Revolució Industrial: Causes, Etapes i Conseqüències

Revolució Industrial

La Revolució Industrial va ser un canvi brusc i ràpid de caràcter econòmic. Va significar el canvi del sistema de producció artesanal a l'industrial.

A. El Cas Britànic

Comença al segle XVIII i s'estendrà al segle XIX per França, Bèlgica, Alemanya, els EUA i el Japó. Es caracteritza per:

1. Substitució de l'home per màquines.
2. Substitució de l'energia animal per màquines.
3. Noves matèries primeres: fonts d'energia, carbó mineral, fusta. Materials elaborables: cotó, ferro.

Aquests canvis transformen aspectes com: l'organització productiva en sèrie, les relacions de treball entre patrons i obrers, la localització dels centres de treball (fàbriques), la distribució de la població a les ciutats.

Per què sorgeix?

1. Sistema polític controlat per la burgesia.
2. Transformacions de l'agricultura britànica: noves lleis permeten els enclosures i acaben amb els camps. Això provoca que:
   • La gent emigri cap a les ciutats (mà d'obra barata, futurs obrers industrials).
   • La concentració de la terra, la mecanització i l'increment de la producció permetran alimentar una població creixent i generaran beneficis que seran capital disponible per invertir en la indústria.
3. Creixement de la població (1750-1850 la població britànica es multiplica per 3) per les millores en la higiene, la medicina i la producció d'aliments. La Revolució Industrial proporciona mà d'obra barata i, al mateix temps, abundants consumidors (demanda de productes industrials). L'excés de població emigrarà cap a Amèrica o a les colònies.
4. Les innovacions tecnològiques (invents, màquines, indústria tèxtil). Per construir màquines es necessita molt de ferro. Per això es desenvoluparà la indústria siderúrgica, que suposa el desenvolupament de la mineria del carbó i del ferro. L'aplicació de la màquina de vapor als transports s'aplica al ferrocarril i al vaixell de vapor, que permeten un moviment ràpid i barat de matèries primeres i de mà d'obra, la qual cosa consolida encara més la industrialització.

Aquests factors promouen la Revolució Industrial i, al mateix temps, es veuran potenciats per aquesta (causa i conseqüència).

Etapes de la Revolució Industrial

1. 1700-1840: Primera Revolució Industrial. Afecta la Gran Bretanya. Convivència dels mètodes tradicionals amb noves formes i sistemes de producció (domèstic, artesanal, febril).
2. 1840-1870: Revolució dels transports. Industrialització de part d'Europa i els EUA. Triomf del sistema febril i de les grans empreses.
3. 1870-1914: Segona Revolució Industrial. Es caracteritza per:
   • Acceleració del ritme de desenvolupament.
   • Aparició i necessitat de primeres marques i fonts d'energia: petroli i electricitat.
   • Nova revolució del transport: invenció del motor d'explosió i dels motors dièsel, que s'aplicaran a l'automòbil, el camió i el ferrocarril. Aplicació de la locomotora elèctrica. Invenció de l'avió.
   • Nova onada d'innovacions tecnològiques.
   • Nova maquinària per a l'agricultura i la llar.
   • Pas de l'empresa familiar a la gran empresa, necessitat de més capital, apareixen les S.A. i les participacions bancàries (fusió banca-indústria). Capitalisme monopolista (hòldings, trusts).
   • Incorporació de nous països a la industrialització (destaca el Japó).
   • Configuració de grans potències industrials (Gran Bretanya, EUA, Alemanya, França) que entren en competència... proteccionisme. Necessitat d'aconseguir matèries primeres abundants i barates i mercats exclusius per als seus productes. Solució: recorren al colonialisme (expansió colonial i imperialisme).

3. Els agents de la industrialització

1. Els empresaris: Iniciativa privada, motor del sistema capitalista. Reinversió dels beneficis en l'empresa.
2. Bancs i Societats Anònimes: Necessitat de crèdits a partir de la Segona Revolució Industrial.
3. L'Estat com a inversor de capital: A més de promulgar lleis favorables al desenvolupament capitalista i industrial. Alemanya, xarxa ferroviària pública. Japó, fàbriques estatals com a motor de la industrialització.

B. La industrialització d'Europa, els EUA i el Japó

La Revolució Industrial neix a la Gran Bretanya i s'estén a altres països de manera desigual en un procés d'interrelacions.

El lideratge britànic es mantindrà al llarg del segle XIX, retallant distàncies França i Alemanya (segona potència industrial europea des de 1860). A la segona meitat del segle XIX, els EUA ja competeixen amb la Gran Bretanya i des de començaments del segle XX ja seran la primera potència industrial del món. La industrialització també afectarà el Japó des de 1868.

