Responsabilitat penal i elements del delicte

Error tipus: Analitzar quan diem que una persona s'hauria equivocat en la mateixa situació (home mig) estem davant d'un error vencible, no hi haurà responsabilitat penal.

Si l'error és vencible hi haurà responsabilitat però no hi haurà dol. Modalitats: persona (es mata a un altre), cop (franc escapa bala), curs causal (persona riu creient que està morta).

Imprudència: delicte dolós a causa d'haver infringit la prudència o cura i produir un fet lesiu, el jutge determina els límits, preveu resultats.

Delicte d'omissió: La llei marca que aquesta no actuació genera responsabilitat, s'infringeix quan no es realitza una conducta diferent a la prevista. Pura o pròpia, es castiga la conducta que consisteix en no fer alguna cosa, no requereix resultat, castiga la inacció. Impròpia o comissiva per omissió, no intervenir genera un resultado i s'imputa a la persona que no actua, posició de garantia: ha de vetllar perquè no es produeixi un resultado lesiu amb la seva actuació que es podria evitar, ja sigui per llei, contracte o deure derivat de la ingerència.

1. Legítima defensa, 20.4 atac injust violent actual o imminent que l'individu ha de suportar i no pot eludir d'una altra manera. Agressió il·legítima, necessitat de defensa, falta de provocació.

2. Estat de necessitat 20.5 conflicte de béns jurídics i es pot solucionar el conflicte amb sacrifici. Situació de necessitat/perill, ponderació d'interessos en conflicte, absència de provocació, absència d'obligació de sacrifici per raó d'ofici o càrrec.

3. Compliment deure i exercici legítim deure o ofici, Compliment deure, obliga al subjecte a realitzar un comportament tipificat penalment. Legítim dret, privilegi d'aquells que realitzen tasques informatives. Ofici o càrrec, utilitzat pels metges (lex artis) o per lesions esportives.

Culpabilitat: Exigibilitat de la conducta diferent a la que es va realitzar, si no es pot exigir una conducta diferent no es podrà imposar una pena.

Imputabilitat, que es compten els signes dels actes i actua d'acord amb la comprensió. Causes justes: trastorn, intoxicació, alteració de la percepció) actio libera in causa. Por insuperable, acció que bloqueja i no permet actuar d'una altra manera.

Error de prohibició: l'actor creu que actua de forma lícita o no sap que actua contrari a la llei. Error directe de prohibició, l'autor creu que no està tipificat i que és just o no és un delicte. Error indirecte, l'autor sap que el que està fent podria estar tipificat però creu que està legitimat per fer-ho.

1. Legalitat, sancionar conductes que estiguin previament definides per la llei: criminal (penal i vigent) reserva absoluta de la llei, taxativitat, irretroactivitat penal (definit al CP) execució (el compliment s'ajustarà al previst a la llei) jurisdiccional (respecte a les garanties penals).

2. Exclusiva protegeix els béns jurídics, bé jurídic imprescindible i de vital importància per mantenir les estructures socials i el lliure desenvolupament de l'individu, la societat ha de definir què considera essencial.

3. Intervenció mínima (última ratio), restar eines jurídiques ha sigut insuficient, si es pot trobar la mateixa solució amb altres eines.

4. Proporcionalitat, pena i durada vinculades a la gravetat. Judici d'idoneïtat, necessitat, responsabilitat.

5. Humanització de les penes, respectar els principis inherents i el respecte als drets humans, no atemptar contra la dignitat.

6. Culpabilitat, vincle entre l'autor i el fet típic, conducta dolosa o imprudent, sanció vinculada a la conducta, individualització, proporcionalitat de la pena i la culpa.

7. Non bis in idem, un fet no pot ser sancionat dues vegades.

Delicte: fet descrit per la llei de manera taxativa, perpetrat dolosament o imprudentment, atribuïble a través de la culpabilitat, ha d'ofendre un bé jurídic.

Tipicitat, descripció de conductes delictives a través de supòsits, la llei estableix els requisits que s'han de complir.

Antijuridicitat, situació típica però aquesta està justificada i el jutge l'accepta.

Imputació objectiva: conducta que genera o incrementa el risc d'una forma no permesa, el risc produeix una lesió de forma esperable, relació i bé jurídic dins de la norma.

Dol, cognitiu (coneix la persona) volitiu (el que la persona vol fer) Directe: té coneixement i voluntat de realitzar la conducta.

Indirecte, vol aconseguir un resultat principal que per aconseguir-lo haurà d'obtenir algun resultat més i accepta indirectament els resultats. Eventual, presenta el resultat com a probable però no segur, accepta i realitza la conducta.