Revolució Americana i el Nacionalisme: De les 13 Colònies als Estats-Nació
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,06 KB
Revolució Americana
Les 13 Colònies
Quan es va firmar la Declaració d'Independència, Amèrica estava formada per 13 colònies, poblades per gent que fugia de la persecució, possiblement per motius religiosos. Aquestes 13 colònies gaudien de llibertat religiosa. Un altre motiu per emigrar era la prosperitat econòmica. A Amèrica es vivia amb més llibertats i igualtat, unes idees que a Europa resultaven molt estranyes. No obstant això, hi havia dues Amèriques: al sud van arribar esclaus africans, per als quals la llibertat no existia.
La Declaració d'Independència
El vincle polític amb Anglaterra unia els pobles. Aquesta unió, que pretenia prendre com a exemple les nacions de la Terra, els donava el dret a la llibertat. Fins aleshores, ningú havia parlat d'un Déu de la naturalesa. La majoria de la gent no era religiosa, però creia en una mena de déu creador. La Declaració afirma que tots els homes són creats iguals i neixen amb drets inalienables: la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat. La funció del govern és respectar la llei i actuar en benefici del poble.
Declaració dels Drets de l'Home
Considerant que la ignorància, l'oblit o el menyspreu dels drets humans són les úniques causes de les desgràcies públiques i la corrupció dels governs, es proclamen els drets inalienables: igualtat, conservació dels drets naturals i imprescindibles de l'home (llibertat, propietat, seguretat i resistència). Tota sobirania resideix essencialment en la nació. La llibertat implica fer el que es vulgui sense perjudicar els altres. La llei ha de prohibir allò que és perjudicial (robar, matar...). Ningú pot ser obligat a fer allò que la llei no ordena. Si la llei no parla d'adulteri, vol dir que està permès. No es castiga l'homosexualitat, però el codi penal castiga la violació. La llei ha de ser idèntica per a tothom. Tothom és considerat innocent fins que no es demostri la seva culpabilitat. A l'Antic Règim, calia demostrar la innocència; ara, calen proves per demostrar la culpabilitat. Hi ha llibertat d'opinió i d'expressió.
L'Estat-Nació
Una nació és un conjunt d'homes i dones units per elements comuns. Un estat és l'organització política que governa un territori independent. L'estat no es veu, la nació sí. L'estat controla el territori. Tot estat tenia una nació, i tots volien que hi hagués una nació per a tot l'estat, amb el mateix idioma i les mateixes creences. A França, es va intentar imposar el francès de París, i s'hi va aconseguir convencent la població i mitjançant l'educació. Es va prohibir parlar altres idiomes. A Espanya, es va intentar però no es va aconseguir. Els estats de l'Antic Règim eren plurinacionals.
El Nacionalisme
El nacionalisme és la ideologia que té com a objectiu crear un estat-nació. A l'Antic Règim, l'estat era plurinacional. Hi ha diverses vies per aconseguir un estat-nació.
Via Francesa
Uniformització: s'estableix una única llengua i cultura. Es va intentar a Espanya, però no va funcionar.
Via Alemanya-Itàlia
Al segle XIX, Alemanya i Itàlia estaven fragmentades en múltiples estats. El nacionalisme alemany va aconseguir la unificació al segle XIX, creant l'Imperi Alemany. Itàlia també va aconseguir la unificació mitjançant el nacionalisme. Es van crear himnes i banderes.
Processos d'Independència
L'Imperi Turc era un gran imperi. Els grecs, amb una religió diferent dels turcs, es van separar de l'imperi per formar la seva pròpia nació. L'Imperi Britànic també era plurinacional. Irlanda, amb una llengua i religió diferents d'Anglaterra, va voler crear el seu propi estat i es va independitzar d'Anglaterra. Hongria, Bohèmia i Polònia també van intentar-ho, però van fracassar. Catalunya també ha volgut la independència.
El Model Suís
A Suïssa hi ha diferents idiomes: alemany, francès, italià i romanx. Cada territori és molt autònom. Catalunya sempre ha volgut que Espanya seguís el model suís, però són dos models incompatibles.