Revolució Industrial: Canvis Econòmics i Socials (s. XVIII-XIX)

Economia de mercat

No es produeix per a l'autoconsum sinó per a vendre-ho a un mercat.

Lliurecanvisme

Política que suprimeix les traves a la lliure circulació de productes entre països.

Proteccionisme

Política econòmica que dificulta l'entrada en un país de productes estrangers que fan competència als nacionals.

Estocs

Mercaderia que es té en dipòsit per a ser distribuïda i venuda.

Taylorisme

Producció en cadena, és a dir, la divisió de la feina en tasques específiques.

Fordisme

Sistema de producció en cadena que va implantar Henry Ford en la seva fabricació d'automòbils. Comporta la instal·lació d'una cadena de muntatge amb maquinària especialitzada i amb un nombre elevat de treballadors.

Càrtel

Acord de diferents empreses per a fixar la producció i els preus.

Trust

Fusió d'empreses de la mateixa branca que creen una empresa nova.

Holding

Grup financer (bancs) que té la major part d'un conjunt d'empreses.

Monopoli

Dret d'excloure una empresa a comercialitzar un producte.

Consciència de classe

És adonar-se que formen part d'una mateixa classe social amb problemes comuns i objectius propis.

Internacionalisme proletari

Necessitat d'unir els esforços de la classe obrera de tot el món per a lluitar contra el capitalisme.

1. L'augment demogràfic i l'expansió agrícola

Revolució industrial: conjunt de canvis econòmics i tecnològics que es produeixen primer a Gran Bretanya al segle XVIII. Transformació econòmica i de la societat.

1.1. La revolució demogràfica

Al segle XVIII, la població europea inicia un procés de creixement que arriba fins a 266 milions d'habitants el 1850. L'augment de la producció d'aliments, la millora de la higiene, la medicina i l'alimentació. En conseqüència, la mortalitat baixa, puja la població i la natalitat es manté. L'esperança de vida passa de 38 a 50 anys.

1.2. La revolució agrícola

L'increment de la població va provocar un augment de la demanda, una alça de preus agrícoles, la transformació de la terra en propietat privada, la introducció de nous conreus (patata, blat de moro...), i la millora de les tècniques agrícoles (sistema Norfolk, nous sistemes d'arada, nous sistemes de sembra i mecanització de les tasques agrícoles).

1.3. Els avenços agrícoles

El sistema Norfolk no deixava cap porció de terra en repòs i permetia obtenir menjar per al bestiar. A la sembra mecànica, els solcs dels rangs paral·lels feia possible la recollida del fruit i les males herbes. Segar- segadora, sembrar- sembradora, batre- màquina de batre. La sembra mecànica permetia remoure la terra amb facilitat i cobrir la llavor.

2. La industrialització: Màquines, vapor i fàbriques

2.1. Les màquines, el vapor i les fàbriques

La innovació tecnològica era un element de transformació de l'economia. Substitució de màquines per persones, augment de la productivitat, disminució de costos. L'energia hidràulica substituïa la força humana. El vapor va influir en la producció i els transports. Màquina de vapor, carbó, James Watt al 1769. Es va instaurar el sistema fabril: obrers i màquines concentrats (fàbriques), amb divisió de treball i producció en cadena.

2.2. La indústria tèxtil

Indústria tèxtil - indústria del cotó - filat (màquines de filar: water frame, Jenny, mule...); llançadora volant (trama) 1733. (1861-1865) llana (filat i teixit) teixit: indianes prohibides per govern britànic, estimulen producció a l'interior. Teler mecànic (1785).

2.3. El carbó i el ferro: la siderúrgia

La substitució del carbó vegetal pel carbó de coc (Derby 1732), va permetre pujar el poder calorífic i satisfer la demanda de ferro. Bessemer va inventar un convertidor per fer ferro-acer.

3. La revolució dels transports

Feien possible transportar la producció i els comerciants.

