Resums dels capítols de solitud

Drets laborals i societat:

la llei dels convenis col·lectius de 1958 establí que hi habia d'haver una negociació entre empresaris i treballadors a fi de poder resoldre els conflictes que els sorgien. I pel que fa a la societat: havia arribat la del consum.

Els fets del Palau de la Música:

El 19 de maig de 1960, durant l'homenatge dels centenari del naixement de Joan Maragall, que va orgalitzar l'Orfeó català i on assistiren ministres de Franco, s'havia d'interpretar el "Cant de la senyera". Tres dies abans, el governador civil ho va prohibir i, durant l'acte, Josep Espar i Ticó la va començar a cantar. Altres cantaires el van seguir i la policia va colpejar-los.

El IV congrés del Moviment europeu internacional:

s'hi van reunir 18 opositors del règim franquista, cosa qie provocà la declaració de l'estat d'excepció a Espanya, que el govern va aprofitar per controlar les vagues, ETA i les rebel·lions estudiantils.

La nova cançó:

el 1959 es publica l'article que es considerarà fundacional del moviment. Maurici Serrahima el va titular "Ens calen cançons d'ara" i aparegué a la revista "Germínàbil" el precedent de "Serra d'or". En ell demanava que, com a tota cultura normal, la catalana havia de tenir el seu vessant musical popular. En aquella època havien aparegut alguns èxits internacionals cantants en català, Luís Llach, Joan Manuel Serrat i Ma del Mar Bonet.

La caputxinada:

El 9 de març del 1966 al convent dels caputxins de Sarrià, s'hi reuniren més de 500 persones que van redactar i aporvar el manifest "Per una universitat democrtàtica" i construïren el SDEUB (Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona), Espriu, Joan Oliver, María Aurèlia Capmany.

L'argument de la novel·
La explica la vida atzarosa d'una dona des del naixement fins a la vellesa, els seus amors i el seu periple com a conseqüència de ser dona i de classe traballadora amb l'agreujant de ser filla il·legítima d'un dels amos on el seu avi treballa de porter i d'una treballadora. Tot es conseqüència directa de l'època que li toca de viure, entre 1899 i 1969.

L'acció, se situa entre l'any 1899, quan neix Carola Milà i el 1968 quan des de la vellesa reconeix que és una dona rica i felíç. Capmany posa en evidència que la situació sociopolítica ha marcat sempre greus desigualtats de classes i de gènere, i denuncia que la situació de la dona no ha millorat gaire durant aquests anys, malgrat tot, la Carola Milà és felíç des de la seva condició de dona, com la mateixa María Aurèlia Capmany, que va manifestar repetides vegades que se sentia felíçment, dona.

La novel·la esta narrada en forma de memòries, però també de novel·la picaresca i de novel·la d'aventures, i María Aurèlia va utilitzar unes refèrencies clares:
1)Mémoires de Rigolboche (1869) una dona que va fer fortuna i que va gaudir de gran popularitat.
2)Clàssic de la novel·la anglesa, Moll Flanders (1711), que explica la vida difícil i atzarosa de dones que són abandonades per les seves mares, per motius diferents, i que lluiten amb el medi per obrir-se camí.
3)Novel·la picaresca, que apareix en el resum inicial que avança el contingut del capítols, a la manera de Lazarillo de Tormes, però també s'al·ludeix a la novel·la picaresca en relació al punt de vista narratiu, que come´ça en primera persona per donar-li versemblança als fets que s'expliquen.
4)Novel·la històrica. És molt notable la documentació de la novel·la, la minuciositat amb què està descrita la ciutat de Barcelona.
5)Capmany reclama la complicitat del lector, que culgui viure l'aventura de la Carola Milà amb el punt d'ironia que la novel·la desprèn en molts moments.

Estructura interna:

 Novel·la de 15 capítols que dibuixa una ziga-zaga constant segons el que marca l'itinerari de la protagonista.

