Revolució Industrial: Causes, Desenvolupament i Impacte

Causes de la Revolució Industrial

Control del comerç i les matèries primeres

Gran Bretanya dominava les principals rutes comercials i la importació de matèries primeres, generant grans beneficis per a les indústries i el sector financer.

Expansió del comerç

L'expansió del comerç, tant interior com exterior, es va veure afavorida per l'absència de duanes, l'augment de la demanda (a causa del creixement demogràfic i la millora del poder adquisitiu) i, posteriorment, per la millora de la xarxa de transport.

Estabilitat política

La monarquia parlamentària britànica proporcionava estabilitat política, amb una bona situació per a la burgesia.

Esperit d'innovació

Les transformacions agràries van comportar un augment de la producció d'aliments i canvis en l'estructura de la propietat de la terra, passant d'una societat feudal a una societat privada.

1. Sistemes de conreu

• Implantació del sistema Norfolk: rotació quadriennal sense guaret, combinant conreus com cereals i farratge.
• Introducció de nous productes (patata, blat de moro, etc.).
• Mecanització de les tasques agrícoles (sembradora, segadora, nous arats, etc.).
• Ús de nous adobs (nitrats).

2. Estructura de la propietat

L'apropiació de terres comunals (venda de terres comunes) va portar a l'ampliació de les terres de molts propietaris i al tancament de terres (open field → closed field). Això va provocar que els pagesos no propietaris perdessin el dret d'utilitzar els camps per a la pastura del ramat i la recollida de llenya. La mecanització va reduir la mà d'obra necessària. Molts pagesos es van convertir en jornalers i altres van haver d'emigrar a les ciutats per treballar a les fàbriques.

Canvis demogràfics

La població europea va créixer a un ritme molt elevat. Les taxes de natalitat es van mantenir elevades, mentre que la mortalitat va descendir. Aquest descens va ser degut a la desaparició de les fams (gràcies a l'augment de la producció agrària) i a la disminució de les malalties i epidèmies. Com a resultat, la mà d'obra per a les fàbriques era abundant i barata.

Sectors pioners a la Revolució Industrial

La industrialització va implicar la substitució del treball manual per màquines. La mecanització es va dur a terme a les fàbriques, augmentant la producció, abaratint els costos i, per tant, reduint els preus dels productes. Això va incrementar la demanda i els beneficis empresarials.

Innovació tecnològica clau: la màquina de vapor (James Watt, 1769), que utilitza l'energia del carbó per convertir el vapor en energia mecànica.

Símbol de la Revolució Industrial: la fàbrica, espai de producció on es concentren les fonts d'energia, les màquines i la mà d'obra. Les màquines eren propietat de l'amo, que decidia què es produïa, la qualitat i el funcionament del procés, incloent-hi l'organització de la jornada laboral. Els treballadors rebien un sou a canvi del seu treball.

Primeres indústries

1. Indústria cotonera

Al segle XVIII, la llana va ser substituïda pel cotó. Inicialment, s'importaven indianes (teles estampades de cotó de l'Índia), molt populars entre els britànics. Finalment, el govern va prohibir la importació d'indianes, impulsant la producció de cotó en floca (filatura i teixitura) a Gran Bretanya.

2. Indústria siderúrgica

La demanda de ferro va impulsar la indústria siderúrgica. Calia substituir la maquinària de fusta per maquinària de ferro. Gràcies al ferro es van construir: màquines de vapor, vagonetes per a les mines, rails, màquines per a la indústria tèxtil i el ferrocarril.

Innovacions clau:

• Substitució del carbó vegetal pel carbó mineral.
• Invenció del convertidor de Bessemer (transformació del ferro en acer).

3. Mineria

La necessitat de ferro i carbó va impulsar la mineria, amb millores en l'extracció, el transport i la seguretat.

El comerç i el transport

Comerç interior

El comerç interior va augmentar considerablement gràcies a l'increment de la població, la millora del poder adquisitiu i les millores en el transport.

Comerç exterior

El comerç exterior amb les colònies va ser molt important per a Gran Bretanya, generant grans beneficis per a la burgesia, que es van invertir en la indústria.

Transport

L'augment dels intercanvis va impulsar millores en el transport. Des de mitjans del segle XVIII, es va millorar la xarxa de camins, es van construir canals navegables i es va introduir el vapor en el transport marítim i terrestre.