3.1. El ferrocarril i el vaixell de vapor

El ferrocarril, inicialment fet per transportar minerals en vagonetes, va tenir una innovació als seus rails de ferro i rodes amb pestanyes. La locomotora, Stephenson (1829), accionava el ferrocarril amb una màquina de vapor. Primera línia de passatgers (Manchester- Liverpool 1830, 4 hores, 29 diligències diàries, 688 persones/dia. Ferrocarril: 1h i 3 quarts, 1070 persones/dia. Les diligències van deixar d'existir). Següents decennis: xarxa ferroviària a Europa - estímul per la siderúrgia. Ferrocarril: -durada, +seguretat, +càrrega, +barat. Màquina de vapor + transport marítim= vaixells de vapor (de ferro) que substitueixen els de vela (+mercaderies, -durada). Primers vapors als EUA 1807, 1847 podien travessar l'Atlàntic en 15 dies.

3.2. L'increment del comerç

Economia de mercat: no autoconsum, si venda en mercats cada cop més amplis. Canvi possible gràcies a +producció, +població, +poder adquisitiu. Millora del transport - millora del comerç interior - +mercats locals; es va anant consolidant un mercat nacional. Comerç exterior s'incrementa al s. XIX. Lliurecanvisme (política econòmica que suprimeix les traves a la lliure circulació de productes entre països), però per defensar-se dels britànics, va sortir el proteccionisme (política econòmica que dificulta l'entrada en un país de productes estrangers que fan competència als nacionals).

4. El capitalisme industrial

4.1. El liberalisme i el capitalisme

Liberalisme XVIII, Adam Smith diu principis de motor economia: benefici màxim i interès personal, interessos s'equilibren al mercat pel mecanisme dels preus que adapta l'oferta a la demanda, l'Estat ha d'abstenir-se d'intervenir i ha de permetre el lliurecanvi. Capitalisme: mitjans de producció són propietat privada de la burgesia, treballadors treballen per un salari. Pateix crisis econòmiques cícliques per falta de planificació i augment constant de producció (empreses acumulen massa estocs).

4.2. Els bancs i les finances

Bancs importants en capitalisme per fer préstecs, compra d'accions, i facilitaven pagaments amb xecs i lletres de canvi. Feia d'intermediari entre estalviadors i els industrials. Les societats anònimes, mitjançant les quals el capital és fraccionat en accions, que poden ser adquirides i venudes a la borsa de valors.

4.3. L'expansió del capitalisme industrial

Al s.XIX, industrialització s'estén cap a França i Bèlgica, en siderúrgia i indústria tèxtil. 1850, 1870, Rússia, Alemanya, EUA, Japó, en tecnologia, capital exterior, concentració empreses, paper important dels bancs, intervenció gran a l'Estat. Europa oriental es manté al marge de la industrialització fins al s.XX.

5. La segona fase de la industrialització

Segona revolució industrial s.XIX, lideratge econòmic de G.B. és compartit amb Alemanya, EUA, Japó.

5.1. Les noves fonts d'energia i indústries

L'electricitat i el petroli desbanquen el carbó. Invenció dinamo (1869) electricitat en centrals hidroelèctriques. Transformador (1897) traslladar el corrent elèctric. Electricitat en indústria, transports, comunicació, oci, il·luminació. Petroli - EUA - s.XIX. Motor d'explosió - combustible per als automòbils (1885), transport fonamental s.XX. Gràcies al petroli, primer vol en avió dels germans Wright l'any 1903. Metal·lúrgia - impuls per nous metalls - acer inoxidable, alumini. Indústria automòbil - expansió EUA - cotxe utilitari (Henry Ford). Indústria química - desenvolupament important a Alemanya - nous adobs, pesticides, productes químics, tints i productes farmacèutics. Ciment armat - primers gratacels.

Cronologia dels nous invents

Telègraf (1838), màquina de cosir (1850), màquina d'escriure (1872), telèfon d'Antonio Meucci (1876), fonògraf (1877), bombeta d'Edison (1879), planxa elèctrica (1882), automòbil (1885), bicicleta (1887), tramvia (1888), cinematògraf dels germans Lumière (1895), ràdio de Marconi (1906).

