Revolució Industrial a Anglaterra: Causes i Conseqüències

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,55 KB

Revolució Industrial a Anglaterra

Causes de la Revolució Industrial

La Revolució Demogràfica

Des de mitjan segle XVIII, la població europea va iniciar un procés de creixement. El continent va passar de 140 milions (1750) a 266 (1850). El creixement més gran va ser a Gran Bretanya, on es va duplicar (segle XVIII de 5 a 10 milions).

Causes:

  1. Augment de la producció d'aliments.
  2. Progrés de la higiene i de la medicina.
  3. Les grans pestes i epidèmies van anar desapareixent.

Conseqüències:

  1. Disminució de la mortalitat.
  2. Increment de la natalitat.
  3. Creixement de l'esperança de vida.

La Revolució Agrícola

L'increment de la població va provocar:

  1. Augment de la demanda d'aliments.
  2. Alça dels preus agrícoles (fet que va estimular els propietaris a millorar).

Es va aconseguir gràcies a dues grans transformacions: la privatització del sòl i les tècniques de conreu. Es van aprovar lleis que posaven fi a l'antic sistema senyorial i de propietat. La terra es va convertir en una propietat privada en la qual els grans propietaris podien fer lliurement les modificacions que volguessin. La innovació fonamental va ser la supressió del guaret i la seva substitució per plantes farratgeres (sistema Norfolk). Es va iniciar una mecanització progressiva de les tasques agrícoles. La introducció de nous conreus va permetre una dieta més rica i variada.

L'Era de la Màquina

Les Màquines, el Vapor i les Fàbriques

Les primeres màquines utilitzaven energia hidràulica. Però la font d'energia que va revolucionar la producció i el transport va ser el vapor, inventat per James Watt (1769), que utilitzava carbó com a combustible, símbol de la revolució industrial. La mecanització va impulsar el sistema fabril, que consisteix en la concentració dels obrers i les màquines en les fàbriques, i va donar lloc a la divisió del treball.

La Indústria Tèxtil

A Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va ser la indústria del cotó. Al segle XVIII hi havia un gran comerç d'indianes, teixit de cotó estampat procedent de l'Índia. La llançadora de volant (1733) va augmentar la velocitat del teixit. Van sorgir noves màquines de filar (Water Frame, Jenny) i el teler mecànic (1785).

El Carbó i el Ferro: La Siderúrgia

Un altre sector important va ser la siderúrgia. L'invent que va permetre una gran producció de ferro va ser el forn de carbó de coc, per Abraham Darby (1732). Més tard, Bessemer va inventar un convertidor per transformar el ferro en acer.

La Revolució dels Transports: El Ferrocarril i el Vaixell de Vapor

Des de mitjan segle XVIII, a Gran Bretanya i Europa, hi va haver una millora en les vies de comunicació. El ferrocarril (inicialment per a les mines) i la locomotora de Stephenson (1829), que accionava el ferrocarril mitjançant una màquina de vapor. La primera línia de passatgers va ser la de Manchester-Liverpool (1830). Al transport marítim, els vaixells de vapor amb ferro van substituir els de vela (els primers, entre 1807 i 1847, van travessar l'oceà Atlàntic en 15 dies).

L'Increment del Comerç

La revolució industrial va donar pas a una economia de mercat, no es produïa per a l'autoconsum, sinó per a mercats cada vegada més amplis. La millora dels sistemes de transport va permetre l'augment del comerç interior. Es van anar consolidant un comerç nacional. El comerç exterior es va incrementar al segle XIX. Les teories del lliurecanvisme sostenien la llibertat del comerç. Però per defensar-se de la supremacia britànica, altres països van imposar el proteccionisme, la defensa de la indústria nacional mitjançant impostos (aranzels).

El Capitalisme Industrial

La revolució industrial va originar el capitalisme i el liberalisme. Des de Gran Bretanya es va estendre a la resta d'Europa, Estats Units i Japó.

Liberalisme i Capitalisme

Pensadors britànics van definir el liberalisme econòmic (va destacar Adam Smith):

  • L'interès personal i la recerca del benefici màxim són el motor de l'economia (propietat privada).
  • Els diversos interessos s'equilibren al mercat gràcies a l'oferta i la demanda.
  • L'Estat ha d'abstenir-se d'intervenir i ha de permetre el lliure desenvolupament dels particulars (lliure competència).

El capitalisme industrial s'estructura com un sistema en el qual els mitjans de producció són propietat privada d'un grup reduït, la burgesia, i els treballadors, els obrers, treballen sense propietat, a canvi d'un salari. El capitalisme, per la manca de planificació, origina crisis econòmiques que es repeteixen cíclicament (cada 20 anys). Les crisis es produeixen perquè l'oferta augmenta i s'acumulen estocs. La conseqüència social és l'augment de l'atur.

Els Bancs i les Finances

Els bancs van esdevenir una institució molt important perquè subministraven capital a les empreses i actuaven com a inversors directes. La banca es va convertir en intermediària entre els estalviadors i els industrials. Les empreses exigien grans aportacions de diners, que un sol empresari no podia subministrar. Van sorgir les societats anònimes, mitjançant les quals el capital es fracciona en accions. Les accions poden ser adquirides i venudes a la borsa de valors.

L'Expansió del Capitalisme Industrial

Al començament del segle XIX, la industrialització es va estendre a França i Bèlgica, amb un pes important de la siderúrgia i un més petit del tèxtil. Entre 1850 i 1870, Rússia, Alemanya, els Estats Units i Japó es van industrialitzar. Al sud d'Europa van coexistir regions industrialitzades i rurals. Quasi tota l'Europa oriental va quedar al marge del procés d'industrialització.

La Segona Fase de la Industrialització

La segona revolució industrial va començar a ser compartida amb noves potències industrials com Alemanya, Estats Units i Japó.

Noves Fonts d'Energia i Noves Indústries

  1. L'electricitat i el petroli van desbancar el carbó. El 1869 es va produir electricitat en centrals hidroelèctriques.
  2. El petroli es va començar a extreure als Estats Units a mitjan segle XIX i va possibilitar el combustible per als automòbils (1885). L'aviació va ser possible gràcies al petroli: primer vol dels germans Wright (1903).
  3. La metal·lúrgia va incorporar nous metalls com l'acer inoxidable i l'alumini.
  4. La indústria de l'automòbil (Henry Ford) va produir el cotxe utilitari.
  5. La indústria química, desenvolupada a Alemanya, va crear nous adobs, pesticides i productes químics.
  6. El ciment armat va permetre edificar els primers gratacels.

Una Nova Organització

Al segle XIX, l'organització es va orientar cap a la fabricació en sèrie com la millor manera d'augmentar la productivitat i disminuir els costos. Aquest nou mètode de treball es coneix com a taylorisme i consisteix en la fabricació en cadena, la divisió del procés de producció. Cada obrer fa una part molt concreta del procés. Aquest sistema va néixer als Estats Units, a la fàbrica d'automòbils Ford. El resultat va ser una producció estandarditzada i massiva de cotxes a sectors més amplis de la població. Les elevades inversions de capital van estimular la concentració industrial. Per restringir la competència es firmaven acords entre empreses. Així van néixer el càrtel, el trust, el holding i el monopoli.

Entradas relacionadas: