Restauració Alfonsina, Crisi del 98 i Descartes: Anàlisi Històrica i Filosòfica

Restauració Alfonsina (1874-1898) i Crisi

La Restauració Alfonsina (1874), impulsada per Antonio Cánovas del Castillo, comença amb el Manifest de Sandhurst, que defensava el retorn d'Alfons XII com a rei. S'emmarcava en una monarquia constitucional moderada i catòlica. La proclamació es va formalitzar amb el cop d’estat de Martínez Campos, que va posar fi al Sexenni Democràtic. La Constitució de 1876 establia un sistema flexible amb sobirania compartida entre el rei i les Corts, ampli poder de la Corona i un sistema bicameral (Congrés i Senat).

Sistema Polític i Conflictes Inicials

El sistema es basava en un bipartidisme moderat entre el Partit Conservador (Cánovas) i el Partit Liberal-Fusionista (Sagasta). S’alternaven al poder mitjançant el frau electoral i el caciquisme. Es van resoldre conflictes com:

• Tercera Guerra Carlina (1872-1876): Finalitza amb la rendició carlina i l’abolició dels furs.
• Guerra dels Deu Anys a Cuba (1868-1878): Conclou amb la Pau de Zanjón, que prometia reformes i l’abolició de l’esclavitud, però aquestes promeses no van evitar nous conflictes.

Desastre del 1898 i Guerra de Cuba

Les tensions a Cuba creixien per les polítiques comercials espanyoles i el moviment independentista, liderat per figures com José Martí. La Guerra de Cuba (1895-1898) es caracteritza per:

• La repressió severa del general Weyler.
• La intervenció dels Estats Units després de l’enfonsament del cuirassat Maine. Això va portar a ràpides derrotes espanyoles a Cuba i Filipines.

El Tractat de París (1898) va marcar la pèrdua de les últimes colònies (Cuba, Puerto Rico i Filipines), generant una profunda crisi:

• Econòmica: Tot i una inicial reducció del deute públic, el país va patir una caiguda d’ingressos colonials.
• Política: Es qüestiona la solidesa del sistema bipartidista.
• Cultural: La derrota marca la fi del mite imperial i dona lloc a moviments regeneracionistes com la Generació del 98.

Catalanisme Polític

El catalanisme sorgeix com a resposta al centralisme i a la crisi del sistema dinàstic:

• Primers passos: Valentí Almirall lidera el catalanisme progressista, amb el Centre Català (1882) com a primer partit. El Memorial de Greuges (1885) denuncia el centralisme i reclama proteccionisme econòmic.
• Consolidació: La Lliga de Catalunya (1887) i la Unió Catalanista (1891) representen un catalanisme més conservador. Culmina amb les Bases de Manresa (1892), que reivindiquen la sobirania catalana.
• Després del 1898: La crisi dels partits dinàstics reforça el catalanisme, amb la creació de la Lliga Regionalista (1901). Aquesta trenca l’hegemonia electoral dels partits espanyols a Catalunya.

Impacte a Catalunya

La pèrdua de colònies i l’augment fiscal imposat per l’Estat generen tensions. Destaca el Tancament de Caixes (1899), una protesta ciutadana de comerciants i industrials catalans. El catalanisme es consolida com una alternativa política a un sistema percebut com a corrupte i ineficaç.

Balanç, Compte de Pèrdues i Guanys, Ràtios

Balanç

ACTIU

• Actiu no corrent
  • Immobilitzat intangible: Investigació i desenvolupament; Concessions administratives, propietat industrial i drets de traspàs; Aplicacions informàtiques.
  • Immobilitzat material: Terrenys i béns naturals; Construccions; Instal·lacions tècniques; Maquinària; Utillatge; Mobiliari; Elements de transport; Eines.
  • Inversions financeres a llarg termini: Inversions en terrenys i béns naturals; Inversions en construccions.
• Actiu corrent
  • Existències: Comercials; Matèries primeres; Productes en curs; Productes acabats.
  • Deutors comercials i altres comptes a cobrar (Realitzable): Clients; Deutors; Hisenda Pública deutora; Organismes de la Seguretat Social deutors.
  • Inversions financeres a curt termini.
  • Efectiu i altres actius líquids (Disponible): Bancs o institucions de crèdit; Caixa.

PATRIMONI NET I PASSIU

• Patrimoni net: Capital o capital social; Reserves; Resultat de l’exercici.
• Passiu no corrent: Proveïdors d'immobilitzat a llarg termini; Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit.
• Passiu corrent: Proveïdors; Creditors per prestació de serveis; Proveïdors d'immobilitzat a curt termini; Deutes a curt termini amb entitats de crèdit; Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals; Organismes de la Seguretat Social creditors.

Compte de Pèrdues i Guanys

• Ingressos d'explotació: Import net de la xifra de negocis; Variació d'existències de productes acabats i en curs; Altres ingressos d'explotació (Lloguers rebuts, Comissions, Subvencions rebudes).
• Despeses d'explotació:
  • Aprovisionaments (compres +/- variació d'existències): Compra de matèries primeres; Compra de mercaderies.
  • Despeses de personal: Sous i salaris; Seguretat Social; Quota d’autònoms.
  • Amortització de l'immobilitzat: Maquinària, equips informàtics, vehicles.
  • Altres despeses d'explotació: Lloguers; Reparacions; Serveis de professionals independents; Assegurances; Transports; Publicitat; Subministraments; Tributs.
• Resultat d'explotació = Ingressos d'explotació - Despeses d'explotació.
• Ingressos financers: Interessos de comptes corrents; Interessos de dipòsits.
• Despeses financeres: Interessos de préstecs; Comissions bancàries; Altres despeses financeres.
• Resultat financer = Ingressos financers - Despeses financeres.
• Resultat abans d'impostos (BAI) = Resultat d'explotació + Resultat financer.
• Impost sobre beneficis: IRPF o impost de societats.
• Resultat net (BN) = Resultat abans d'impostos - Impost sobre beneficis.