5.2. Una nova organització industrial

Fabricació en sèrie -> millor manera de +productivitat, -temps emprat, -costos. Això es coneix com a taylorisme (nou mètode de treball). Va néixer a EUA, primer cop a Ford. Taylorisme va permetre estendre consum a sectors més amplis de la població. Les elevades inversions de capital que necessitaven les innovacions van estimular la concentració industrial. Es signaven acords per impedir la competència, així va néixer el càrtel (acords entre diferents empreses), el trust (fusió d'empreses), el holding (grup financer que té la major part de les accions d'un grup d'empreses i bancs), i el monopoli (dret exclusiu d'una empresa a comercialitzar un producte).

6. La nova societat industrial

La societat es dividia per riquesa, societat de classes, en burgesia i proletariat.

6.1. La burgesia

Propietària de les indústries i dels negocis. Hi havia gran burgesia (banquers, rendistes, propietaris de grans fàbriques), burgesia mitjana (professionals liberals, funcionaris, comerciants), burgesia petita (empleats i botiguers). Model social que calia imitar: burgesos amb habitatges ricament decorats, servei domèstic, la manera de vestir i divertir-se, els seus valors (treballadors, estalviadors, triomf individual...).

6.2. Els obrers

Formaven el proletariat industrial i urbà, treballaven a canvi d'un salari, era el grup més nombrós i desfavorit. Horaris, salaris i festes posades de manera arbitrària pels empresaris. Jornada laboral de 12-14 hores diàries, remuneracions insuficients per mantenir una família, dones i nens amb salari inferior a homes. Mala higiene, +malalties.

6.3. Les primeres associacions obreres

Oposició al maquinisme per salaris baixos i atur. Es van manifestar amb el luddisme (destrucció de màquines i fàbriques). Alguns sectors de treballadors van començar a tenir consciència de classes (tots = amb objectius diferents) i per defensar els seus interessos, van crear organitzacions de treballadors (societats de socors mutus), que van néixer a G.B. al s.XVIII. Ajudaven econòmicament als seus membres. Primer van ser il·legalitzades, però al 1825, G.B., es van derogar aquestes lleis i es van crear els primers sindicats que reunien obrers d'un mateix camp. 1834 es funda Great Trade Union, amb obrers de diferents oficis. L'objectiu era millorar les condicions de treball, com la jornada, el salari...

La ciutat industrial del segle XIX

Societat industrial a les ciutats. La mecanització i altres van deixar als pagesos sense res i van haver d'emigrar i buscar feines a les fàbriques. Les ciutats van millorar, el centre urbà es va modificar, enderrocant les muralles i construint nous pisos. A més, es va instal·lar el clavegueram, les conduccions d'aigua i de gas. Es van crear barris residencials luxosos per a classes altes. Als suburbis obrers, les cases no anaven bé d'higiene ni salubritat, els carrers no estaven ben asfaltats, no tenien clavegueram i vivien masses persones en un espai molt reduït on les malalties s'estenien molt ràpidament. Nous mitjans de transport com ferrocarril, tramvia, metro, automòbils. Es van crear zones de comerços, oficines, serveis i oci.

7. Marxisme, anarquisme i internacionalisme

Una sèrie de pensadors van denunciar les desigualtats del capitalisme i van proposar nous models d'organització social.

7.1. El marxisme i el socialisme

El marxisme i el socialisme: a mitjan del s.XIX Karl Marx i Friedrich Engels van denunciar l'explotació dels obrers, defensar una revolució obrera per destruir el capitalisme. El proletariat havia de tenir el poder polític. La fi de la propietat privada havia de dur a la societat sense classes. Els marxistes van proposar els partits obrers socialistes. Els diputats socialistes impulsarien una legislació millor per als treballadors.

7.2. L'anarquisme

Els pensadors tenien 3 principis: la llibertat individual, la crítica a la propietat privada i la defensa de la propietat col·lectiva i el rebuig a l'autoritat. Volien destruir l'Estat i crear una societat col·lectiva i igualitària. No volien vida política i volien organitzar els treballadors en partits.

7.3. L'internacionalisme

El marxisme i l'anarquisme volia unir els esforços per lluitar contra el capitalisme (internacionalisme proletari). A partir de Marx es va crear l'Associació Internacional de Treballadors (I Internacional) amb els marxistes, anarquistes i sindicalistes però va acabar desapareixent. Al 1889 els socialistes van fundar la II Internacional que era només per a socialistes que consistia en la coordinació de programes dels diferents partits socialistes.