Restauració Borbònica a Espanya: Canovas i la Constitució de 1876
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,26 KB
Govern Sagasta
Sagasta: s'amplien les llibertats democràtiques, en el 1883 s'aproba la llibertat d'expressió. En 1887 es fa la llei d'associacions, també en 1887 es fa la llei del jurat, 1888 abolició de l'esclavitud, 1890 l'ampliació del sufragi universal masculí. Hi ha una divisió entre Espanya oficial i Espanya real, això porta a l'apoliticisme, que és que els del poble veuen que el govern els hi està prenent el pèl, i tenen un sentiment anarquista, és a dir, no creuen en la política.
Conseqüències:
- Desastre econòmic vinculat al comerç colonial.
- Afecta a alguns sectors però no globalment.
- El tèxtil català reclama més proteccionisme.
- No hi ha enfonsament econòmic per:
- El repartiment de les fortunes, amb aquests diners es van crear els grans bancs.
- Es crea un sistema econòmic potent.
- No va afectar a la política.
Crisi moral: sensació de fracàs, crisi psicològica. Tres reaccions: aïllament d'Espanya respecte el món, ultranacionalisme. Espanya ha de renovar-se, estar a l'altura d'Europa, amb això sorgeix el regeneracionisme: regenera la vida política i social i el seu representant és Joaquín Costa.
Guerra d'Ultramar
1895 comença la guerra de Cuba. Comença la guerra a les Filipines, a Puerto Rico i a Cuba. Els EUA donen suport a 3 colònies, envien soldats. Trochas, els espanyols aïllen les guerilles de la població cubana en un recinte determinat. Cuba seguia aportant econòmicament. EUA vol Cuba i McKinley aplica la Doctrina Monroe que diu 'Amèrica pels americans'. EUA intenta comprar Cuba. Maine, barco. EUA declara guerra a Espanya i Cuba s'uneix. Flota naval espanyola derruïda. EUA declara la guerra a les colònies (juliol).
Restauració Borbònica
1875-1898: Hi ha un nou sistema polític que és conegut com a restauració, a Espanya torna la dinastia borbònica i la monarquia.
Canovas
Canovas, senyor important ja que és el principal polític d'aquesta època i és el senyor que comença el règim de la restauració. Líder del partit conservador liberal, va ser un advocat i polític i sense la seva política, la restauració no hagués sigut possible. La seva ideologia és liberal conservadora.
Antonio Canovas defensa que Espanya només pot ser una monarquia perquè la república porta al caos. Defensa la sobirania compartida (rei reina però no governa). També defensa l'ordre públic, l'exèrcit... i la propietat privada. Apolla que l'església, la pàtria i l'estat estiguin fusionats, i assegura l'estabilitat del país.
La Constitució del 1876
Els conservadors i els liberals han de poder governar. Espanya és una monarquia i la sobirania nacional és compartida. Es fixa la divisió de poders: judicials, executiu i legislatiu, passen a ser poders independents, i el govern no mana sobre el parlament. El poder legislatiu és bicameral: hi ha Congrés de Diputats i el Senat. Es fa la declaració de drets i llibertats. Sufragi universal masculí (homes únics que poden votar). Té una religió oficial, que són els catòlics i són centralistes. Aquesta Constitució s'aprova el 30 juny 1876.
Bipartidisme
Un partit conservador i un liberal que tots dos tenen la mateixa afició (mateixes ganes de governar) però tenen dos pensaments diferents.
Partit Conservador
Governa del 1875 al 1881. És creat per Antonio Canovas i en aquest partit s'aprova el sufragi censatari. Es desconfia de l'ampliació de llibertats. Immobilisme social. És un estat confessional. Té el suport de l'església. Aquest partit l'aprovaven els antics moderats i unionistes (pensen que Espanya és una única nació i està unida) també l'aristocràcia, l'alta burgesia i la jerarquia eclesiàstica (església).
Partit Liberal
Del 1885 al 1890. Dirigit per Praxedes. Defensaven el sufragi universal (1890 s'amplia el sufragi universal masculí). Creuen en la reforma social. Confien en l'ampliació de drets i llibertats. És una societat laica. Es creia només en una religió, catòlica. La gent que els apovaven eren antics progressistes, demòcrates i republicans moderats, la classe mitjana de la burgesia i la classe mitjana.