Resum d'Història: Fonts, Edats, Imperis i Conquistes
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 10,23 KB
Fonts Històriques
Fonts primàries: contemporànies als fets dels quals s'informa.
Fonts secundàries: posteriors als fets dels quals s'informa.
Fonts orals: entrevistes als testimonis del passat.
Fonts escrites: documents escrits (llibres, tractats...).
Fonts iconogràfiques: imatges (fotografies, pintures...).
Fonts materials: objectes (roba, eines, armes...).
Edats Històriques
La Prehistòria va des de l'aparició de l'home fins a l'aparició de l'escriptura (3500 a.C).
L'Edat Antiga va des de l'aparició de l'escriptura (3500 a.C) fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476 d.C).
L'Edat Mitjana va des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476 d.C) fins al descobriment d'Amèrica (1492).
L'Edat Moderna va des del descobriment d'Amèrica fins a la Revolució Francesa (1789).
L'Edat Contemporània va des de la Revolució Francesa fins a l'actualitat.
358 a.C = Edat Antiga
1240 d.C = Edat Mitjana
2100 d.C = Edat Contemporània
1023 a.C = Edat Antiga
340 a.C = Edat Antiga
1580 d.C = Edat Moderna
1390 a.C = Edat Antiga
1789 d.C = Edat Contemporània
358 a.C = IV
1240 d.C = XIII
2100 d.C = XXI
1789 d.C = XVIII
1023 a.C = XI
340 a.C = IV
1580 d.C = XV
1390 a.C = XIV
L'Imperi Romà
Teodosi l'any 395, quan va morir, va deixar l'Imperi d'Occident al seu fill Honori i l'Imperi d'Orient al seu fill Arcadi.
Justinià va ser l'emperador més important de l'Imperi Romà d'Orient. Va regnar del 527 al 565.
Va dur a terme una reforma important: centralització del poder (tot el poder en mans de l'emperador).
Grans construccions a les ciutats de Constantinoble.
Al 1453 va caure l'Imperi d'Orient.
L'Edat Mitjana
L'Edat Mitjana és el període històric comprès entre els segles V i XV.
Es divideix en: Alta Edat Mitjana (V al X) i Baixa Edat Mitjana (X al XV).
Pobles Germànics
Els pobles germànics que van entrar entre els segles IV i V a dins de l'Imperi Romà:
- Vàndals: van ocupar el sud de la península. Van ser expulsats pels visigots i van anar al nord d'Àfrica.
- Sueus: es van establir al nord-oest de la península ibèrica.
- Alans: van entrar a la península ibèrica i van ser expulsats.
- Visigots: es van establir a la península itàlica.
- Francs: van fer fora els visigots del sud de la Gàl·lia.
- Angles i Saxons: es van establir a la Britània.
Visigots - Península Ibèrica – Regne Visigot (sud de la Gàl·lia, Hispània).
El regne visigot es va dividir en 3 etapes:
Primera: 411-476
Segona: 476-507
Tercera: 507-711
L'Islam
Els àrabs eren un poble nòmada de pastors, agricultors i comerciants originaris de la península d'Aràbia. Al segle VII hi va sorgir l'islam, que és la religió predicada pel profeta Mahoma (570 – 632).
Aràbia és una península de l'Orient Pròxim, situada entre el mar Roig, el mar Mediterrani, el mar Negre i el mar Caspi.
Els habitants d'Aràbia tenien una religió politeista (adoraven a més d'un déu). La Meca era la seva ciutat sagrada.
Mahoma va néixer a la Meca. Era un comerciant que, gràcies als seus viatges, va conèixer les religions jueva i cristiana, ambdues religions monoteistes. Se li va aparèixer l'arcàngel Gabriel i, en nom de Déu, li va dir que prediqués una nova religió.
Temps després va començar a predicar la nova religió, però va tenir problemes amb els comerciants i caps de les tribus de la Meca.
Mahoma, en ser perseguit pels habitants de la Meca, va haver de fugir a una ciutat propera: Medina (ciutat del profeta). Aquesta fugida rep el nom d'Hègira i va tenir lloc l'any 622.
Als anys següents va predicar l'islamisme i va dur a terme la guerra santa contra els àrabs infidels.
Quan va morir Mahoma, la majoria dels àrabs ja s'havien convertit a la nova religió.
Amb la mort de Mahoma al 632 s'inicia un període anomenat califat. Durant aquest període, els seus familiars i amics van assumir el títol de califes.
El califat es pot dividir en etapes:
- Califat Ortodox (632-661)
- Dinastia Omeia (661-750)
- Dinastia Abbàssida (750 – 1258)
Els Cinc Pilars de l'Islam
Els cinc pilars de l'islam són:
- La professió de fe (no hi ha altre déu fora d'Al·là i Mahoma n'és el profeta).
- L'obligació de pregar cinc vegades cada dia en direcció a la Meca.