Durant la Revolució Industrial, destaca el naixement del ferrocarril (entre 1825 i 1892). George Stephenson va perfeccionar les primeres locomotores. El 1830, Stephenson va inaugurar la primera línia oberta de passatgers (Manchester-Liverpool). El ferrocarril va permetre unir mines amb fàbriques tèxtils i siderúrgiques, enllaçar el camp amb les ciutats, facilitar l'abastament d'aliments i el comerç entre estats.

Liberalisme econòmic (capitalisme)

El capitalisme és el nou sistema econòmic, basat en el liberalisme econòmic. Va sorgir una nova estructura social: la societat de classes, dividida en burgesia (propietaris dels mitjans de producció) i proletariat (treballadors). Els mitjans de producció són de propietat privada (de l'amo), amb l'objectiu d'aconseguir el màxim benefici individual. S'estableix la lliure competència (major qualitat i millor preu) i es defensa la no intervenció de l'Estat en l'economia. Es produeixen crisis periòdiques a causa de la diferència entre oferta i demanda.

Vida quotidiana de la classe obrera

Les condicions de treball de la classe obrera eren molt dures: jornades laborals de 12-14 hores diàries, salaris molt baixos (es cobrava per dia treballat), absència de vacances, accidents laborals freqüents i manca de protecció en cas d'atur, accident o vellesa (jubilació). Els nens i les dones patien explotació i cobraven menys que els homes. Aquestes condicions van provocar l'inici de la lluita obrera, començant amb el moviment luddisme (destrucció de màquines i fàbriques, de curta durada).

La vaga i les organitzacions obreres

Van sorgir les organitzacions obreres (sindicats) i diferents corrents de pensament social:

1. Marxisme (Karl Marx i Friedrich Engels)
2. Anarquisme (Mikhaïl Bakunin i Piotr Kropotkin)

Tots dos corrents van conviure el 1864 a la 1a Internacional (AIT - Associació Internacional del Treball).

Idees comunes:

1. Crítica al capitalisme.
2. Objectiu d'una societat igualitària, sense classes socials.
3. Desaparició de la propietat privada, substituïda per la propietat col·lectiva.
4. Emancipació social, política i econòmica del proletariat.
5. Revolució per aconseguir els objectius.
6. Abolició de l'Estat.

Diferències:

1. Marxisme: Defensa l'existència d'un partit polític (el partit comunista) per implantar una dictadura (la dictadura del proletariat) i, finalment, abolir l'Estat.
2. Anarquisme: No creuen en els partits polítics i pretenen abolir l'Estat directament.

Descobriments científics del segle XVIII

1. Benjamin Franklin: Va demostrar que els llamps són electricitat i va inventar el parallamps.
2. Coulomb: Va establir la llei de força entre càrregues, essencial per a l'electromagnetisme actual.
3. Lavoisier: Va formular el principi de conservació de la massa i va estudiar l'oxigen; aquests principis continuen sent fonamentals en la química moderna.
4. Leeuwenhoek: Va observar microorganismes.
5. Linnaeus: Va establir la taxonomia moderna.
6. Halley: Va predir el retorn del cometa Halley.
7. Newton: Va establir les lleis del moviment i la gravetat, essencials avui dia.
8. Euler i Lagrange: Van fer avenços en càlcul i mecànica, fonamentals per a la física i l'enginyeria.
9. Jenner: Va crear la primera vacuna contra la verola, fundant la immunologia, base de les vacunes actuals.
10. Anders Celsius: Va crear l'escala Celsius de temperatura, àmpliament usada en ciència.
11. Alessandro Volta: Va inventar la pila voltaica, iniciant el camp de l'electrònica moderna.

Condicions dels treballadors

Aquesta època va tenir un gran impacte en l'economia i la societat. Les condicions dels treballadors a les fàbriques eren dures, amb jornades laborals llargues, ambients perillosos i sobreexplotació, especialment dels nens, que podien arribar a treballar 13 hores seguides 6 dies a la setmana.

Ferrocarril

Va sorgir durant la Revolució Industrial per facilitar el transport de materials i persones. Amb la primera línia de passatgers a Anglaterra el 1825, va revolucionar el transport, reduint costos i temps de viatge. Aquest avenç va impulsar la industrialització, el creixement econòmic, l'expansió de les ciutats i l'intercanvi cultural entre regions.

James Watt (1736-1819)

Va ser un enginyer escocès que va transformar la màquina de vapor, fent-la molt més eficient. Va millorar la màquina de Newcomen afegint un condensador separat per evitar pèrdues d'energia i una vàlvula de control per permetre un moviment continu. Aquestes innovacions van convertir la màquina de vapor en una font d'energia viable per a la indústria, impulsant la Revolució Industrial i facilitant el creixement de fàbriques i infraestructures.