Ràtios Financers

• Disponibilitat (D)
  • Càlcul: Disponible / Passiu Corrent.
  • Significat: Capacitat de cobrir deutes amb els saldos més líquids (caixa i bancs).
  • Valor òptim orientatiu: 0,3 - 0,4.
• Tresoreria (T)
  • Càlcul: (Realitzable + Disponible) / Passiu corrent.
  • Significat: Liquiditat immediata.
  • Valor òptim orientatiu: Aproximadament 1.
• Liquiditat (L)
  • Càlcul: Actiu corrent / Passiu Corrent.
  • Significat: Solvència a curt termini.
  • Valor òptim orientatiu: 1,5 - 2.
• Garantia (G)
  • Càlcul: Actiu / Passiu.
  • Significat: Solvència a llarg termini.
  • Valor òptim orientatiu: Aproximadament 2.
• Endeutament (E)
  • Càlcul: Passiu / (Patrimoni Net + Passiu).
  • Significat: Grau de dependència respecte del finançament aliè.
  • Valor òptim orientatiu: 0,4 - 0,6.
• Qualitat del deute (Q)
  • Càlcul: Passiu Corrent / Passiu.
  • Significat: Percentatge del passiu corrent.
  • Valor òptim orientatiu: Aproximadament 0.
• Fons de Maniobra (FM)
  • FM = Actiu Corrent - Passiu Corrent
  • FM = (Patrimoni Net + Passiu no Corrent) - Actiu no Corrent

El Racionalisme de Descartes: Mètode i Meditacions

Objectiu Principal

Assolir un coneixement sòlid i cert mitjançant un mètode rigorós basat en el model matemàtic.

Les Quatre Regles del Mètode

1. Evidència: Acceptar només com a veritable allò que es presenta com a clar i distint. Evitar la precipitació o l'acceptació de creences sense bases sòlides.
2. Anàlisi: Dividir les qüestions complexes en parts més simples per comprendre-les millor.
3. Síntesi: Reconstruir els elements simples per arribar a una comprensió completa i progressiva del conjunt.
4. Enumeració: Revisar tot el procés per garantir que no hi ha errors ni omissions en el raonament.

Dubte Metòdic

• Finalitat: Eliminar prejudicis i trobar una base indubtable per al coneixement.
• Dubte hiperbòlic: Dubtar radicalment de tot, fins i tot de les veritats aparentment més segures (sentits, matemàtiques, realitat física).
• No és escepticisme absolut; el dubte és un mitjà per assolir la certesa.

Meditacions Metafísiques

Primera Meditació: El Dubte Metòdic i Hiperbòlic

Qüestiona totes les creences per eliminar prejudicis:

• Sentits: Poden enganyar (exemple: el bastó que sembla tort a l’aigua).
• Somni i vigília: No hi ha un criteri clar per distingir si somiem o estem desperts.
• Cos i món exterior: No són evidents per si mateixos.
• Matemàtiques: Es posen en dubte per la hipòtesi del geni maligne (un enganyador omnipotent que podria alterar les nostres percepcions).

Resultat: No s’assoleix cap veritat indubtable.

Segona Meditació: El Cogito com a Primera Veritat

• Si tot pot ser fals, l’acte de dubtar implica pensar, i pensar implica existir.
• Primera veritat: Cogito, ergo sum (“Penso, per tant existeixo”).
• Descobriment de la Res cogitans: Una substància pensant capaç de dubtar, raonar, imaginar i afirmar.
• Problema: L’existència només és segura mentre es pensa (caràcter intermitent del Cogito).

Cinquena Meditació: Existència de Déu

• Déu és un ésser perfecte; l’existència és una perfecció inherent a la seva essència.
• Negar l’existència de Déu és com negar la relació entre una muntanya i una vall.
• Conseqüències:
  • Déu no enganya, descartant el geni maligne.
  • Les veritats matemàtiques tornen a ser segures.
  • Déu garanteix la fiabilitat del coneixement humà.

Sisena Meditació: Recuperació del Món Extern

• Si Déu és bo, els sentits no poden enganyar-nos sistemàticament.
• Les idees clares i distintes dels sentits indiquen l’existència del món extern.
• Dualisme cartesià:
  • Res cogitans: Substància pensant (ànima).
  • Res extensa: Substància material (cos i món físic).
• Relació entre ànima i cos: Interacció a través de la glàndula pineal, punt de connexió entre la ment i el cos.

Principis del Racionalisme Cartesià

• Racionalisme: La raó és l’únic mitjà per assolir el coneixement cert, sempre seguint el mètode.
• Dualisme metafísic:
  • Res cogitans: Substància pensant, base de la consciència i el pensament.
  • Res extensa: Substància material, explicada mecànicament.
  • Res infinita: Déu, fonament del coneixement i garantia de la veritat.