La Revolució de 1868 i el Sexenni Democràtic

La Revolució de 1868: La Gloriosa

Els unionistes i els progressistes tenien una forta implantació en l'exèrcit i l'armada. El 1868, l'esquadra de Cadis es va pronunciar contra Isabel II, iniciant la Revolució de Setembre, coneguda com "La Gloriosa". Aquesta revolta es va estendre per tot Espanya, on els demòcrates i els progressistes, amb gran influència en les classes populars i la petita burgesia, van constituir juntes revolucionàries que rebutjaven la monarquia d'Isabel II i aspiraven a un règim democràtic. Una de les més importants va ser la de Barcelona, que va presentar un programa on s'excloïen els impostos de consum. Durant uns dies, les tropes d'Isabel II van oferir resistència, però finalment l'exèrcit monàrquic va ser derrotat a Alcolea i la reina es va exiliar.

El Sexenni Democràtic (1868-1874)

Amb la caiguda de la monarquia borbònica, es va iniciar el període conegut com a Sexenni Democràtic o Revolucionari. Aquest període va tenir un caràcter rupturista, rebutjant la monarquia d'Isabel II, i es va caracteritzar per l'establiment d'un règim de llibertats i del sufragi universal masculí. Va ser una experiència que va permetre l'existència d'un règim democràtic i la discussió sobre l'organització política i administrativa de l'Estat.

La Constitució de 1869

Amb el triomf de la revolució (1868), es va crear un govern format per progressistes i unionistes, liderat pel general Serrano, amb el general Prim com a ministre de guerra. Aquest govern va convocar eleccions per sufragi universal masculí, que va guanyar el partit progressita de Prim. Les Corts van elaborar una constitució que convertia Espanya en una monarquia constitucional, democràtica i parlamentària. Defensava la sobirania nacional, els drets de les persones, incloent la llibertat religiosa, i reconeixia el sufragi universal masculí per als homes majors de 25 anys. Es va buscar un nou príncep europeu, catòlic i que acceptés les regles parlamentàries, per a ocupar la corona espanyola. El candidat elegit va ser Amadeu de Savoia.

El Regnat d'Amadeu I (1871-1873)

Amadeu I va arribar a Espanya el 1870 en un context de divisió de les forces polítiques i marcat per l'assassinat del general Prim. Va intentar establir un sistema polític bipartidista amb el Partit Constitucionalista, però no va reeixir, i la inestabilitat governamental va ser constant. En dos anys de monarquia, hi va haver sis governs i tres eleccions generals.

La Tercera Guerra Carlina (1872-1876)

Després de la caiguda d'Isabel II, els carlins es van reorganitzar i, tres anys després, van iniciar una guerra amb l'objectiu de restaurar el sistema polític anterior a la Guerra de Successió a Catalunya, Aragó i València. La guerra es va desenvolupar a Navarra, País Basc, Catalunya, València i part d'Aragó. Amb la proclamació de la Primera República, semblava que els carlins guanyarien, però finalment la restauració de la monarquia borbònica va portar a la seva derrota el 1876.

L'Oposició Republicana

Amb l'inici del Sexenni Democràtic, el partit demòcrata es va dividir, formant-se el Partit Republicà Federal, liderat per Francesc Pi i Margall, que proposava una organització federal similar a la dels Estats Units, amb l'objectiu d'eliminar les diferències de classe i crear una societat de petits i mitjans propietaris. El federalisme tenia dos problemes principals: les seves bases es concentraven a les ciutats del litoral mediterrani i el partit estava dividit entre benèvols i intransigents. Els sectors més radicals van protagonitzar aixecaments armats que van fracassar. Els federals s'identificaven amb les reivindicacions socials de les classes populars, protestant contra l'exèrcit obligatori, l'impost de consums i el repartiment desigual de la terra.

Fi de la Monarquia Democràtica

La situació es va tornar cada cop més crítica. Amadeu I no tenia el suport ni dels militars ni del poble, que el consideraven un estranger. El 1873, el rei va abdicar després d'un regnat de només dos anys. Aquell mateix dia, el Senat i el Congrés es van reunir i van proclamar la Primera República Espanyola.

Suports del Carlisme

El carlisme va tenir un fort suport en algunes zones, principalment per tres factors:

1. Qüestió foral: La defensa dels furs era una de les principals motivacions dels carlins bascos i navarresos. A Catalunya, el carlisme defensava la recuperació de les constitucions catalanes suprimides per Felip V. Cal destacar que també hi havia liberals que defensaven els furs al País Basc, Navarra i Catalunya.
2. Aspectes socioeconòmics: Les bases populars del carlisme provenien de les zones rurals del País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó i València. En aquestes zones, pagesos i propietaris van donar suport al carlisme perquè es van veure perjudicats per les reformes liberals. Rebutjaven el sistema capitalista que el règim liberal implantava, com ara les desamortitzacions de terres de l'església, que només beneficiaven la burgesia, i els impostos que els empobrien.
3. Qüestió ideològica: Els carlins defensaven les idees tradicionals de la monarquia de dret diví, la religió i l'església, que consideraven amenaçades pel triomf dels liberals. Els sectors més conservadors de l'església van promoure una campanya contra els liberals, que va atreure molts pagesos amb sentiments religiosos, que veien la política liberal com una intromissió en les seves vides tradicionals. La petita noblesa també va donar suport als carlins.

Sobirania Nacional vs. Sobirania Compartida

Sobirania nacional: Defensada pels progressistes, que volien limitar les atribucions del monarca i defensaven l'elecció dels diputats de les Corts mitjançant un sufragi censatari no restrictiu, a diferència del que defensaven els moderats.

Sobirania compartida: Defensada pels moderats, que volien compartir la sobirania entre el rei i els diputats de les Corts, elegits mitjançant un sufragi censatari molt restringit. Volien que el monarca tingués un poder moderador que li permetés decidir sobre la dissolució de les Corts i el nomenament del president del govern.

Progressistes vs. Moderats

Els progressistes: Representaven els interessos de la petita i mitjana burgesia, que obtenien els seus ingressos de les activitats comercials i industrials. Volien ampliar el procés de desamortització i eren partidaris del reconeixement de les llibertats públiques i privades.

Els moderats: Representaven els interessos de l'aristocràcia i la burgesia més adinerada, grans propietaris i financers. Volien frenar les desamortitzacions per reconciliar-se amb l'església.

L'Establiment del Règim Moderat

L'establiment del règim moderat es va completar amb altres mesures:

1. Centralització política i administrativa de l'Estat.
2. Restricció de la llibertat d'expressió i eliminació dels jurats en els delictes d'opinió.
3. Unificació legal i judicial amb un codi penal.
4. Reforma tributària per racionalitzar el fisc centralitzant els impostos.
5. Creació de la Guàrdia Civil, un cos amb finalitats civils però amb estructura militar, encarregat de mantenir l'ordre públic.
6. Concordat amb l'església per a la reconciliació després de les desamortitzacions, establint el catolicisme com a única religió legal.
7. Implantació d'un sistema educatiu únic que va esdevenir un sistema de castellanització als Països Catalans, País Basc i Galícia.