Revolució Francesa i Napoleó: Impacte a Europa

Napoleó

El 1799, Napoleó és anomenat cònsol; el 1804 es corona emperador. Va consolidar les conquestes revolucionàries moderades per reformar la nació francesa, va promulgar el Codi Civil i va reformar l'administració i el sistema educatiu nacional. La burgesia financera es va consolidar com a primera classe social. La política exterior ofensiva de Napoleó va portar a guanyar les guerres contra Anglaterra i l'absolutisme, basant-se en unes fortes bases ideològiques i polítiques, i va difondre els principis constitucionals per Europa. El fracàs a Rússia, els problemes a Espanya i la formació d'una gran coalició europea per lluitar contra ell van provocar la seva caiguda, i el 1815, a la batalla de Waterloo, és derrotat.

Conseqüències de la Revolució Francesa a Europa

• Va canviar la manera de pensar i d'actuar dels homes amb uns plantejaments nous sobre l'individu, la societat i l'estat.
• Els súbdits es van convertir en ciutadans iguals davant la llei.
• La sobirania nacional.
• Nou concepte de revolució, com una ruptura amb el passat i punt de partida d'una nova societat.
• Va obrir les portes al liberalisme, a la democràcia, al republicanisme i al socialisme.
• Va ser un referent per als altres països per acabar amb l'Antic Règim.

Restauració

Després de vèncer Napoleó el 1815, les potències guanyadores (Àustria, Rússia, Prússia i Gran Bretanya) van dissenyar aquest model polític que pretenia donar estabilitat a les societats i impedir l'aparició de nous moviments revolucionaris. Pretenia ser un retorn a l'absolutisme.

A França reapareix Lluís XVIII, permetent l'existència de dues cambres amb drets molt limitats. A Gran Bretanya es va mantenir el sistema parlamentari; a Àustria, Rússia i Espanya es va restablir l'Antic Règim totalment. Al congrés de Viena, les quatre potències vencedores i França van crear la Santa Aliança, que permetia una intervenció política i militar en qualsevol d'aquests països en cas de l'aparició de moviments revolucionaris. Gran Bretanya no hi va participar. Els liberals, durant la repressió, es van organitzar en societats secretes i clubs; eren grups de burgesos que defensaven els valors de la revolució.

Revolució Francesa (1789-1799)

Esdeveniment polític que va posar fi a l'absolutisme i que va transformar els súbdits en ciutadans. Va canviar la manera de pensar de la gent i es va estendre per tot Europa. Va estar precedida per:

A. Un període de protestes pageses. La crisi agrària va posar de manifest la necessitat de terres en propietat per part de la pagesia; les males collites van arruïnar els que ja eren pobres, i les ciutats van notar la crisi davant la manca de vendes.

B. La rebel·lió de la noblesa; es van negar a pagar impostos. Aquests opinaven que una reforma dels impostos només es podia fer prèvia convocatòria dels Estats Generals.

C. La difusió de les noves idees il·lustrades. Defensaven la sobirania del poble i la necessitat d'igualtat entre tots els ciutadans.

El maig del 1789 es reuneixen els Estats Generals; els representants del Tercer Estat van rebutjar el vot per estaments i reclamaven el vot per cap, demanaven la seva representativitat de la nació. La Bastilla era el símbol de l'absolutisme. Al camp, la Gran Por. El 1791, la Constitució establia la separació dels poders, el sufragi censatari, el dret a la propietat, la llibertat econòmica i la desamortització dels béns eclesiàstics.

Els absolutistes van elaborar una estratègia contrarevolucionària que va acabar amb l'intent de fugida del rei a Àustria. Les actituds socials es van radicalitzar; els pagesos demanaven terres; les masses urbanes desenvolupaven valors democràtics que s'identificaven amb la República. El 1792 s'aboleix la monarquia i s'instal·la la Primera República. El nou govern, la Convenció Nacional, passarà per tres etapes:

1. Gener de 1793

Govern dels girondins, republicans moderats, dirigits per Danton, i que va iniciar el judici a Lluís XVI; el mateix any el van guillotinar, i les monarquies europees declaren la guerra a França.

2. Govern dels Jacobins

Juny de 1793, etapa més radical de la revolució, constitució nova que defensava el sufragi universal i govern presidit per Robespierre, que dirigia el Comitè de Salut Pública i que va proclamar el Terror davant dels enemics de la revolució. Va fer unes reformes socials a les quals es va oposar una bona part de la burgesia. Cada cop estava més a prop d'una dictadura totalitària. Aquest fet porta a la caiguda dels jacobins i a la mort de Robespierre.

3. Desmantellament de la democràcia social

Desmantellament de la democràcia social jacobina i arribada al poder de la burgesia conservadora. Govern del Directori: Constitució de 1795, sufragi censatari. L'intent de mantenir l'ordre va portar a una presència constant de l'exèrcit en la vida política de París, que acaba amb el cop d'estat quan Napoleó arriba al poder.