Resposta immunitaria inespecífica

1. Quins arguments donarà ella al pare per fer-li veure que no cal administrar al seu fill la vacuna de la varicel·la?
El Jan ja va passar la varicel·la fa un parell d’anys, per això no l’hauríem de vacunar. Quan en Jan va patir aquesta malaltia infecciosa i contagiosa, el seu organisma va activar els limfòcits T ja que va detectar el virus. Aquests limfòcits van passar tota la informació captada sobre el virus als limfòcits B, que la funció d’aquest era formar les cèl·
Lules B de memòria (unes cèl·lules que enregistra l’organisme i conté tota la informació per combatre aquest virus). I després de formar aquestes cel·Lules, s’activa els limfòcits B de les cèl·lules plasmàtiques alliberant els anticossos per inactivar el virus de la varicel·la. Per tant, si no es vacunés a en Jan no passaria absolutament res, ja que el primer cop que aquest microorganimes va afectar al sistema, es va produir una resposta immunitària primària (lenta i no gaire intensa), on va passar tot el procès explicat anteriorment. En el cas que el virus de la varicel·la tornés a entrar en el organisme, el Jan crearia una resposta immunitària secundària perquè la informació del virus està enregistrada en les cèl·lules B de memoria i els anticossos actuarien immediatament.

2. Els dibuixos representen el procés d'immunització contra una malaltia infecciosa. Imagina que el "pèptid antigènic" és una part de la càpsida del virus de la varicel·la

A) Explica quin tipus de resposta immunològica és

Els limfòcits T detectaràn l’antigen i produiràn una resposta immunològica específica: quan un agent patògen envaeix un organisme es posen en marxa els mecanismes defensius innats que solen ser bastant eficaços. No obstant això existeixen gèrmens que aconsegueixen burlar aquestes barreres sent necessari desenvolupar una resposta que només serveixi per atacar un agent concret. La resposta específica la duu a terme el sistema immune de dues formes: humoral i cel·lular. Les dues respostes actuen de manera coordinada davant de qualsevol antigen.

B. Explica el paper dels limfòcits T (helper)

Els limfòcits T helper s’activen al reconèixer fragments d’alguna cèl·lula mostradora de l’antígen. Quan s’activen alliberen unes substàncies anomenades interleucines (són el principal mitjà de comunicació intracel·lular davant una invasió microbiana), que tenen dos efectes diferents; activar els limfòcits B (convertint-los en cèl·lules plasmàtiques secretores d’anticossos) i activar la multiplicació dels limfòcits T citotòxics.

Per tant el paper dels limfòcits T _h és molt important ja que regula el funcionament de tot el procés immunològic.

C. En què es fonamenta la importància dels limfòcits B. Justifica la seva funció

La importància dels limfòcits B es fonamenta en gràcies als limfòcits B els anticossos es poden sintatiztar en aquests. Els anticossos són proteïnes la funció que fan és  detectar qualsevol element estrany que pugui entrar en l'organisme. Normalment detecten parts concretes d'aquests elements, per exemple, proteïnes de la superfície bacteriana o vírica, el que s'anomena "antigen" (bacterià o víric respectivament). Quan els anticossos s'uneixen a aquestes proteïnes estranyes, actuen com a marcador, facilitant que siguin reconeguts i eliminats per les cèl·lules del sistema immune.

3.Explica quines diferències hi ha entre la immunitat que confereix una vacuna i la que proporciona un tractament amb immunoglobulines. 
La vacunació i el tractament amb immunoglobulines corresponen a dos exemples d’immunitat artificial, és a dir, immunitat provocada amb l’ús de tècniques alienes a l’organisme. La diferència és que la vacunació és un exemple d’immunitat artificial activa, és a dir, l’organisme desencadena una resposta immune específica a rel de la introducció de microorganismes morts o atenuats. Es tracta d’una mesura preventiva d’una malaltia. El tractament amb immunoglobulines (seroteràpia), en canvi, és un exemple d’immunitat artificial passiva: consisteix en tractar el pacient afectat d’una malaltia infecciosa amb anticossos específics dels antígens. És una mesura curativa.

4. El Robert, de l'altra classe és al·lèrgic al pol·len d'una determinada espècie de planta gramínia. Avui tenia els ulls molt inflats. A)Explica en menys de dues línies en què consisteix l’al·lèrgia
L’alèrgia és un tipus de resposta immunològica de l’organisme en entrar en contacte amb substàncies externes. Aquesta reacció desmesurada només actua en certes persones i en altres és totalment inofensiva. Una vegada el cos ja ha frabicat els anticossos que reconeixen un al·lergen s’expulsen substàncies químiques, que provoquen una reacció (símptomes de l’alèrgia).

B. Justifica la inflor dels ulls

La reacció en si mateixa es Déu al fet que el teu sistema immunitari ho percep com una amenaça. I com a resposta, el sistema immunitari deixa anar una sèrie d'agents químics per a evitar que s'estengui el que ell considera una infecció. Aquestes substàncies provoquen els símptomes de l'al·lèrgia al pol·len, entre els quals es troben els esternuts, els ulls plorosos i infalmant, i els mocs nasals. Aquesta és la raó perquè en Robert té els ulls inflamants. La inflor dels ulls és deguda a la secreció d’histamina. Aquesta està sintetitzada principalment per mastòcits i basòfils, en teixit connectiu i mucoses.