5 primers capítols: abracen la infantesa i la preparació per a la vida adulta de la Carola Milà

6 següents: expliquen com la Carola Milà, ja una dona adulta, s'obre pas amb astúcia i aconsegueix ascendir socialment. Capítols 12: marca una ruptura de la Carola Milà, i la guerra i la seva determinació de romandre a Barcelona li donen l'oportunitat de conèixer l'amor una altra vegada. Capítol 13-14: expliquen com la Carola Milà arriba a la pròpia negació vivint una vida que no és la que volia en realitat, burgesa i acomodada, a l'estil del nou règim.Capítol 15: suposa un Renaixement, l'opció de la llibertat, simbolitzada pel París dels anys 60, i l'etapa final de la vellesa en què la protagonista reflexiona sobre la seva vida i escriu les seves memòries.

Literatura de postguerra: El triomf franquista contra les forces republicanes significa l'inici immediat d'un llarg període històric de repressió contra les llibertats democràtiques inividuals i nacionals. L'any 1939 la llengua catalana queda eliminada de la vida pública, es tanquen editorials i es produeix com a llengua d'edició. Molt a poc a poc, a mesura que el règim es va voler rentar la cara del règim dictatorial va afluixar la persecució de la llengua catalana, del basc i el gallec. Durant uns anys van conviure 3 nivells culturals: 1.Una cultura oficial promoguda pel règim, encarregada de mostrar la seva imatge i el seu missatge. 2.Una cultura pública sense intervenció dels organismes oficials. 3.Una cultura clandestina: la catalana. Obejctius de l'exili i la clandestinitat: salvar la llengua i recuperar el prestigi.

Llengua:

rica i viva, reflecteix la parla del carrer. És un recurs més que l'ajuda a perfilar i identificar els ambients i els seus protagonistes, des dels sindicalistes als menestrals i des dels senyors a les criades o prostitutes

Biografia:-
Molt barcelonina -Estudia a Institut Escola i va ser molt felíç -Es va formar durant la II República però quan va acabar els estudis era la Guerra Civil -Societat paternalista, però ella mai ha sentit vergonya de ser dona -Va estudiar filosofia i li agradava molt escriure però les històries de literatura li semblaven molt aburrides -Al acabar la carrera comença a treballar a l'Escola Municipal de Badalona i més endavant deixa la pedagogia i s'especialitza nomes en escriure -1969 escriu Felíçment, jo sóc una dona.

Doctor Subietas: l'autora vol que sigui entranyable. Manté una relació cordial i amistosa amb la protagonista. Benito Garrido: és el personatge antagònic de l'Esteve Plans, pertany a la classe treballadora, és republicà i valent, i estableix una relació d'igualtat amb la Carola. Agustí Turull, María Albiol, Anita, Rossy i Cose Tudurí: personatges secundaris que serveixen per fer avançar l'acció.

La novel·la de postguerra: Era molt difícil i al principi impossible, publicar en català, i més la novel·la. La novela catalana abans de la Guerra Civil ja patia una situació de dèficit i fins de crisi. Tot i les dificultats s'anirà recuperant gradualment, insistint en les tècniques i les actituds que s'havien desenvolupat en els anys de preguerra. 1.La narrativa de l'exili: la traumàtica experiència de la Guerra i la no menys dolorosa de l'exili van estimular la redacció d'un seguit de novel·les i contes, mitjançant els quals pretenien donar testimoni dels esdeveniments viscuts o reflexionar sobre la condició humana.

2.El Realisme compromés: cal distingir dos corrents: -Neorealisme: constituit per un conjunt de novel·les i contes centrades en els ambients marginals i els treballadors, amb intenció de denúncia humanitària. -Realisme històric: substitució de la denúncia humanitària per un plantejament de la injustícia social. 3.Recreació del Realisme vuitcentista: hi destaquen 2 autors: Sebastià Joan Arbó i Enric Valor. 4.La influència de l'existencialisme: és un moviment filósòfic que se situa l'existència humana al centre de la reflexió. No pas l'existència en sentit bstracte, sinó de forma concreta. Ex: Mauel Pedrolo i M. Aurelia Capmany. 5.La narrativa de gènere: Neix la novel·la policíaca catalana gràcies a l'esforç de 2 escriptors: Manuel Pedrolo i Rafael Tasis.

