Revolució Industrial: Canvis i Impacte (s. XVIII-XIX)

Revolució Industrial: Canvis i Impacte

La Revolució Industrial va ser el resultat d'un conjunt de canvis econòmics i tecnològics que van tenir lloc per primera vegada a la Gran Bretanya a mitjan segle XVIII.

1.1. Revolució Demogràfica

La població europea va iniciar un procés de creixement. Les causes van ser l'augment de la producció d'aliments i la millora de la higiene i la medicina. Això va produir una disminució de la mortalitat i un manteniment o increment de la natalitat.

1.2. Revolució Agrícola

L'increment de la població va provocar un augment de la demanda d'aliments i l'alça dels preus agrícoles. La terra es va convertir en propietat privada i es va iniciar una mecanització de les tasques agrícoles.

2. Innovacions Tecnològiques i Sectors Industrials

2.1. Les Màquines i el Sistema Fabril

Les primeres màquines que es van introduir estaven accionades per força humana i, després, per energia hidràulica. El vapor va revolucionar la producció i el transport. La mecanització i la introducció de noves fonts d'energia van impulsar la generalització del sistema fabril de producció.

2.2. La Indústria Tèxtil

Va ser el primer sector a mecanitzar-se. Per a poder fabricar més quantitat, es van començar a aplicar una sèrie d'innovacions: la llançadora de volant (1733), màquines de filar i el teler mecànic (1785).

2.3. Carbó i Ferro: La Siderúrgia

Al principi, s'utilitzava carbó vegetal per als forns. L'invent que va permetre produir més ferro va ser el carbó de coc de Darby (1732). Més tard, Bessemer va inventar un convertidor de ferro en acer.

3. Transport i Comerç

3.1. El Ferrocarril i el Vaixell de Vapor

Les primeres innovacions van ser un nou sistema de rails de ferro amb pestanyes per a evitar descarrilaments. El fenomen més important va ser la locomotora de Stephenson (1829). La màquina de vapor es va aplicar al transport marítim, i els vaixells de vapor, construïts amb ferro, van substituir els de vela.

3.2. L'Increment del Comerç

La Revolució Industrial va donar pas a una economia de mercat. La millora dels sistemes de transport va permetre l'augment del comerç interior. El comerç exterior es va incrementar. Molts estats van imposar el proteccionisme, que és la defensa de la indústria nacional mitjançant impostos sobre les importacions.

4. Capitalisme i Liberalisme

4.1. El Liberalisme i el Capitalisme

Principis del liberalisme:

• L'interès personal i la recerca del benefici màxim són el motor de l'economia.
• Els interessos s'equilibren en el mercat gràcies al mecanisme dels preus, que adapta l'oferta a la demanda.
• L'Estat ha d'abstenir-se d'intervenir en el funcionament de l'economia i ha de permetre el lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi).

El capitalisme industrial s'estructura com un sistema en el qual els mitjans de producció són propietat privada d'un grup reduït. La manca de planificació i l'augment constant de la producció originen crisis econòmiques que es repeteixen cíclicament. Aquestes crisis es produeixen perquè l'oferta tendeix a augmentar més ràpidament que la demanda. La conseqüència social és l'augment de l'atur obrer.

4.2. Els Bancs i les Finances

La banca es va convertir en intermediària entre els estalviadors i els industrials. Van aparèixer les societats anònimes, mitjançant les quals el capital que necessita una empresa es fracciona en parts (accions) que poden ser adquirides i venudes per qualsevol particular a la borsa de valors.

4.3. L'Expansió del Capitalisme Industrial

A començament del segle XIX, la industrialització es va estendre per França i Bèlgica. Entre el 1850 i el 1870, Rússia, Alemanya, els Estats Units i el Japó es van industrialitzar. Al sud d'Europa van coexistir regions industrialitzades. Gairebé tota l'Europa oriental es va mantenir al marge del procés d'industrialització fins ben entrat el segle XX.

6. La Nova Societat Industrial

Les diferències socials no s'establien per naixement, sinó per riquesa.

6.1. La Burgesia

Era el grup més ric. Hi havia dos tipus: la gran burgesia (banquers, propietaris de grans fàbriques) i la mitjana (professionals liberals, funcionaris i comerciants).

6.2. Els Obrers

Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat urbà. Treballaven a canvi d'un salari. Eren el grup més nombrós. Les seves condicions de vida eren molt dures: treballaven entre 12 i 14 hores diàries, i els diners eren insuficients per a una família. Per això, havien de treballar dones i fills.

6.3. Les Primeres Associacions Obreres

La primera reacció dels obrers va ser l'oposició al maquinisme, responsable dels salaris baixos i de l'atur. Es van manifestar destruint màquines i cremant indústries (luddisme). Van crear organitzacions de treballadors, com ara les Societats de Socors Mutus, creades a la Gran Bretanya al segle XVIII. Les primeres reivindicacions dels sindicats van ser la defensa del dret d'associació, la reducció de la jornada laboral, les millores salarials i la regulació del treball infantil.