Resumen: Les aventures d’ulisses

- L’Odissea 'Odissea  és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer. Està compost de 12.109 hexàmetres distribuïts en 24 cants. Aquest 24 cants poden agrupar-se en tres parts: El viatge de Telèmac, Les aventures d'Ulisses i La venjança d'Ulisses. Probablement va ser compost al segle IX aC. Relata les aventures de l'heroi grec Odisseu (també anomenat Ulisses) des que va partir de la conquerida Troia fins que torna a casa seva a Ítaca. L'Odissea es considera un dels poemes fundacionals del cànon de la literatura occidental. La seva influència és evident en molts temes de mitologia, en obres modernes (com en James Joyce) i en llibres d'altres cultures. La paraula "odissea" ha passat a significar "viatge ple d'aventures" en la llengua comuna.

Característiques: És una obra de composició molt moderna, per la barreja de temps i gèneres que usa. Aprofita mites coneguts i els intercala en les aventures de l'heroi, de manera que el públic sentia el plaer de sentir històries conegudes però en una nova versió que feia més important el protagonista. Els mites poden ser també d'altres cultures. L'obra conté elements típics de l'èpica de recitació oral, com les fórmules memorístiques i els epítets dels personatges. És un exemple de literatura d'aventures i de viatges, si bé el Març del Mediterrani aviat esdevé mític, amb llocs imaginaris i intromissions de l'altre món. Els temes són universals: l'amor familiar contra les aventures de la passió, el retorn a la llar, la pugna entre civilització i natura, la gelosia femenina o l'equilibri entre el seny i la rauxa.

Resum de l'argument: Acabada la guerra a Troia, els herois aqueus supervivents han tornat a les seves respectives llars després de llargs viatges. Odisseu, però, és retingut per la nimfa Calipso després de Déu anys de la seva partida de Troia. En aquest moment Zeus, per tal de decidir el retorn d'Odisseu a la seva pàtria, convoca una assemblea de déus a l'Olimp. La deessa Atena s'erigirà en advocada i protectora d'Odisseu. Obtingut el permís del pare dels déus, Atena parteix cap a Ítaca on convenç Telèmac, el fill d'Odisseu, per tal que cerqui son pare per les ciutats dels diferents herois aqueus ja retornats de Troia. Seguint, doncs, aquestes ordres visita Nèstor a Pilós, i Menelau i Helena a Esparta, sense arribar a saber res del retorn de son pare. Mentrestant, a Ítaca, la noblesa, creient mort Odisseu, vol casar Penélope, esposa de l'heroi, la qual va posposant el moment de triar marit a l'acabament d'una estora que va fent de dia i que desfà de nit, i ordeix l'assassinat de Telèmac.

Aquí es produeix el primer flashback de l'obra: en el cant V apareix Hermes, el déu missatger, donant la notícia a la nimfa Calipso de la voluntat de Zeus de permetre el retorn d'Odisseu a la seva pàtria. Aquesta acata les ordres divines i permet la marxa de l'heroi, el qual construeix un rai, parteix i naufraga per l’odi de Posidó. Més tard aconsegueix salvar-se, i arriba a l'illa dels feacis, on Nausica, filla del rei Alçínous, incitada per Atenea, el condueix a palau. Allí, seguint les normes d'hospitalitat de l'època l'acullen, i el conviden al banquet.

En aquest banquet un aede canta les gestes de la guerra de Troia i les del mateix Odisseu. En escoltar-les, l'heroi no pot reprimir l'emoció i es posa a plorar. Confessa la seva identitat, i passa a narrar en un segon flashback en primera persona el retorn de Troia amb les consegüents aventures:

- Al país dels cicons.  

-Al país dels lotòfags.  

-Amb el ciclop Polifem.

- A l'illa d'Èol.  

La pèrdua d'una part important de la seva flota al país del lestrígons.  

-L'arribada i estada d'Odisseu i de la resta de companys a l'illa de la fetillera Circe.  

-El descens a l'Hades.  

-Les dificultats del retorn amb les escenes de les sirenes, les roques mòbils Escil·la i Caribdis, i les vaques d'Hèlios.

-Estada a l’illa de Calipso.

Un cop acabada la narració hom retorna l'acció a la partida cap a Ítaca. Arribat, doncs, a Ítaca, i seguint els consells d'Atena, la qual no l'abandona en tota la tornada, adopta l'aspecte d'un pidolaire per tal de no fer sospitar ningú i poder actuar amb sorpresa davant els excessos dels nobles aristòcrates pretendents de la seva muller Penèlope. És justament en aquest moment quan Telèmac arriba del seu periple, i, fent cas de la profecia que del retorn de son pare havia fet Helena, el reconeix després de vint anys de la seva partida cap a Troia. Ambdós planejaran la venjança. Introduït Odisseu a palau amb l'aspecte de pidolaire pateix vexacions per part de servents i altres pidolaires. Només serà reconegut pel seu fidel gos Argos, i la seva dida Euriclea. Serà en el certamen de l'arc, on només Odisseu serà capaç de tibar-lo i passar la fletxa pel forat de les destrals arrenglerades. Immediatament després es dóna a conèixer al pretendents i, ajudat per seu fill Telèmac, i pels fidels servents Eumeu i Fileci, occirà gairebé tots els pretendents. Per acabar serà reconegut amb emoció per una perplexa Penèlope, visitarà son ancià pare, posarà Pau a una revolta de familiars dels pretendents occits i tornarà a regnar amb seny i enginy sobre Ítaca. Estructura L'obra consta de 24 cants. Igual que molts poemes èpics antics, comença in media res, a la meitat de la història, i els fets anteriors es narren als records o narracions del propi Odisseu. El poema està dividit en tres parts:

1. Telemàquia: (cants de l'I al IV) s'hi descriu la situació d'Ítaca amb l'absència del seu rei, el patiment de Telèmac i Penèlope pels pretendents, i com el jove emprèn un viatge en busca del seu pare.

2. Palau d’Alçínous i aventures. (cants V al XII). A la cort del rei Alçínous Odisseu narra les aventures des que sortí de Troia.

3. Venjança d'Odisseu i mort dels pretendents: es descriu la tornada a l'illa, el reconeixement per algun dels seus esclaus i el seu fill, i com Odisseu es venja dels pretendents matant-los a tots. Després d'això, Odisseu és reconegut per la seva esposa Penèlope i recupera el seu regne. Finalment, es fa la Pau entre tots els habitants d'Ítaca.