La Restauració Borbònica (1875-1902): Política, Economia i Catalanisme

La Restauració Borbònica (1875-1902)

La Restauració va ser un període de la història d'Espanya comprès entre 1875 i 1902. Es divideix en tres etapes:

• 1875-1885: Regnat d'Alfons XII.
• 1885-1902: Regència de Maria Cristina.
• 1902-1923: Regnat d'Alfons XIII (fill d'Alfons XII i Maria Cristina).

La Restauració de la monarquia borbònica en la persona d'Alfons XII va començar amb el pronunciament del general Martínez Campos el 1874. El principal impulsor de la Restauració va ser Cánovas del Castillo (unionista), qui va aconseguir que Isabel II abdiqués. Cánovas, president del govern i líder del partit liberal conservador, defensava valors com la religió, la família i la propietat. El seu sistema polític era conservador, mentre que el sistema parlamentari era liberal, encara que amb un funcionament poc democràtic.

Bases de la Restauració

Les bases de la Restauració van ser fixades en la Constitució del 1876, que establia:

• Sobirania compartida entre les Corts i la Corona.
• Corts bicamerals (Congrés i Senat).
• Confessionalitat catòlica de l'Estat.
• Àmplia declaració de drets.
• Sufragi censatari.

El Nou Règim i el Bipartidisme

El nou règim es caracteritzava pel bipartidisme, amb dos partits polítics principals: conservadors i liberals. Ambdós partits van renunciar al pronunciament com a forma d'accés al poder. La monarquia tenia un paper arbitral en la vida política, i l'exèrcit es va allunyar de la intromissió en la política. La fi de les guerres carlines i de Cuba va contribuir a l'estabilitat del règim.

Conservadors (principalment agrícoles) i liberals (professionals i classe mitjana acomodada) estaven d'acord ideològicament. Defensaven la monarquia, la Constitució, la propietat privada i la consolidació d'un estat liberal, unitari i centralista.

Partits Polítics

• Partit Liberal-Conservador: liderat per Cánovas del Castillo.
• Partit Liberal-Fusionista: liderat per Práxedes Mateo Sagasta, format per progressistes, unionistes i exrepublicans moderats.

Els conservadors eren més proclius a l'immobilisme polític i a la defensa de l'Església i l'ordre social. Els liberals defensaven un reformisme més laic i progressista. Ambdós partits van acordar tàcitament no promulgar lleis que obliguessin l'altre partit a abolir-les en arribar al govern. El sistema electoral era corrupte i manipulador, amb compra de vots, falsificació d'actes i la influència dels cacics.

El Caciquisme

El caciquisme era especialment prevalent en zones rurals. Els cacics eren individus que, pel seu poder econòmic, controlaven una circumscripció electoral. Amb la mort d'Alfons XII el 1885, liberals i conservadors van signar el Pacte d'El Pardo, que va donar pas a un govern liberal sota Sagasta. Durant aquest govern, es va abolir l'esclavitud, es va aprovar la llei d'associacions i es va ampliar el sufragi universal masculí.

El Republicanisme

El republicanisme tenia una àmplia base popular, amb ateneus, centres i casals republicans, i òrgans de premsa influents com el diari "La Publicitat". El Partit Possibilista va entrar a formar part del joc electoral de la Restauració. La família republicana estava formada pel Partit Republicà Progressista i els seguidors de Salmerón, d'un republicanisme més centralista i unitari, i el Partit Republicà Federal, encapçalat per Pi i Margall. El 1883 es va celebrar el 1r Congrés Regional Federal, que va aprovar les bases per a un projecte d'estat català. El 1890 es va aprovar el sufragi universal, i el 1893 es va fundar la Unió Republicana.

La Guerra de Cuba

Causes: La Pau de Zanjón el 1878 no va satisfer les demandes cubanes. Les noves revoltes van ser provocades per la política proteccionista espanyola, que amb l'aranzel del 1891 va reforçar la condició de Cuba com a mercat reservat per als productes espanyols, provocant l'oposició dels comerciants cubans i del govern nord-americà. El 1897, Cánovas va ser assassinat. Hi va haver una rebel·lió a les Filipines, i el 1898 els Estats Units van declarar la guerra a Espanya.