Contextualització: 1966: publica l'assaig "la dona a Catalunya: consciència i situació" per càrrec dels editors Max Cahner i Josep Benet. El llibre és un assaig sobre la dona catalana (volia dir que alguna cosa estava canviant en aquella societat dels 60 i 70). 1969: Escriu la novel·la "Felíçment, jo soc una dona". En aquesta abocà tots els coneixements adquirits sobre la dona i la transformació de la seva identitat dins una societat d'homes que, estaven poc avessats als canvis. Aquesta novel·la representa un punt d'inflexió en la trajectòria novel·lística de M. Aurelia Capmany. Ens permet observar uns personatges que transiten al voltant de la protagonista, Carola Milà, en una societat regida per unes normes correctes i conegudes.

Carola Milà no és un personatge combatiu, no denúncia, no lluita, no jutja, no té discurs; senzillament intenta adaptar-se a les normes, i som nosaltres, els lectors, els que hem de reflexionar constantment sobre el paper de la dona. Així doncs, mentre Carola Construeix la seva identitat a partir dels referents que apareixien al llarg de la seva vida, nosalltres hem d'adonar-nos en quines condicions vivien les dones durant aquells anys. També hem de respondre la veritat de l'afirmació que trobem al títol.

Tenim una triple conjunció:Capmany: coneguda i reconeguda per una extensa obra: assaigs, obres teatrals, novl·les, guions, traduccions... Figura pública amb un clar compromís polític. Ella vol explicar "la vida de la seva vida".Novel·la: A la seva obra de ficció hi conflueixen el seu pensament i el seu compromís. Mostra la seva veu més íntima i més interior (a través deñs personatges que s'enfronten davant de la realiat). Reflexió crítica. Apel·la al lector. Tipus de la novel·la de caire més psicològic a la novel·la d'intriga, passant per la històrica o la picaresca. Explora diversos punts de vida narratius.

Podem dir que: és una escriptora curiosa, per a qui escriure sí conèixer i saber, també qüestiona el fet literari, investiga noves formes i possibilitats, i es va basar en diverses influències, fruit de la seva varetat com a lectora.Feminisme: A partir de la transformació de Carola Milà podem observar les teories feministes de M. A. Capmany. Ens descobreix que tot i que ser deutora d'una época apunta les claus que la lliguen al nostre present ajudant-nos a entendre les noves teories feministes. Una identitat que es mostrarà núltiple i diversa en contraposició a la categoria "dona" de l'època i que apuntarà directament cap a les teories feministes actuals

Personatges: Carola Milà: és la protagonista de la novel·la, una dona que construeix la seva pròpia identitat amb els elements que té al voltant, lluitant en un món que li ofereix molt poques coses pel fet que és dona i de clase obrera. L'autora la dibuixa com una dona intl3ligent, valenta, eixerida i amb un gran instint de supervivència, qualitats que li serveix per ser una dona lliure, rica i rica.

Sebatià Milà: és l'avi de la Carola., un home orgullós i autoritari, de procendència humil, treballa per sobreviure, però es ven als amos i traeix els seus orígens per benefici propi. Sindu i la Teresa Pujades: són els amos de la fàbrica on treballa el Sebastià Milà. Representen la classe burgesa. Feliu Tobias: és unjove anarquista que s'enamora de la Carola i serà el seu primer amor. És el personatge antagonista d'en Salvador Milà.

Francesca Bertolozzi: és una dona que gaudeix de bona posició gràcies al seu casament amb l'Esteve Reinal. Dintre de l'obra s'inisnua que prové d'una classe no benestant. L'Esteve Plans: és el marit de la Carola, Un home de classe benestant per naixença. Quan ella es queda embarassada s'hi casa. És un home masclista, maltractador, covard, que té evidents problemes de relació amb les does i tracta a la Carola com si fos propietat seva.