Industrialització dels països més importants

• França: Fins a la revolució de 1789, industrialització ràpida. Paralització per les guerres napoleòniques, provocant un distanciament considerable respecte a la Gran Bretanya al llarg del segle XIX. Ferro i carbó insuficients: per això, predomini de la indústria tèxtil i de béns de consum (sabó, sucre). També ferrocarril el 1842. Creixement major al llarg dels anys 50 i lliurecanvisme amb la Gran Bretanya en els 60 (provoca protestes). La derrota de 1870 contra els alemanys serà un cop molt dur per a l'economia francesa:
  • S'han de pagar a Alemanya indemnitzacions de guerra.
  • Pèrdua d'Alsàcia (tèxtil) i Lorena (ferro).
  • Inestabilitat política (Comuna de París).

  A partir de 1870, el desenvolupament serà lent i poc competitiu. Certa recuperació ja a principis del segle XX, electricitat, química i automòbil (Renault, Citroën, Peugeot).

• Alemanya: Industrialització tardana. Tècnica i capital estrangers. Ràpid creixement de Prússia (des de 1860, primera potència industrial del continent i perillosa rival per als britànics). Destaca la important intervenció estatal (Zollverein, 1834; unitat monetària, 1838; xarxa ferroviària). Foment de la siderúrgia i la mineria del carbó. Especialització en la indústria pesant i de béns d'equip (militar); posteriorment, també en química (Bayer). Des de 1871, II Reich, s'afegeix el tèxtil d'Alsàcia i el ferro de Lorena. A més, Alemanya esdevé una gran potència militar i política (Bismarck), adquirint colònies. Desenvolupament del sistema financer Bancs-Indústria.
• Els Estats Units d'Amèrica: Des de 1820. Factor clau, l'enorme immigració i el creixement poblacional. Ràpid desenvolupament agrícola, ramader i també industrial. Motor inicial, indústria tèxtil (inici amb capital i tecnologia britànics); també importants la fusta i la construcció. Des de 1840, ferrocarril. Aviat tindran tecnologia pròpia i moderns sistemes de producció i gestió, a més d'una potent banca nacional. La Guerra de Secessió (1861-1865) la guanya el nord industrial (impuls). Amb la Segona Revolució Industrial destaca l'explotació petrolífera, l'electricitat i l'automòbil (Detroit), amb noves remeses d'immigrants.
• Japó: Hauríem de parlar de dues èpoques ben diferenciades:
  • Època Tokugawa (1601-1868): Feudalisme. Poder del Shogun de la família Tokugawa. Emperador relegat. Societat jerarquitzada (daimios, samurais i pagesos). País aïllat i endarrerit.
  • Època Meiji (1868-1912): Revolució de 1868. Restabliment del poder de l'emperador (Mutsuhito) i supressió del sistema feudal. Occidentalització i modernització del país (industrialització). Econòmicament, reforma agrària i fiscal, impostos, Hisenda pública. Això permet la intervenció directa de l'estat com a inversor: construeix fàbriques (les privatitzarà el 1882), funda bancs i facilita capitals. Productes molt competitius, exportacions, recuperació del capital invertit.

  L'Estat fomentarà el creixement demogràfic i enviarà gent a estudiar la tecnologia occidental, alhora que millora l'educació. Per evitar la competència entre empreses, concentració (ZAIBATSU). També es planificarà una expansió colonial des de finals del segle XIX (Formosa) i començaments del segle XX (Corea, sud de Sakhalín, illes del Pacífic) que esdevindrà autèntic imperialisme a partir de 1930.

C. Conseqüències de la Revolució Industrial

1. Conseqüències econòmiques

• El món industrial urbà substitueix el rural.
• Triomf del sistema econòmic capitalista.
• Creixement constant (poblacional, de la producció, de les rendes).
• Crisis cícliques (ja no d'escassetat sinó de superproducció).

2. Conseqüències socials

• Profunda modificació de l'estructura social, societat de classes (grans desigualtats).
• Desenvolupament urbà sense precedents (barris obrers - barris residencials).
• La nova vida urbana i el caràcter del treball (horaris, ritme) provoquen la destrucció de les bases tradicionals de la vida col·lectiva i familiar.

3. Conseqüències polítiques

• La burgesia arriba al poder, Estat Liberal Burgès (diferències segons els països).
• Les injustícies socials fan créixer el moviment obrer (reivindicacions, lluita obrera).
• Imperialisme i colonialisme europeus.

4. Conseqüències ideològiques

• Nova mentalitat col·lectiva dominada per valors laics (benestar, consumisme).
• Creixent fe en el progrés i la capacitat tècnica.
• En literatura, realisme i novel·la social.
• En art, Rodin en escultura; impressionisme en pintura. En arquitectura, les noves tècniques i materials (ferro, acer, vidre i formigó) suposen modificacions radicals (gratacels).

En conclusió, els canvis afecten tots els ordres de la vida. El més important: la substitució d'una societat agrària, estamental, absolutista i religiosa per una altra d'industrial, urbana, classista, liberal i laica. Juntament amb les revolucions burgeses, crea les bases del món contemporani occidental.