Revolució Industrial: Causes, Desenvolupament i Conseqüències

1. Augment Demogràfic i Expansió Agrícola

La Revolució Industrial va ser el resultat de canvis econòmics i tecnològics. Les causes d'aquest canvi demogràfic van ser l'augment de la producció d'aliments i el progrés de la higiene i la medicina, que van significar una disminució de la mortalitat i un lleuger increment de la natalitat.

Com a conseqüència d'aquest creixement demogràfic, va augmentar la demanda d'aliments i hi va haver una alça dels preus. Això va dur els propietaris a millorar la producció agrícola. Es van introduir noves tècniques de cultiu (substitució del guaret i progressiva mecanització), així com nous cultius.

2. El Naixement de la Indústria

La innovació tecnològica va ser paral·lela als canvis demogràfics i agraris. Les noves màquines van substituir el treball manual, van augmentar la productivitat i van disminuir els costos de producció. La indústria del tèxtil a la Gran Bretanya va ser el primer sector a mecanitzar-se, i va aplicar una sèrie d'invents (llançadora volant, noves màquines de filar, teler mecànic). La demanda de ferro per elaborar noves màquines agrícoles també va afavorir el desenvolupament d'aquest sector.

3. L'Expansió de la Industrialització

El fenomen realment innovador va ser la incorporació de la màquina de vapor en els transports. L'aplicació de la màquina de vapor al transport marítim va suposar l'aparició dels vaixells de vapor (1807), que, construïts amb ferro, van substituir els de vela.

Pel que fa al comerç, es va desenvolupar una economia de mercat mitjançant l'increment del comerç interior i exterior.

4. El Capitalisme Industrial

Les seves bases són:

• El motor de l'economia és la recerca del màxim benefici.
• El mercat s'equilibra en funció de la relació entre l'oferta i la demanda.
• L'Estat no ha d'intervenir en l'economia.

El capitalisme industrial, que es va formar a partir d'aquests principis, s'estructura com un sistema en el qual un grup social reduït, la burgesia, posseeix la propietat dels béns de producció, mentre que els treballadors, sense propietat, es lloguen a canvi d'un salari.

5. La Segona Fase de la Industrialització

En primer lloc, es va produir un canvi energètic; noves fonts d'energia van desbancar el carbó:

• L'electricitat, que es va aplicar a la indústria, els transports, les comunicacions, la il·luminació i l'oci.
• El petroli, que va revolucionar els transports: van sorgir l'automòbil i l'aviació, i es va aplicar a la navegació.

En segon lloc, va suposar canvis en l'organització de la producció, i es va desenvolupar la producció en sèrie (taylorisme), que tindria el seu màxim exponent en la fàbrica d'automòbils Ford.

En tercer lloc, es va impulsar la concentració industrial, l'objectiu principal de la qual era restringir la competència. Els seus exemples van ser el càrtel, el trust, el hòlding i el monopoli.

6. La Nova Societat Industrial

La industrialització va organitzar la societat en classes socials: la burgesia i el proletariat. La burgesia s'agrupava en tres sectors: gran, mitjana i petita burgesia.

El proletariat industrial era el sector social més nombrós i més desafavorit. No tenia propietats, i es llogava a canvi d'un salari. Les seves condicions de vida i treball eren molt dures, i les remuneracions insuficients obligaven a treballar dones i nens.

7. Els Moviments Socials

El marxisme, liderat per Karl Marx, aspirava a una revolució obrera per destruir el capitalisme. Els obrers havien de formar un partit polític que, un cop al poder, crearia un Estat obrer en el qual desapareixeria la propietat privada. Després, s'hauria d'assolir la societat comunista, sense classes.

L'anarquisme exaltava la llibertat individual, criticava la propietat privada, rebutjava tota autoritat i s'oposava a l'acció política. El seu objectiu era destruir l'Estat i crear una nova societat.