitatge | |
|---|---|---|---|
| Burgesia | Propietaris d'indústries i negocis | Acomodat, luxós, etc. | Cases àmplies amb totes les comoditats |
| Classe obrera | Treballadors assalariats | Precari | Petit, escasses condicions i poques comoditats |
6. Tendències del moviment obrer
Marxisme:
Conquesta del poder polític mitjançant la revolució proletària i lluita per assolir el comunisme com a idea de societat més justa.
Anarquisme:
Exaltació de la llibertat individual i rebuig de l'autoritat, principalment de l'Estat.
Internacionalisme:
Necessitat d'unir tota la classe obrera del món per lluitar contra el capitalisme i coordinació de programes de solidaritat obrera internacional.
7. La desamortització a Espanya
Causes:
La disminució de la mortalitat com a conseqüència de l'augment de la producció agrària i de la millora en la dieta dels espanyols; el manteniment de la natalitat, les millors condicions higièniques i els avenços mèdics.
Conseqüències:
L'emigració del camp als nuclis urbans i el creixement de les ciutats; l'augment de la pobresa, els conflictes polítics i socials en les zones rurals.
Qui va redactar el Reial Decret de desamortització?
Encara que formalment està signat per la Reina-Governadora M. Cristina, mare d'Isabel II, actuant com a Regent durant la minoria d'edat de la reina, en realitat qui va redactar la llei va ser Juan Álvarez Mendizábal.
En què va consistir la desamortització?
Es coneix com a desamortització el conjunt de mesures que va adoptar l'Estat liberal al segle XIX per alliberar les propietats del clergat i els béns comunals. Les mesures van consistir en expropiar les finques rústiques i urbanes, nacionalitzar-les i, posteriorment, vendre-les als particulars en subhasta pública.
En quantes fases es va produir la desamortització?
La desamortització es va realitzar en dues fases. La primera, la desamortització de Mendizábal, va tenir lloc el 1836 i va afectar les terres del clergat. La segona, la desamortització de Madoz, va tenir lloc el 1855 i va afectar les terres dels municipis.
Quines van ser les conseqüències econòmiques i polítiques de les desamortitzacions?
Aquestes reformes van consolidar la propietat individual i privada de la terra, que es va transformar en una mercaderia que podia ser venuda i comprada lliurement. Gran part de les terres de conreu van ser comprades per antics propietaris o per burgesos que disposaven de capital per adquirir-les i que tenien interès en conrear-les i obtenir majors beneficis, per la qual cosa va augmentar la producció agrícola i aquesta es va anar destinant cap a la venda i no cap al consum.
8. El moviment obrer a Espanya
Socialisme:
Marxisme, UGT, PSOE, Pablo Iglesias.
Anarquisme:
CNT, Atemptats.
9. La industrialització a Catalunya
Vapors (1833):
Fàbriques tèxtils que utilitzaven el vapor com a energia motriu i que estaven situades a les ciutats del llevant, a prop del port de Barcelona, per poder proveir-se del carbó i les primeres matèries que s'importaven del Regne Unit.
Indianes (mitjan s. XVIII):
Fàbriques d'estampats de cotó que en el seu origen van tenir un escàs grau de mecanització. Els teixits s'estampaven manualment amb un motlle i una maça de fusta.
Colònies industrials (1860):
Indústries que es van establir als marges dels rius per aprofitar l'energia hidràulica i abaratir els costos. Estaven formades per un recinte fabril, les cases dels obrers i els diferents serveis socials d'una comunitat: escola, església, etc.
10. La Segona Revolució Industrial a Espanya
Quins avantatges va aportar l'ús de l'electricitat?
Aquestes noves energies van permetre vèncer un dels principals obstacles per al desenvolupament a l'Espanya del segle XIX: l'escassetat i el baix poder calorífic del carbó autòcton. L'ús comercial de l'electricitat va fer possible la mecanització de la producció industrial i la disminució dels costos de producció i el descens dels preus.
Quins nous sectors industrials es van desenvolupar en l'últim terç del segle XIX?
Es van desenvolupar la indústria metal·lúrgica, la indústria de l'automòbil i la indústria química.
On es va concentrar la indústria espanyola i quins desequilibris regionals es van produir?
La indústria espanyola es va concentrar a Catalunya, el País Basc i Madrid, zones on residia una cinquena part de la població i on la producció per habitant era bastant superior a la mitjana espanyola. Els desequilibris regionals més acusats eren a regions com ara Canàries, Galícia i l'actual Castella-la Manxa, que tenien un PIB per habitant bastant inferior a la mitjana espanyola.
11. Classes socials a Espanya al segle XIX
Noblesa:
Havia perdut els drets senyorials, però conservava la propietat de la terra.
Pagesia:
No tenien terres i havien de treballar com a jornalers per uns salaris baixos.
Proletariat:
Vivia en barris on mancaven infraestructures, i la seva alimentació era deficitària.
Alta burgesia:
Era la propietària de les noves indústries, les grans companyies i els bancs.
Mitjana burgesia:
Estava formada per petits empresaris industrials, comerciants, etc.