Conseqüències del Desastre del 98

La pèrdua de les últimes colònies va suposar la destrucció del mite de l'imperi espanyol. Es va evidenciar la corrupció del sistema polític, la ineficàcia de l'exèrcit i la incompetència dels polítics. Van sorgir moviments regeneracionistes que pretenien modernitzar l'economia. Els regeneracionistes, com Canalejas i Joaquim Costa, intentaven canviar el país des de dalt.

• Econòmiques: pèrdua dels mercats colonials, augment del deute públic, inflació baixa, reducció del deute públic i augment de les inversions, iniciant un període d'expansió econòmica.
• Polítiques: no hi va haver grans canvis institucionals ni una crisi de l'estat. El règim de la Restauració va sobreviure al desastre. Van sorgir moviments polítics crítics com el nacionalisme i el regeneracionisme.
• Socioculturals: antimilitarisme, minoria de militars que reivindicaven més protagonisme polític i la Generació del 98.

El Catalanisme

El catalanisme va sorgir com una alternativa política. Els seus orígens es remunten al moviment de la Renaixença el 1830, que reivindicava la llengua i la cultura catalana. El moviment carlista reivindicava l'absolutisme i s'oposava al liberalisme. El federalisme de Pi i Margall defensava l'autonomia de Catalunya com a part d'un estat federal i el proteccionisme econòmic.

El Catalanisme Polític

Durant la Restauració, hi va haver tres cercles del catalanisme: escriptors romàntics, un grup de catòlics i els federals encapçalats per Valentí Almirall. Almirall va fundar el Centre Català i va escriure "Lo Catalanisme", on establia les bases ideològiques d'un catalanisme progressista, reconeixent la realitat historico-cultural de Catalunya i el particularisme basat en la llengua i el dret civil propi. Va ser l'inspirador del Memorial de Greuges, un document que va proporcionar una gran popularitat al Centre Català.

La Lliga de Catalunya va ser fundada el 1887 pels membres més conservadors del Centre Català. El primer acte polític de la Lliga va ser el 1888 amb el Missatge a la Reina Regent, adreçat a Maria Cristina, on es demanava autonomia per a Catalunya.

El Memorial de Greuges

El Memorial de Greuges, signat pel Centre Català, era un document de protesta contra dues amenaces per a Catalunya: la unificació del Codi Civil espanyol (demanant el manteniment del Codi Civil a Catalunya) i el tractat de comerç amb Anglaterra i França (reivindicant el proteccionisme). Es va aconseguir el manteniment del dret civil català.

La Unió Catalanista i les Bases de Manresa

La Unió Catalanista es va crear amb la caiguda del Centre Català, amb l'objectiu de defensar Catalunya com a nació. Es va celebrar una assemblea on es van aprovar les Bases per a la Constitució Regional Catalana a Manresa, conegudes com les Bases de Manresa (1892). Aquest va ser un projecte polític de catalanisme consolidat, encapçalat per Valentí Almirall. Era una mena de constitució per a la Unió Catalanista, amb una proposta medievalista. Va ser la primera formulació d'un projecte d'estat d'autonomia, redactat per Domènech i Montaner, Prat de la Riba i Torras i Bages.

Tenia dos apartats:

• El poder central, configurat com a federal.
• El poder regional català, que defensava la sobirania de Catalunya en el govern interior i la possessió de competències absolutes en matèria legislativa, educació, justícia, etc.

S'hi establia l'oficialitat de la llengua catalana i que els càrrecs públics a Catalunya només podien ser exercits per catalans. Es proposava el restabliment d'antigues institucions catalanes com l'Audiència de Catalunya i les Corts. Les Bases presentaven un regionalisme tradicionalista i corporatiu. Al segle XIX, el catalanisme polític ja era una força important.