Retaule de l'Esperit Sant: Anàlisi i Significat
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,31 KB
Retaule de l'Esperit Sant
Retaule de l'Esperit Sant
Cronologia
Dels anys 1393 al 1394.
Estil
D'estil italogòtic. Autor: Pere Serra. Tècnica: tremp. Suport: fusta. Localització: capella de l'Esperit Sant de l'església de Santa Maria de Manresa.
- Monumentalitat, simetria i hieratisme barrejat amb un cert naturalisme.
- Pintura de colors clars.
- Predomini de la línia corba.
- Cerca de volum en les figures i voluntat comunicativa a través del gest i la mirada.
- Es fan els primers exercicis de perspectiva i combinen fons daurats amb decoracions arquitectòniques i paisatgístiques simples.
Característiques Cromàtiques
El cromatisme d'aquest retaule és suau, gens agressiu. Hi destaquen el blau de la vestimenta amb què apareix repetidament la Mare de Déu i els vermells de les túniques d'alguns personatges. El fons daurat, característic de l'escola de Siena, és present en la major part de les escenes. El color hi predomina per damunt del dibuix. El modelatge no és encara gaire contrastat i els caps resulten una mica plans.
Estructura del Retaule
El retaule s'estructura a partir d'un cos central de cinc carrers separats per muntants decorats per diferents figures, i una predel·la en la qual només queden les dues plaques dels extrems. El carrer central –més ample– està dividit en tres registres superposats.
La resta de carrers es divideixen en tres compartiments sobreposats de dimensions més reduïdes, coronats per unes petites estructures decorades amb àngels portant filacteris (pergamins escrits). La part superior del retaule està rematada amb motius arquitectònics gòtics, i el guardapols està decorat amb motius florals i escuts.
Escena Principal
El retaule és presidit per l'escena de l'arribada de l'Esperit Sant (Pentecosta), de dimensions més grans que les altres. Representa el moment en què l'Esperit Sant infon a les ànimes dels apòstols el do per predicar el cristianisme.
Altres Escenes
Sobre aquest passatge es representa la Coronació de Maria i a l'àtic apareix el Calvari, flanquejat per dues parelles d'àngels. Als carrers laterals –dos a cada costat–, es representen diferents episodis del Gènesi i el Nou Testament, acompanyats per diferents sants i personatges de l'Antic Testament pintats als entrecarrers o muntants. En la predel·la, a l'esquerra es representa a Sant Esteve discutint amb els doctors jueus, i a la dreta la missa de Sant Martí. En el centre, Borrassà hi pintà la Pietat de Crist.
L'Estil de Pere Serra
Pere Serra és un dels representants de la pintura italogòtica a Catalunya. La composició és amable, gens dramàtica, i els personatges gairebé no manifesten cap sentiment. Els rostres estan idealitzats i prenen com a model els de l'escola de Siena; els femenins en particular són gairebé tots iguals, tant si es tracta de la Mare de Déu com de qualsevol santa; en els masculins, en canvi, hi ha una mica més de varietat. La figura de la Mare de Déu és arquetípica i es troba repetida, en diverses escenes amb la mateixa expressió i amb idèntica inclinació del cap.
Models Iconogràfics
Algunes imatges reprodueixen els models de l'època, com és el cas de l'Anunciació, amb Maria asseguda llegint i l'àngel agenollat: o de l'adoració dels Reis, en la qual no hi figura Sant Josep, poc valorat en aquella època. Hi ha altres escenes, però, que tenen una composició original, com ara les de la creació del món, la d'Adam o l'ascensió de Jesucrist.
Iconografia
L'Esperit Sant és unit a les figures de Déu Pare i de Déu Fill com a tercera persona de la Santíssima Trinitat. Representa el poder actiu de Déu, el seu principi vital; és present en la concepció de la Verge Maria, i inspira els apòstols i deixebles de Jesús perquè puguin predicar la seva fe i crear la comunitat de fidels que forma l'Església. Totes aquestes funcions es troben representades en aquest retaule dedicat a l'advocació de l'Esperit Sant.
Significat
La intenció bàsica d'aquest retaule no és representar en imatges la vida de Jesús, sinó glorificar l'Esperit Sant. Això explica la discontinuïtat i els salts en les escenes: el cicle narratiu comença amb dues úniques imatges de l'Antic Testament i, immediatament, es passa al Nou Testament; a més, es deixa de banda la passió i s'incorpora una escena referida a l'Església: Sant Pere, el fundador, predicant el cristianisme inspirat per l'Esperit Sant. D'aquesta manera, el que es destaca és la presència de l'Esperit Sant, tant a l'Antic Testament (Déu és al mateix temps Pare, Fill i Esperit Sant), com al Nou Testament (Anunciació, baptisme i Pentecosta), com a la història de l'Església a la terra (predicació de Sant Pere o Sant Esteve discutint amb els doctors jueus). També es dóna un gran protagonisme a Maria, com a Mare de Déu i com a imatge de l'Església.
Funció
Decorar la capella que tenien el gremi de cuireters de la ciutat de Manresa, en aquesta Seu. Els seus membres s'agrupaven en la Confraria de l'Esperit Sant i tenien una capella amb aquesta advocació en una de les naus laterals de la Seu de Manresa, dedicada a Santa Maria. L'altra funció és la de glorificar l'Esperit Sant.