La Restauració i la Guerra d'Ultramar: Forces Polítiques i Conflictes
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,63 KB
Les Forces Polítiques Marginades del Sistema
L'Evolució del Republicanisme
Després del fracàs de la Primera República, el republicanisme va haver de plantar cara al desencís d'una part dels seus seguidors i a la repressió governamental.
Emilio Castelar va protagonitzar l'adaptació més ràpida, evolucionant cap a postures moderades i creant el Partido Republicano Posibilista. Va ser elegit diputat de Barcelona el 1876. En canvi, Manuel Ruiz Zorrilla va optar per un republicanisme radical, fundant el Partido Republicano Progresista, que va protagonitzar intents d'insurrecció fallits. Això va portar a alguns republicans a unir-se al Partido Republicano Centralista de Salmerón.
A Catalunya, el Partit Republicà Democràtic Federal de Pi i Maragall va continuar sent la força principal. El 1883, amb Josep M. Ribot, el federalisme va rebre un nou impuls.
Les reformes liberals van estimular la Unión Republicana, que va obtenir bons resultats el 1893. Tot i això, el republicanisme va haver d'enfrontar-se a la influència de l'internacionalisme entre els obrers.
La Reconversió del Carlisme
Després de la derrota del 1876, es va prohibir la presència de Carles VII a Espanya.
Cándido Nocedal va estendre els cercles carlins per tot Espanya. Juan Vázquez de Mella va proposar el 1886 l'Acta de Loredan, un programa adaptat a la nova situació, mantenint principis com la defensa del catolicisme i el foralisme, però acceptant l'ordre liberal capitalista.
Ramon Nocedal va liderar una escissió el 1888, fundant el Partido Católico Nacional, integrista i sense reconeixement del pretendent carlí. A Catalunya, van destacar Salvador Castañas i Fèlix Sardà i Salvany.
A partir del 1890, el carlisme es va reorganitzar en Cercles, assemblees locals esteses per tot Espanya.
La Guerra d'Ultramar
Cuba, la Perla de les Antilles
Després de la Pau de Zanjón, els cubans esperaven reformes: drets de representació, participació en el govern, llibertat de comerç i abolició de l'esclavitud, però no van ser ateses.
Es van crear el Partido Autonomista i la Unión Constitucional. El primer demanava autonomia i reformes, obtenint representació al parlament espanyol. El Partido Liberal de Sagasta va abolir formalment l'esclavitud el 1888.
La ineficàcia de les reformes va impulsar l'independentisme. El 1893, José Martí va fundar el Partido Revolucionario Cubano, amb suport de líders com Máximo Gómez, Antonio Maceo i Calixto García.
El 1891, Espanya va augmentar les tarifes aranzelàries als productes no peninsulars. Els EUA, principal client de Cuba, van protestar amb el president William McKinley amenaçant amb tancar el mercat als productes cubans.
La Gran Insurrecció
El 1879, la Guerra Chiquita va fracassar. El 24 de febrer de 1895, va començar una nova insurrecció generalitzada. Cánovas va enviar al general Martinez Campos, que va ser substituït per Valeriano Weyler, qui va iniciar una forta repressió amb les concentracions de camperols.
El conflicte en la selva no era favorable per a Espanya. La mortalitat entre les tropes va dificultar la victòria.
El 1897, després de l'assassinat de Cánovas, Ramón Blanco va substituir Weyler i va intentar una estratègia de conciliació, decretant l'autonomia de Cuba, el sufragi universal masculí i la igualtat de drets. Però els independentistes van rebutjar les reformes.
El 1896, va haver una rebel·lió a les Filipines, impulsada per la Liga Filipina de José Rizal i l'organització Katipunan. El govern liberal va negociar una pacificació momentània.
La Intervenció dels EUA
El president dels EUA va enviar el cuirassat Maine a l'Havana, que va explotar l'abril de 1898. Això va ser el pretext per a la guerra. Els EUA van enviar un ultimàtum a Espanya exigint la retirada de Cuba, que va ser rebutjat, iniciant la Guerra Hispanoamericana.
L'esquadra de l'almirall Cervera va ser derrotada a Santiago, i una altra a Cavite, Filipines.
El desembre del 1898, es va signar la Pau de París, amb Espanya cedint Cuba, Puerto Rico i les Filipines.