La Restauració a Espanya: Economia, Societat i Política al Segle XIX

El ferrocarril a Espanya al segle XIX

Construcció i reptes

La construcció de la xarxa ferroviària a Espanya, impulsada per la Llei General de Ferrocarrils de 1855, va tenir com a objectius reduir costos de transport, augmentar la velocitat dels desplaçaments i articular el mercat interior. Entre 1856 i 1865, es van construir aproximadament 4.500 km de vies. No obstant això, el projecte va enfrontar diversos problemes:

• La crisi financera de 1866, que va paralitzar les obres fins a la seva represa entre 1876 i 1885.
• La dependència de la protecció estatal, que va prioritzar les subvencions sobre la viabilitat econòmica de les línies.
• La influència de capital estranger, principalment francès, a causa de les grans inversions requerides.
• L'adopció d'una amplada de via diferent a la de la resta d'Europa, dificultant els intercanvis internacionals.
• La importació lliure d'aranzels de materials de construcció, frenant el desenvolupament del sector siderúrgic i de maquinària nacional.

Impacte en el mercat interior

Malgrat els reptes, el ferrocarril va afavorir l'articulació del mercat interior espanyol, reduint costos i temps de transport de mercaderies i passatgers, i connectant centres de producció amb àrees urbanes.

La societat espanyola al segle XIX

Noblesa, burgesia i classes populars

Durant el segle XIX, la noblesa va mantenir i fins i tot va augmentar el seu poder econòmic, convertint-se en propietaris capitalistes i conservant gran part de les terres. Paral·lelament, la burgesia va experimentar un ascens econòmic i social gràcies a les activitats comercials i industrials, i va buscar augmentar el seu poder mitjançant l'adquisició de títols nobiliaris.

Les classes populars urbanes van veure sorgir el proletariat, un nou grup social explotat laboralment per la burgesia. Els camperols, per la seva banda, van perdre terres i es van convertir en jornalers, mentre que les classes artesanes van perviure amb la pèrdua dels seus antics privilegis gremials.

Particularitats de la societat catalana

A Catalunya, la burgesia industrial va consolidar la seva influència amb el desenvolupament industrial entre 1835 i 1868. Les classes menestrals, formades per antics gremis medievals, també van tenir un paper important a les ciutats. A les zones rurals, la pagesia catalana gaudia de millors condicions de vida que la resta d'Espanya, amb molts petits i mitjans propietaris i arrendataris.

El sistema polític de la Restauració

Alternança en el poder

L'alternança en el poder entre conservadors i liberals durant la Restauració es va basar en mecanismes de control electoral com la compra de vots, la coacció dels votants a través del caciquisme, la designació prèvia de candidats i el falsejament d'actes i llistes electorals.

Semblances i diferències entre conservadors i liberals

Tant conservadors com liberals compartien una base electoral similar, formada per les classes privilegiades i la classe mitjana acomodada. Ambdós partits defensaven els interessos d'aquests grups, la monarquia, la Constitució, la propietat privada i l'estat liberal. A més, van pactar no promulgar lleis que l'altre partit es veiés obligat a abolir.

Les principals diferències residien en la seva postura respecte a l'Església i les reformes socials. Els conservadors, amb major presència de terratinents, defensaven l'Església i l'immobilisme polític, mentre que els liberals, integrats per professionals, eren més propers a un progressisme laic i defensaven el sufragi universal i reformes socials progressistes. Els conservadors eren partidaris del sufragi censatari.

Grups polítics marginats durant la Restauració

Els carlins, republicans, socialistes i nacionalistes van quedar marginats del sistema polític de la Restauració, amb un paper testimonial al parlament. Durant aquest període, els carlins van perdre influència, mentre que els republicans moderats van obtenir alguns èxits electorals. Els socialistes, liderats per Pablo Iglesias, van guanyar influència entre les classes populars urbanes, i els nacionalistes, representats per la Lliga Regionalista a Catalunya i el Partit Nacionalista Basc, van créixer entre la burgesia industrial.