- La pràctica de l'almoina.
- El dejuni des de la sortida fins a la posta del sol durant el mes de Ramadà.
- El pelegrinatge a la Meca una vegada a la vida.
La Mesquita
La mesquita és l'edifici de culte dels musulmans i on fan les seves oracions col·lectives.
La mesquita té les següents parts:
- Minaret: és la torre on el muetzí crida als fidels a l'oració.
- Pati porticat amb font: on es fan les purificacions.
- Sala d'oracions: on fan les oracions els musulmans.
- Alquible o mur: que assenyala la direcció cap a l'est (la Meca) de la pregària.
- Mirab: o nínxol dins de la quibla.
- Mimbar: és el púlpit on l'imam dirigeix l'oració.
Al-Àndalus
Els musulmans van anomenar Al-Àndalus al territori que van conquerir a la península ibèrica.
Van conquerir la península ibèrica l'any 711 perquè primer els musulmans van intentar conquerir la península ibèrica al segle VIII, però un temps més tard, com no van vèncer, van anar amb un exèrcit més nombrós i van aconseguir apoderar-se de la península, ja que els visigots en aquella època estaven febles i no van trobar gaire resistència, així que van fer-ho sense problemes.
Les etapes polítiques de l'Al-Àndalus:
- Regne Nassarita de Granada
- Regnes de Taifes
- Califat de Còrdova
- Emirat Independent de Bagdad
- Emirat Dependent de Damasc
Califa: era qui tenia el poder absolut.
Visir: era el primer ministre.
Ràtzia: atacava els altres territoris però no els conquería.
La principal font de l'economia era l'agricultura, que va ser molt important entre els segles VIII i XV. També van començar a comerciar amb Europa i Orient.
Van aplicar nous mètodes en l'agricultura i van introduir nous conreus.
L'Al-Àndalus va ser el centre d'un actiu comerç internacional.
L'Al-Àndalus estava format per diferents races perquè hi havia gent d'altres països que immigrava allà.
El fet històric més important de la Baixa Edat Mitjana a la península ibèrica van ser les conquestes territorials dels regnes cristians.
Jaume I i les Conquestes
Jaume I: conqueridor perquè en complir la majoria d'edat va iniciar conquestes militars. Va conquerir Mallorca, València i Eivissa. L'expedició va sortir de Salou l'any 1229.
Mallorca: interessava als comerciants catalans per poder transportar mercaderies per via marítima.
Les terres es van repartir entre: rei, església i nobles.
Etapes de conquesta de València:
- 1232-1235: la noblesa aragonesa ocupa el nord de Castelló.
- 1236-1238: noblesa aragonesa i catalans conquereixen part central.
- 1243-1245: conquereixen el sud.
Es van repartir les terres entre la noblesa i els grans senyors feudals a l'interior. Al litoral es van repartir les terres en petites propietats al rei i aquestes van ser cultivades pels musulmans.
Conceptes Clau
Pactisme: sistema polític que implica que un sobirà ha de governar i legislar respectant la voluntat d'institucions o persones que representen la societat o una part d'aquesta. En la pràctica, les dues parts (sobirà i institucions) cedeixen fins a arribar a un pacte o acord.
Transhumància: pràctica en la qual els pastors porten els ramats, preferentment d'ovelles, cap a zones riques en pastures.
Mesta: organització creada pels ramaders del regne de Castella l'any 1273 per regular la transhumància.
Occitània: comprèn el sud de França i té una llengua pròpia, l'occità. Va mantenir una relació molt estreta amb Catalunya medieval i es va unir a França després de la batalla de Muret (1213).
Confederació: unió d'estats sobirans que mantenen les seves pròpies lleis però tenen un govern comú.
Expansió Mediterrània
Pere II el Gran: Sicília (1282).
Jaume II: Sardenya (1323), Ducat d'Atenes i Neopàtria, gràcies a l'ajut d'almogàvers (Roger de Flor).
Rutes marítimes importants:
- Mediterrània Occidental: comerç cap a les Illes Balears.
- Mediterrani-Oriental: costes del mar Negre.
- Ruta Atlàntica.
Martí l'Humà va morir sense descendent i van haver de buscar candidats a aquest càrrec. El Compromís de Casp: és un compromís pel qual es decideix qui serà el rei.
Els conflictes al camp van ser provocats pel patiment dels pagesos cap als senyors feudals i van ser solucionats amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, que va solucionar Ferran II.
Sentència Arbitral de Guadalupe: és una sentència que abolia els mals usos i que va posar fi al conflicte en el món rural.
Guerra Civil: va enfrontar el rei Joan II a l'oligarquia formada per la noblesa, l'església i l'alta burgesia, aplegades en un nou organisme adjunt a la Generalitat, el Consell del Principat.
Capitulació de Pedralbes: és la rendició de la monarquia davant el rei.