La Revolució Francesa: De la Crisi a la República

La Revolució Francesa: Causes i Primers Esdeveniments

El 1789, França es trobava immersa en una profunda crisi financera i social. Les males collites se succeïen, provocant un augment de la mortalitat en relació amb la crisi demogràfica. D'altra banda, la burgesia, enriquida pel creixement econòmic i el comerç colonial del segle XVIII, es mostrava descontenta per la seva marginació política, ja que només els privilegiats podien tenir reconeixement social. Aspiraven a posar fi a l'absolutisme i a tot el sistema de l'Antic Règim.

La revolució va començar amb la negativa dels privilegiats a pagar els impostos. Van exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals (l'únic organisme que podia aprovar una reforma fiscal).

A Versalles es van obrir els Estats Generals el maig de 1789, presidits pel rei i formats per representants dels tres estats, però amb el mateix nombre de diputats i un únic vot per estament. El Tercer Estat va exigir la doble representació, la deliberació conjunta i el vot per persona, ja que el que estava en joc era la idea de sobirania nacional (admetre que el conjunt de diputats dels Estats Generals representaven la voluntat de la nació). El monarca i part de la noblesa només van acceptar la doble representació. Així, els diputats del Tercer Estat, reunits el 20 de juny a París, es van erigir en Assemblea Nacional (representants de la nació) i es van comprometre a elaborar una constitució que reflectís la voluntat de la majoria dels francesos.

La Fi de l'Antic Règim

París va donar suport al Tercer Estat i, davant el temor que els detinguessin, van assaltar la fortalesa de la Bastilla, van prendre les armes i van defensar per la força el poder revolucionari. El moviment revolucionari es va estendre també pel camp, iniciant així la revolta antisenyorial (la Gran Por), que va comportar la crema de documents senyorials i residències nobiliàries. Davant la radicalització popular, l'Assemblea va decretar, el 4 d'agost, l'abolició dels privilegis feudals i la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, que reconeixia com a drets les llibertats individuals i col·lectives, així com la igualtat davant la llei i els impostos.

Les Etapes de la Revolució Francesa

Després de la creació de l'Assemblea Nacional Constituent, es va iniciar un procés per transformar França en un sistema liberal, que no va ser fàcil a causa de l'oposició del rei i dels privilegiats. Es poden distingir diferents etapes:

• La Monarquia Constitucional (1789-1792): amb el suport de la burgesia conservadora, aspirava a arribar a un acord amb el rei i els privilegiats per abolir l'Antic Règim i imposar el liberalisme.
• La República Democràtica (1792-1794): impulsada per la burgesia radical i els sectors populars, volien imposar una transformació més profunda de la societat en un sentit democràtic i igualitari.
• La República Burgesa (1794-1799): va suposar un retorn al poder de la burgesia conservadora, que va consagrar el predomini dels propietaris.

La Monarquia Constitucional

El Procés Reformista

El rei i els privilegiats van acceptar la nova situació i, un cop pacificat el país, l'Assemblea va iniciar un procés reformista per convertir França en una monarquia parlamentària i constitucional. El 1791 es va promulgar una constitució que establia una monarquia parlamentària i una divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial). L'Assemblea Parlamentària va establir un sufragi censatari masculí, dividint el poble en ciutadans actius (que tenien riquesa i dret a vot) i passius (sense riquesa i sense dret a vot). Es va crear un nou exèrcit (Guàrdia Nacional).

Finalment, amb l'objectiu de solucionar la crisi financera, es van expropiar els béns de l'Església, que van ser declarats béns nacionals (desamortització) i venuts a particulars. Per contra, es va mantenir el culte i, a través de la Constitució Civil del Clergat, es va separar l'Església de l'Estat.

Les Diferents Opcions Polítiques

Les reformes satisfeien els grups burgesos (monàrquics constitucionalistes), que concedien drets polítics i llibertat econòmica. Aquest nou règim va tenir molts opositors: la noblesa, que volia recuperar els seus privilegis; el clergat; i els sectors populars, a causa de l'encariment del cost de la vida. Entre els revolucionaris, destacaven els girondins, els jacobins i els cordeliers, amb el suport dels sans-culottes, que eren milícies populars de París.

El Fracàs de la Monarquia Constitucional

La família reial s'oposava a la revolució. Van fugir de París per unir-se a l'exèrcit austríac, que planejava envair França i restablir l'absolutisme (Fuga de Varennes, juny de 1791). El monarca, desprestigiat, va ser retornat a la capital i es va evidenciar el seu rebuig al procés revolucionari.

L'abril de 1792, l'Assemblea Legislativa va declarar la guerra a Àustria. Els austríacs van envair França i van arribar a les portes de París. En un clima de revolta, els sans-culottes van assaltar el palau reial, van empresonar el monarca i van proclamar la República (setembre de 1792).