Revolució Industrial: Canvis Demogràfics, Tècnics i Socials

Canvis de la Revolució Industrial

La població va experimentar un creixement continuat.

La producció agrícola va augmentar molt gràcies a l'ús de maquinària i noves tècniques.

El comerç va viure un important increment dels intercanvis.

Les millores en els transports van permetre la circulació de quantitats més grans de productes en menys temps.

L'ús de màquines per produir va donar lloc al naixement de les fàbriques i la progressiva desaparició dels artesans.

Canvis Demogràfics

Increment demogràfic per mantenir una elevada taxa de natalitat i una disminució progressiva de la taxa de mortalitat (desaparició de grans pestes i epidèmies de fam per l'augment de la producció agrària, la implantació de mesures higièniques).

Canvis Tècnics

Van substituir el guaret pel sistema Norfolk (blat, trèvols, ordi i naps).

Estabulació de ramats, sembradora tirada per cavalls.

Augment de producció dedicada a la venda i del comerç, apareix el capital.

La Màquina de Vapor

El 1769 James Watt la patenta i va ser substituïda per les rodes hidràuliques, per bombar aigua a les mines de carbó o ferro i proporcionar força a locomotores o vaixells.

Indústria Tèxtil

El cotó es va substituir per la llana. Les indianes. Es feia més roba i es venia més barata.

Indústria Siderúrgica i el Carbó

La demanda de ferro va augmentar molt. Calia per fer màquines. Per obtenir vapor i produir ferro calia combustible, el carbó, i augmenta la mà d'obra de les mines.

La Fàbrica

Espai bastant gran on es concentren una gran quantitat de màquines i d'obrers. Tot el que es produeix a la fàbrica només queda per l'empresari i guanya els beneficis.

Capitalisme

ADAM SMITH. La R.I. va donar lloc a un nou sistema econòmic. Característiques:

• Les empreses i els negocis són de propietat privada.
• L'objectiu de qualsevol activitat econòmica és aconseguir el màxim benefici individual.
• Existeix la lliure competència entre les empreses.

Mercat Interior

Conjunt dels intercanvis comercials entre diversos territoris d'un mateix país. Va contribuir al seu naixement:

• Augment del nombre de consumidors.
• Desaparició de la població autosuficient.
• Les millores en els transports.

Comerç Internacional

Durant la R.I., bona part de la producció es venia a les colònies que el R.U. tenia al món. La burgesia va obtenir molts guanys amb aquets canvis, que van ser invertits en més indústries.

El Ferrocarril

És una màquina de vapor que arrossega vagons i es mou per sobre de dues vies de ferro.

L'expansió del ferrocarril va significar l'èxit definitiu de la industrialització.

Va unir mines amb les fàbriques tèxtils i siderúrgiques que necessitaven el carbó com a combustible.

La Lluita dels Obrers

Amb la R.I. va néixer una nova classe social, els obrers i obreres de les fàbriques o proletariat industrial. Les condicions de vida i de treball d'aquests van ser molt dures.

• Els habitatges obrers eren de dimensions molt reduïdes, generalment tenien 1 o 2 habitacions.
• Els carrers dels barris obrers no disposaven de clavegueram, no estaven asfaltats i les deixalles s'hi acumulaven.
• La jornada laboral mitjana era entre 12 i 14 hores diàries, tot i que podia arribar a les 16 hores. Normalment els obrers i obreres treballaven els 7 dies de la setmana sense vacances.
• Els salaris eren tan baixos que amb prou feines permetien la seva subsistència.
• Les dones cobraven menys que els homes.
• L'ensenyament no era obligatori i no hi havien lleis que fixessin una edat mínima per treballar. Era habitual que els nens treballessin (també cobraven menys que els adults). Per culpa d'això va haver-hi un grau molt alt d'analfabetisme entre el proletariat.

L'Inici d'una Llarga Lluita

La duresa de les condicions de vida i de treball del proletariat va donar lloc a una llarga lluita dels obrers per tal de sortir de la misèria i aconseguir una societat més justa. Una de les primeres formes de protesta va ser el luddisme.

Els treballadors van adonar-se que amb les accions luddites aconseguien pocs resultats i van decidir crear organitzacions pròpies. D'aquesta manera es van fundar els primers sindicats al Regne Unit (1829). Eren associacions de treballadors que tenien com a objectiu pressionar els empresaris i el govern per tal d'aconseguir millores. La vaga va ser un dels mitjans de pressió més usats pels sindicats.

Somni de la Igualtat Real

A mitjans del segle XIX van sorgir dues ideologies que van inspirar la lluita de molts obrers i obreres de tot el món durant tot aquest segle i gran part del segle XX: el marxisme i l'anarquisme.

Les dues ideologies criticaven el capitalisme i proposaven substituir-lo per una organització més justa de la societat. L'objectiu era arribar a una societat on no hi hagués ni rics ni pobres i, per tant, que totes les persones fossin iguals tant en drets com en deures com en riquesa.

Marxistes i anarquistes consideraven que la propietat privada era la causa de la desigualtat existent a les societats capitalistes. Calia substituir-la per la propietat comuna o col·lectiva. La desaparició de la propietat privada representaria el final de la societat capitalista i l'establiment de la comunista. En aquesta societat no hi hauria classes socials ni explotació del treball.

Anarquistes i marxistes creien en la revolució del proletariat.

Marxistes: sostenien que per fer-la el proletariat s'havia d'organitzar en partits comunistes. Amb el triomf de la revolució del proletariat, la burgesia perdria el poder i passaria a tenir-lo el proletariat. Un estat governat pels obrers amb l'objectiu de posar fi a la propietat privada i les desigualtats socials. Quan s'aconseguís, l'Estat es dissoldria.

Anarquistes: tampoc volien que el proletariat aconseguís el govern de l'estat, ja que aquest hauria de ser abolit, juntament amb la propietat privada i les classes socials després de la revolució.

Malgrat la diferència entre marxistes i anarquistes, les dues ideologies van conviure dins una organització: AIT Associació Internacional de Treballadors. L'objectiu era fomentar la solidaritat entre els proletaris d'arreu del món i coordinar-ne la lluita contra el capitalisme.